seleición masculina de fútbol d'Arxentina seleición femenina de fútbol d'Arxentina seleición masculina de fútbol sub-20 d'Arxentina Selección de fútbol playa de Argentina (es) seleición masculina de fútbol sub-23 d'Arxentina seleición masculina de fútbol sub-17 d'Arxentina seleición femenina de fútbol sub-17 d'Arxentina selección de fútbol sala de Argentina (es)
L'Asociación del Fútbol Arxentino (AFA) ye la institución responsable d'entamar y regular les distintes seleiciones nacionales, y los campeonatos oficiales, en toles modalidaes, incluyíes les cañes de futsal, sablera y femenina, del deporte nesi país. Sicasí, a partir de la temporada 2017-18, hai delegáu'l manexu de la Primer División a la Superliga Arxentina, ente autárquico asociáu contractualmente a la entidá, que se desendolca col so propiu estatutu, lo que, nos fechos, llenda la capacidá deportivo y económico de l'Asociación.
Foi fundada por Alejandro Watson Hutton en Buenos Aires, el 21 de febreru de 1893, col nome de Argentine Association Football League, siendo la más antigua del continente, depués de la estinguida Argentine Association Football League de 1891, la que foi eslleida depués d'un añu de vida y nun ye reconocida como la so predecesora. Tres un procesu de cambéu de nomes, dixebres, fusiones y castellanización, adoptó en 1934 la denominación Asociación del Football Arxentín y darréu, en 1946, el so nome definitivu. Ta afiliada a la FIFA dende 1912 y a la Conmebol, de la que ye miembru fundador, dende 1916.
Historia
Alexander Watson Hutton, fundador y primer presidente de l'Asociación del Fútbol Arxentino en 1893.
L'Asociación del Fútbol Arxentino ye la más antigua del continente Americanu y l'octava del mundu. El fútbol d'esti país non solo foi'l pioneru d'América n'organización, sinón que, en 1912, convirtióse tamién nel primeru del continente n'afiliase a la FIFA, l'ente rector d'esti deporte a nivel universal.
En 1840 llegó al traviés del puertu de Buenos Aires el deporte que más palantre se convertiría nel preferíu de tola Arxentina, el fútbol. Los británicos ingleses, escoseses ya irlandeses- buscaben n'América una meyor vida y traxeron consigo daqué que faer nos ratos llibres, xugar al balompié con una vexiga de vaca como pelota y un par de piedres pa demarcar los arcos. La construcción de ferrocarriles n'Arxentina favoreció la llegada de más británicos que formaron colonies y fundaron colexos pa la educación de los sos fíos, nos que yera obligatoria la práutica deportiva.
El 20 de xunu de 1867 xugóse'l primer partíu de fútbol na Arxentina. L'escenariu foi'l Buenos Aires Cricket Club, nos Bosque de Palermo, próximu al predio onde anguaño llevanta'l Planetariu. Un monolitu allugáu na redoma, recuerda l'acontecimientu. Un grupu d'entusiastes encabezaos polos hermanos Thomas y James Hogg resolvieron nel mes de mayu convidar, por entemediu d'un avisu nel diariu The Standard, a una xunta pa propulsar la práutica del fútbol. Ye según el día 9 del mesmu mes fundóse'l Buenos Aires Football Club y entamóse l'alcuentru ente coloraos y blancos: ganaron los primeres por 4 a 0, nun partíu que s'empecipió a les 12:30 y remató 2 hores más tarde. Thomas Hogg, eufóricu, pontificó que "ye'l meyor pasatiempu, el más fácil y el más baratu pa la mocedá de la clase media y pal pueblu", pero mentanto solo xugar los británcos nos sos clubes esclusivos.
