Federación Internacional de Voleibol

Federación Internacional de Voleibol
Fédération Internationale de Volleyball (fr)
federación deportiva internacional y volleyball association (en) Traducir
Llocalización
Sede Lausana
Historia
Fundación20 abril 1947
Organigrama
Presidente Paul Libaud
Forma parte de
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Federación Internacional de Voleibol (en francés, y de forma oficial, Fédération Internationale de Volleyball, FIVB) ye l'organismu mundial que se dedica a regular les normes del voleibol a nivel competitivu, lo mesmo que de celebrar dacuando competiciones y eventos nos sos dos disciplines. Foi fundada'l 18 d'abril de 1947 en París por 14 países y tien dende 1984 la so sede en Lausana, Suiza.

Cronoloxía

  • En 1947 fundóse la Federación Internacional de Voleibol (FIVB) en París ente'l 18 y el 20 d'abril nel intre d'un congresu sobre voleibol realizáu por Bélxica, Brasil, Checoslovaquia, Exiptu, los Estaos Xuníos, Francia, Hungría, Italia, los Países Baxos, Polonia, Portugal, Rumanía, Uruguái y Yugoslavia. El primer presidente ye'l francés Paul Libaud.
  • En 1949 realizóse'l primer Campeonatu Mundial de Voleibol Masculín celebráu en Praga.
  • En 1951 realizóse'l primer Campeonatu Suramericanu de Voleibol (masculín y femenín) en Rio de Janeiro.
  • En 1952 realizóse'l Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín celebráu en Moscú.
  • En 1952 fundóse la Confederación Asiática de Voleibol (AVC) en Beixín.
  • En 1957, el voleibol ye reconocíu como deporte olímpicu pol COI.
  • En 1963 fundóse la Confederación Europea de Voleibol (CEV) en Luxemburgu.
  • En 1964 realizóse'l primer tornéu (masculín y femenín) de voleibol nunos Xuegos Olímpicos.
  • En 1965 tuvo llugar la primer Copa Mundial de Voleibol Masculina.
  • En 1966 fundóse la Confederación de Norteamérica, Centroamérica y el Caribe de Voleibol (NORCECA) en Puertu Ricu.
  • En 1967 tuvo llugar el primer Campeonatu Africanu de Voleibol en Túnez.
  • En 1969 tuvo llugar el primer Campeonatu de la NORCECA de Voleibol na Ciudá de Méxicu.
  • En 1972 fundóse la Confederación Africana de Voleibol (CAVB) n'El Cairo.
  • En 1973 tuvo llugar la primer Copa Mundial de Voleibol Femenina.
  • En 1975 tuvo llugar el primer Campeonatu Asiáticu de Voleibol en Melbourne.
  • En 1977 tuvo llugar el primer Campeonatu Mundial de Voleibol Masculín Sub-21 en Rio de Janeiro.
  • En 1977 tuvo llugar el primer Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín Sub-20 en Rio de Janeiro.
  • En 1984 escoyóse'l segundu presidente de la FIVB Rubén Acosta Hernández (Méxicu). Cambéu de la sede a Lausana.
  • En 1987 foi la celebración d'un primer Tornéu internacional de vóley sablera en Rio de Janeiro.
  • En 1989 tuvo llugar el primer Campeonatu Mundial de Voleibol Masculín Sub-19 en Dubái.
  • En 1989 tuvo llugar el primer Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín Sub-18 en Curitiba.
  • En 1996 realizóse'l primer tornéu de vóley sablera nunos Xuegos Olímpicos.
  • En 1997 tuvo llugar el primer Campeonatu Mundial de Vóley Sablera oficial en Los Angeles.
  • En 1998 impleméntase'l rally point nel Campeonatu Mundial en Xapón.
  • En 2008 escoyóse'l tercer presidente de la FIVB Jizhong Wei (China).
  • En 2010 realizóse'l primer tornéu (masculín y femenín) de voleibol nunos Xuegos Olímpicos de la Mocedá.
  • En 2012 escoyóse'l cuartu presidente de la FIVB Ary Graça (Brasil)

Disciplines

Anguaño la FIVB realiza competiciones en dos disciplines:

  1. Voleibol
  2. Voleibol de sablera

Torneos

Dende la so creación la FIVB tien como misión entamar y coordinar numberoses competiciones de voleibol a nivel internacional.

