Parellada
A parellada ye una variedat d'uga blanca muit productiva que produce gran cantidat de fruitos.[1] O carrazo ye gran y compacto. O grano ye meyano, de color dorau verdoso y babón duro. A planta ye de maduración tardana pero sensible a las malautías y a sequera.
Ye una varietat tradicional que tien os prencipals cautivos en o Penedés, Cuenca de Barberán y Campo de Tarragona. Historicament tamién s'ha cautivau en Aragón, Pollença, Oriuela y Valencia.
A parellada ye, chunto con a la macabeu y a xarello, una d'a tres variedaz clasicas emplegadas pa a elaboración d'o cava.[1] Ye, sin garra dubda, a mas fina y fráchil d'as tres y aporta a o cava aromas delicadas y florals. Tamién ye a variedat preferent pa elaborar brandy en Catalunya. Da un vin fresco, discreto y con poco cuerpo, pero prou elegant cuan a elaboración ye a correcta. Tien poca color y aromas citricas y de fruita blanca. Nomás as maduracions perfectas le atorgan bella lonchevitat.
O nombre "parellada" viene d'o catalán aparellada, con o mesmo significau en aragonés. O nombre podría venir d'as suyas brancas que son parellanas y penchadas una chunto a l'atra. En a obra de Plinio o Viello se parla d'una uga dita gemellarum (en aragonés "chemelos"), que recibe ixe nombre por ixa mesma ragón.[2]
En Aragón ye una d'as variedaz blancas autorizadas en os vins d'as denominacions d'orichen protechidas Carinyena y Cava.
Referencias
- ↑ 1,0 1,1 (ca) Parellada. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ (ca) "Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana". Vol. 8. Parellada. Xavier Favà i Agud. Biblioteca de dialectologia i sociolingüística. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2001. Pach. 261-264. ISBN 9788472835597