Unu d'ellos, l'escocés Alejandro Watson Hutton, traxo ente los sos maletes elementos que nun taben arancelados na aduana y que crearon desconciertu: pelotes de fútbol y infladores. Nacíu en Glasgow, graduáu n'humanidaes na Universidá d'Edimburgu, en 1882 desembarcó pa faese cargu del colexu Saint Andrew. Ellí enllantó la práutica deportiva y la cultura física. L'interés pol fútbol creció ente los alumnos pero la rellación de Hutton coles autoridaes del colexu deterioróse. Esti fechu llevar a alloñar del establecimientu y a fundar el Buenos Aires English High School, base del míticu Alumni.
Foi la primera Argentine Association Football League la encargada d'entamar, en 1891, el primer campeonatu de fútbol que s'apostó en Buenos Aires. El presidente de dicha asociación yera F. L. Wooley. El tornéu foi compartíu por Saint Andrew's y Old Caledonians. Los otros equipos que participaron fueron Buenos Aires Football Club, Buenos Aires al Rosario Railway, Belgrano Football Club y Hurlingham Football Club. Pero resultó bien efímera la duración d'aquella lliga, porque nun cuntaba col sofitu del importante club Quilmes Rowers nin del principal impulsor del fútbol en tierres arxentines: el profesor Watson Hutton, consideráu como "El Padre del Fútbol Arxentino".
Tres la desapaición d'aquella Argentine Association Football League de 1891, y tres el paréntesis de 1892, el 21 de febreru de 1893 foi fundada la homónima Argentine Association Football League, por Alexander Watson Hutton, y los representantes de Quilmes Rovers, Old Caledonians, Saint Andrew's, Buenos Aires English High School Athletic (que depués se convertiría en Alumni), Lomas Athletic y Flores Athletic. La so sede, que depués se camudó a la cai Del Temple (güei Viamonte), a poques cortes d'onde s'atopa anguaño, taba allugada en Venezuela 1230. Ellí alcordáronse les bases del campeonatu que s'apostó esi mesmu añu y que tuvo a Lomas Athletic como ganador.
La primer comisión tuvo integrada por:
Presidente: Alejandro Watson Hutton
Vicepresidente: B. Guy
Tesoreru: F. Webb
Secretariu: A. Lamont
Vocales: F. Syngleton, W. Reynolds, Y. Morgan, G. Bridges, W. Rudd y B. Syers.
El 16 de xunu de 1904, el Presidente de la Nación, Julio Argentino Roca, foi'l primer mandatariu qu'asistió a un alcuentru de fútbol n'Arxentina. El partíu foi Alumni frente a Southampton, equipu inglés que realizaba una xira per Buenos Aires.
Más palantre, debíu a la crecedera esplosiva de clubes futboleros, produciéronse infinidá de discutinios ente clubes y asociaciones. Foi asina que, cola creación d'entidaes disidentes, apostáronse torneos paralelos ente 1912 y 1914 y ente 1919 y 1926. Nel primer periodu mentáu producióse la irrupción de la Federación Arxentina de Football y, tres unos años de tregua ente 1915 y 1918, creóse l'Asociación Amateurs de Football, la qu'a fines de 1926 se reunificó col ente oficial, por esi entós llamáu Asociación Arxentina de Football, y la nueva entidá pasó a denominase Asociación Amateurs Arxentina de Football. Depués de llargues y duros discutinios, el 10 de mayu de 1931 nuna xunta na que participaron los representantes de "los clubes Atlanta, Boca Juniors, Chacarita Juniors, Estudiantes de La Plata, Huracán, Independiente, Platense, Quilmes, Lanús, Racing Club, River Plate, Tigre, Vélez Sarsfield, Talleres, San Lorenzo, Argentinos Juniors y Ferro Carril Oeste", acordies con lo que se llee na acta de fundación, resolvió fundase la Lliga Arxentina de Football, que blanquió'l profesionalismo de l'actividá, hasta ende tapáu. El 31 de mayu empezó la era del campeonatu profesional con 18 equipos. Tres años y mediu dempués, a fines de 1934, la organización sufrió una nueva reestructuración, cola fusión de la Lliga Arxentina cola Asociación Arxentina de Football (Amateurs y Profesionales) -nome del ente oficial dende xunu de 1931- pa formar l'Asociación del Football Arxentín, qu'entamó'l so primer tornéu en 1935 y perdura hasta l'actualidá.[ensin referencies]
De toes formes, en 1946 producióse un nuevu cambéu, pero esta vegada idiomáticu: acastellanó la so denominación y pasó a llamase Asociación del Fútbol Arxentino.