Voleibol

Torneos masculinos

Tornéu !width=200|Últimu tornéu !width=200|Campeón

vixente

Tornéu masculín de voleibol nos Xuegos Olímpicos Rio de Janeiro 2016 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Voleibol Masculín Polonia 2014 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Voleibol Masculín Sub-23 Exiptu 2017 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Voleibol Masculín Sub-21 República Checa 2017 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Voleibol Masculín Sub-19 Baḥréin 2017 Plantía:Selv-i
Copa Mundial de Voleibol Masculín Xapón 2015 Plantía:Selv-i
Grand Champions Cup de voleibol masculín Xapón 2017 Plantía:Selv-i
Lliga Mundial de Voleibol Curitiba 2017 Plantía:Selv-i
Voleibol nos Xuegos Olímpicos de la Mocedá Singapur 2010 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Clubes de la FIVB Brasil 2016 Bandera de Brasil Sada Cruzeiro

Torneos femeninos

Tornéu !width=200|Últimu tornéu !width=200|Campeón

vixente

Tornéu femenín de voleibol nos Xuegos Olímpicos Rio de Janeiro 2016 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín Italia 2014 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín Sub-23 Eslovenia 2017 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín Sub-20 Méxicu 2017 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín Sub-18 Arxentina 2017 Plantía:Selv-i
Copa Mundial de Voleibol Femenín Xapón 2015 Plantía:Selv-i
Grand Champions Cup de voleibol femenín Xapón 2017 Plantía:Selv-i
Grand Prix de Voleibol Nanjing 2017 Plantía:Selv-i
Voleibol nos Xuegos Olímpicos de la Mocedá Singapur 2010 Plantía:Selv-i
Campeonatu Mundial de Clubes de la FIVB Xapón 2017 Bandera de Turquía Vakıfbank İstanbul

Organización

La estructura xerárquica de la federación ta conformada pol Presidente, el Comité Executivu, el Conseyu d'Alministración y diez Comisiones Téuniques.

Presidentes

Non. Periodu !Nome !País


1 1947 - 1984 Paul Libaud  Francia
2 1984 - 2008 Rubén Acosta Hernández  Méxicu
3 2008 - 2012 Jizhong Wei  China
4 2012 - 2018 Ary Graça Bandera de Brasil Brasil

Federaciones continentales

La FIVB cuenta en 2020 cola afiliación de 222 federaciones nacionales partíes en cinco organismos continentales:

Nome Sigles Sede Añu de
fundación
Non. fed. Páx. web
Confederación Africana de Voleibol (CAVB) El Cairu,  Exiptu 1972 54 [1]
Confederación Asiática de Voleibol (AVC) Beixín,  China 1952 65 [2]
Confederación Europea de Voleibol (CEV) Luxemburgu,  Luxemburgu 1963 56 [3]
Confederación Suramericana de Voleibol (CSV) Rio de Janeiro, Bandera de Brasil Brasil 1946 12 [4]
Confederación de Norteamérica, Centroamérica y el Caribe de Voleibol (NORCECA) Santu Domingu,  República Dominicana 1968 35 [5]

Federaciones Prenacionales

África
(CAVB)
Asia
(AVC)
Europa
(CEV)
Norteamérica
(NORCECA)
Suramérica
(CSV)

Bandera d'Arxelia Arxelia
Bandera d'Angola Angola
Bandera de Benín Benín
Bandera de Botsuana Botsuana
 Burkina Fasu
 Burundi
 Cabu Verde
Bandera de Camerún Camerún
 República Centroafricana
 Chad
 Comores
 El Congu
 República Democrática d'El Congu
 Costa de Marfil
 Exiptu
 Eritrea
 Etiopía
 Gabón
 Gambia
 Ghana
 Guinea
Bandera de Guinea-Bisáu Guinea-Bisáu
 Guinea Ecuatorial
Bandera de Kenya Kenia
Bandera de Lesothu Lesothu
 Liberia
 Libia
 Madagascar
Bandera de Malí Malí
Bandera de Malaui Malaui
 Marruecos
 Mauritania
 Mauriciu
Bandera de Mozambique Mozambique
 Namibia
 Níxer
 Nixeria
Bandera de Ruanda Ruanda
 Santu Tomé y Príncipe
 Senegal
Bandera de Seixeles Seixeles
Bandera de Sierra Lleona Sierra Lleona
 Somalia
 Suazilandia
Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
 Sudán
 Tanzania
Bandera de Togu Togu
Bandera de Tunicia Tunicia
 Uganda
Bandera de Xibuti Xibuti
 Zambia
 Zimbabue

