Escaldu

18-08-2021 15:38
Bersi Skáldtorfuson compón poesía dempués de ser prindáu pol rei Óláfr Haraldsson. La ilustración ye de Christian Krohg.

Los escaldos (del skald) son poetes guerreros viquingos que pertenecíen a la corte de los reis escandinavos mentanto la Edá Media.

Sirvíen a los monarques emponderándolos en composiciones poétiques como los drápar que principalmente teníen la función d'aponderar la so arrogancia o l'heroísmu qu'amosaron en dalguna batalla.

Les sos obres constitúin la llamada poesía escáldica, carauterizada pol versu aliterativu y figures retóriques, una de les cuales yera'l kenning.

Famosos escaldos son protagonistes de les sagues como, por casu, Egil Skallagrímson, de la saga del so mesmu nome.

El verdaderu papel d'un escaldu nun yera namái componer poemes, na Edá Media tamién se-yos consideraba cronistes, escritores, testigos de la hestoria y, en cierta midida, el so perfil yera como los reporteros na actualidá. Yeren, en resume, una autoridá histórica.[1] Olaf II de Noruega méntalo nidiamente poco primero de la batalla de Stiklestad:

Él llamó a los sos escaldos y ordenó-yos entrar na sala de la so fortaleza. «Vós tenéis de tar equí», dixo, «y ser testigos de tolo que va asoceder equí. Entós nun vais precisar que naide vos diga un res, pos vais poder dicilo por vós mesmos y componer versos sobro ello más tarde».[2]

Escaldos destacaos

Conócense a más de 300 escaldos a lo llargo d'un periodu que va dende'l 800 al 1200 d.C., munchos de los cualos figuren na Skáldatal.

  • Bragi Boddason "el Vieyu" (entamos del s. IX), autor del Ragnarsdrápa
  • Þorbjörn Hornklofi (s. X), escaldu del rei Harald I de Noruega
  • Thjódólfur úr Hvini (fl. c. 900), autor del Haustlöng ya Ynglingatal
  • Eyvindr Finnsson (s. X), conocíu tamién como Eyvindr skáldaspillir, o Eyvindr el Plaxador, autor del Hákonarmál y Háleygjatal
  • Egill Skallagrímsson (s. X), autor del Sonatorrek, Höfuðlausn y Arinbjarnarkviða
  • Kormákr Ögmundarson (mediaos del s. X), el personaxe principal del Kormáks saga
  • Eilífr Goðrúnarson (finales del s. X), autor del Þórsdrápa
  • Þórvaldr Hjaltason (finales del s. X), un escaldu del rei Erico el Victoriosu
  • Hallfreðr Óttarsson (finales del s. X, poeta na corte del rei Olaf I de Noruega
  • Einar Helgason "Skálaglamm" (finales s. X), "de les monedes rellucientes", autor del Vellekla
  • Úlfr Uggason (finales del s. X), autor del Húsdrápa
  • Tindr Hallkelsson (fl. c. 1000), ún de los poetes na corte de Håkon Sigurdsson
  • Gunnlaugr Illugason (s. X/XI), conocíu como Ormstunga (llingua de culiebra") pola so predileición pola sátira y la invectiva
  • Sigvatr Þórðarson (entamos del s. XI)
  • Þórarinn loftunga (entamos del s. XI)
  • Óttarr svarti (mediaos del s. XI), poeta na corte de los reis Olaf Skötkonung y Olaf II de Noruega
  • Haraldr Harðráði, rei de Noruega (mediaos del s. XI)
  • Arnórr Jarlaskáld (mediaos s. XI), moteyáu l'escaldu de los Jarls
  • Einarr Skúlason (s. XII), autor del Geisli
  • Snorri Sturluson (s. XII/XIII)
  • Þórir Jökull Steinfinnsson (s. XIII)

Ver tamién

  • Skáldatal
  • Poesía escáldica
  • Poesía en nórdicu antiguu
  • Griot

Referencies

  1. Allen Mawer, M.A., The Vikings, Luis Echávarri (trad.), Cambridge University Press (ed.), Pleamar, Tucumán, Buenos Aires, 1944, p. 9.
  2. Snorri Sturluson Óláfs saga helga Cap. 206

Enllaces esternos