Socesión institucional
Dende la so fundación en 1893 hasta qu'adoptó la so denominación definitiva en 1946, la AFA percorrió la siguiente trayeutoria institucional:[1]
Fundación: 21 de febreru de 1893
Cambéu de nome: febreru de 1903
Castellanización parcial: febreru de 1912
Dixebra: 14 de xunu de 1912
Federación Arxentina de Football FAF
Fusión: 23 d'avientu de 1914
Dixebra: 22 de setiembre de 1919
Asociación Amateurs de Football AAmF
Fusión: 28 de payares de 1926
Dixebra: 18 de mayu de 1931
Lliga Arxentina de Football LAF
Fusión: 3 de payares de 1934
Castellanización: 1946
Escudu
L'escudu actual de l'Asociación del Fútbol Arxentino contién la sigla de la entidá, según tamién dos estrelles sobre la parte cimera del mesmu, en representación de los sos dos campeonatos mundiales ganaos.
Órganos
Sede de la AFA.
Según l'Estatutu aprobáu'l 24 de febreru de 2017, los órganos de la AFA son:
La Asamblea: ye la xunta a la que se convoca a tolos miembros y constitúi l'autoridá llexislativa. Ta integrada por 46 delegaos (22 de la Primer División, 6 de la Primera B Nacional, 5 de la Primera B, 2 pola Primera C, 1 pola Primera D, 2 pol Federal A, 5 poles lligues, 1 pol fútbol femenín, 1 pol futsal y fútbol playa; y 1 por exárbitros, ex-xugadores y exentrenadores) que pueden ser presidentes o vicepresidentes de los clubes, con derechu a un votu. Tien les atribuciones d'aprobar los estatutos y reglamentos, escoyer o destituyir a los integrantes del Comité Executivu, Comité Eleutoral y la Comisión Fiscalizadora; aprobar la memoria, los balances y el presupuestu. L'Asamblea toma decisiones cuando tán presentes más del 50% de los delegaos. Apruébense les decisiones por mayoría absoluta, salvo les reformes d'estatutu, pa les que ye necesariu les 3/4 partes.
El Comité Executivu: ta integráu por un presidente y 14 miembros titulares (más 8 suplentes) que representen a los clubes afiliaos. Les sos atribuciones principales son: interpretar y faer cumplir los reglamentos; alministrar les afiliaciones de los clubes; alministrar la AFA y representala n'asuntos alministrativos o xudiciales; nomar árbitros y tomar midíes acordies coles propuestes del Colexu d'Árbitros; caltener les rellaciones internacionales del fútbol arxentino; autorizar o non les tresferencies de xugadores.
Les comisiones permanentes y especiales: de Finances; Organizadora de Competiciones, Téunica y de Desarrollu; d'Árbitros, d'Asuntos Llegales, de Fútbol Femenín, de Fútbol Infantil y Xuvenil, de Futsal y Fútbol Playa, del Estatutu del Xugador, de Deportividá, Responsabilidá Social y Sustentabilidad; de Seleiciones Nacionales, de Marketing y Televisión.
La Direición Xeneral Executiva, a cargu del trabayu alministrativu de la AFA (implementar les decisiones de l'Asamblea, supervisar la contabilidá, caltener les rellaciones coles demás instituciones y controlar al personal).
Los órganos xurisdiccionales (Tribunal de Disciplina, Tribunal d'Ética y Tribunal d'Apelación)
El Órganu de Concesión de Llicencies a los Clubes
La Comisión Eleutoral, responsable de la organización y supervisión de les eleiciones.
La Comisión Fiscalizadora, a cargu del relleno de les finances y asuntos llegales de los clubes y la mesma AFA.
El Conseyu Federal: tien al so cargu la conducción del fútbol del interior del país, que cunta con más de 200 lligues, nes que participen unos 400 000 xugadores de más de 3000 clubes, a los que, por depender de les sos lligues d'orixe, considerar indireutamente afiliaos a la AFA. Entama'l Tornéu Federal A, el Tornéu Federal B y el Tornéu Federal C, víes d'accesu a los campeonatos de les máximes categoríes; y les etapes preliminares correspondientes a dichos equipos de la Copa Arxentina.
Torneos entamaos
Artículu principal: Competiciones oficiales del fútbol arxentino
La AFA entama los torneos nacionales de fútbol masculino n'Arxentina, que tomen en total seis categoríes. La categoría cimera ye la Primer División d'Arxentina, competición que se caracterizó históricamente por tener cierta inestabilidá en rellación a la so modalidá de disputa. Per debaxo de la Primer División y la Primer B Nacional, que constitúi la segunda categoría del fútbol arxentino, los campeonatos estremar en dos rames estremaes. La primera d'elles, qu'inclúi los torneos de Primer B, Primer C y Primer D, representa la ruta d'ascensu-descensu de categoría que percuerren los clubes direutamente afiliaos a la AFA. Se la llapada davezu zona «Metropolitana» y respuende a una división histórica pola cual dichos torneos tán acutaos solamente a clubes de la ciudá de Buenos Aires y el Conurbano bonaerense, a los que s'amiesten dellos clubes de Rosario, La Plata, Santa Fe, Zárate, Campana, Luján, Junín y Cañuelas.
La segunda caña ta compuesta pola gran mayoría de clubes del país (más de 3000 a lo llargo y anchu del territoriu nacional), qu'inclúi al Tornéu Federal A, al Tornéu Federal B y al Tornéu Federal C, representa, pela so parte, la ruta d'ascensu-descensu de categoría pa los clubes indireutamente afiliaos a la AFA al traviés de les lligues rexonales, los que se nuclean nel Conseyu Federal, órganu internu de l'Asociación.
Entama tamién los torneos de divisiones inferiores de los clubes direutamente afiliaos, y competencies de fútbol femenino, futsal y fútbol playa.
El presidente representa llegalmente a la AFA. Tien como atribuciones: executar les decisiones de l'Asamblea y del Comité Executivu al traviés de la secretaría xeneral, velar pol funcionamientu de los órganos internos, supervisar el trabayu de la Direición Xeneral Executiva, les rellaciones colos miembros, la FIFA y la Conmebol, nomar al direutor xeneral y al direutor de finances, presidir l'Asamblea y el Comité Executivu, y faer alcuerdos. Pa ser presidente ten de ser arxentín y morar en territoriu nacional, ser mientres trés de los últimos siete años presidente o vice d'un club o una lliga, nun ser declaráu culpable con sentencia firme d'un casu penal y presentar una declaración xurada cada añu. En casu de vacante, reemplazar el vicepresidente primeru.
Les eleiciones de los miembros del Comité Executivu celebrar por llistes de candidatos integraes por siquier una muyer, un presidente, trés vicepresidentes, once integrantes y ocho suplentes. Pa ser electu ríquese más del 50% de los votos válidos emitíos pola Asamblea o mayoría simple ente los dos llistes más votaes. Antes de la eleición, tienen de sometese a un exame de idoneidad pol Tribunal d'Ética. El mandatu dura cuatro años con posibilidá d'una reeleición direuta, asumiendo'l mesmu día en que son escoyíos.
N.°
Presidente
Mandatu
1.°
Alejandro Watson Hutton
1893 - 1897
2.°
Alfredo P. B. Boyd
1897 - 1899
3.°
Charles Wibberley
1899 - 1900
4.°
Francis Chevallier Boutell
1900 - 1906
5.°
1906 - 1907
6.°
Emilio Hansen
1907 - 1909
7.°
Hugo Wilson
1909 - 1915
8.°
Adolfo Orma
1915 - 1918
9.°
Ricardo C. Aldao
1918 - 1919
10.°
Federico Luzio
1919 - 1921
11.°
Benjamín Toulouse
1921 - 1922
12.°
Aldo Cantoni
1922 - 1924
13.°
Virgilio Tedín Uriburu
1924 - 1926
14.°
Natalio Botana
1926
15.°
Aldo Cantoni
1926 - 1927
16.°
Adrián Beccar Varela
1927 - 1929
17.°
Juan Pignier
1929 - 1932
18.°
Carlos P.
Anesi | 1932
19.°
1932 - 1933
20.°
José A. Claise
1933 - 1934
21.°
Alejandro Ruzo
1934
22.°
Tiburcio Padilla
3 de payares de 1934 - 28 de febreru de 1935
23.°
Ernesto F. Malbec
28 de febreru de 1935 - 4 de marzu de 1936
24.°
Ángel Molinari
4 de marzu de 1936 - 11 de marzu de 1937
25.°
Eduardo Sánchez Terrero
11 de marzu de 1937 - 6 de marzu de 1939
26.°
Adrián C. Escobar
6 de marzu de 1939 - 8 d'abril de 1941
27.°
Ramón Castillo (h.)
8 d'abril de 1941 - 9 d'agostu de 1943
28.°
9 d'agostu de 1943 - 8 de marzu de 1944
29.°
Agustín Nicolás Matienzo
22 de marzu de 1944 - 9 de marzu de 1945
30.°
Eduardo Ávalos
9 de marzu de 1945 - 13 de marzu de 1946
31.°
Pedro Canaveri
13 de marzu de 1946 - 26 de febreru de 1947
32.°
Oscar Nicolini
26 de febreru de 1947 - 13 de febreru de 1949
33.°
Cayetano Giardulli (h.)
25 de xunetu de 1949 - 24 d'agostu de 1949
34.°
Valentín Suárez
24 d'agostu de 1949 - 22 de xunetu de 1953
35.°
Domingo Peluffo
10 d'agostu de 1953 - 27 de marzu de 1955
36.°
Cecilio Conditi
25 d'abril de 1955 - 16 de setiembre de 1955
37.°
Arturo A. Bullrich (Interventor)
16 de setiembre de 1955 - 27 de marzu de 1956
38.°
Raúl H. Colombo
27 de marzu de 1956 - 26 de febreru de 1965
39.°
Francisco A. Perette
26 de febreru de 1965 - 10 de xunetu de 1966
40.°
Valentín Suárez (Interventor)
10 de xunetu de 1966 - 11 de xunetu de 1968
41.°
Armando Ramos Ruiz (Interventor)
11 de xunetu de 1968 - 4 de xunetu de 1969
42.°
Aldo J. Porri (Interventor)
4 de xunetu de 1969 - 10 de setiembre de 1969
43.°
Oscar L. Ferrari (Interventor)
10 de setiembre de 1969 - 16 de payares de 1969
44.°
Juan Martín Oneto Gaona (Interventor)
17 de payares de 1969 - 7 de xunu de 1971
45.°
Raúl D'Onofrio (Interventor)
7 de xunu de 1971 - 15 de xineru de 1973
46.°
Horacio Y. Bruzzone (Interventor)
16 de xineru de 1973 - 17 de xunu de 1973
47.°
Baldomero M. Gigán (Interventor)
18 de xunu de 1973 - 21 de xineru de 1974
48.°
Fernando R. Mitjans (Interventor hasta'l 19 d'abril, depués Presidente)