Bandera d'Afganistán Afganistán
Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita
Bandera de Australia Australia
Bandera de Baḥréin Baḥréin
Bandera de Bangladex Bangladex
Bandera de Brunéi Brunéi
 Bután
 Camboya
 China
 Corea del Sur
 Corea del Norte
 Islles Cook
 Emiratos Árabes Xuníos
 Filipines
Bandera d'Islles Fixi Islles Fixi
 Guam
Bandera de Ḥong Kong Ḥong Kong
Bandera de India India
 Indonesia
 Irán
 Iraq
 Xapón
 Xordania
 Kazakstán
Bandera de Kiribati Kiribati
 Kuwait

 Laos
 El Líbanu
 Macau
Bandera de Malasia Malasia
 Maldives
 Islles Marianes del Norte
 Islles Márxal
Bandera de los Estaos Federaos de Micronesia Micronesia
Bandera de Mongolia Mongolia
 Myanmar
 Nauru
Bandera de Nepal Nepal
 Niue
 Nueva Zelanda
 Omán
 Paquistán
 Paláu
 Palestina
 Papúa Nueva Guinea
 Polinesia Francesa
 Qatar
Bandera de les Islles Salomón Islles Salomón
Bandera de Samoa Americana Samoa Americana
Bandera de Samoa Samoa
 Singapur
 Siria
 Sri Lanka
Bandera de Tailandia Tailandia
Bandera de Taiwán República de China
 Taxiquistán
 Timor Oriental
 Tonga
 Turkmenistán
 Tuvalu
 Uzbequistán
 Vanuatu
 Vietnam
Bandera de Yeme Yeme

Bandera d'Albania Albania
Alemaña
Bandera d'Andorra Andorra
Bandera d'Armenia Armenia
Bandera de Austria Austria
Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán
 Bélxica
Bandera de Bielorrusia Bielorrusia
Bandera de Bosnia y Herzegovina Bosnia y Herzegovina
 Bulgaria
 Xipre
Croacia
Dinamarca
bandiera Escocia
 Eslovaquia
 Eslovenia
 España ([6])
 Estonia
 Islles Feroe
 Finlandia
 Francia
 Gales
 Xeorxa
 Xibraltar
Grecia
 Groenlandia
Bandera d'Hungría Hungría
 Irlanda
Bandera d'Irlanda del Norte Irlanda del Norte
Bandera de Inglaterra Inglaterra
 Islandia
 Israel
 Italia
Letonia
 Liechtenstein
 Lituania
 Luxemburgu
 Macedonia del Norte
 Malta
 Moldavia
 Mónacu
Montenegru Montenegru
Noruega
 Países Baxos
 Polonia
 Portugal
 Chequia
Bandera de Rumanía Rumanía
Bandera de Rusia Rusia
 San Marín
 Serbia
 Suecia
 Suiza
 Turquía
 Ucraína

Bandera d'Anguila Anguila
 Antigua y Barbuda
Bandera de les Antilles Neerlandeses Antilles Neerlandeses
Bandera de Aruba Aruba
Bandera de las Bahamas Les Bahames
Bandera de Barbados Barbados
Bandera de Belize Belize
Bandera de Les Bermudes Les Bermudes
 Islles Caimán
 Canadá
Costa Rica Costa Rica
Cuba Cuba
 Dominica
 El Salvador ([7])
 Estaos Xuníos d'América ([8])
 Granada
 Guadalupe
 Guatemala
 Haití
 Hondures
Bandera d'Islles Vírxenes Americanes Islles Vírxenes de los Estaos Xuníos
 Islles Vírxenes Britániques
 Xamaica
 Martinica
 Méxicu ([9])
 Montserrat
 Nicaragua
 Panamá
Bandera de Puertu Ricu Puertu Ricu ([10])
 República Dominicana
 Saint Kitts y Nevis
 San Vicente y Les Granadines
 Saint Lucia
 Surinam
Bandera de Trinidá y Tobagu Trinidá y Tobagu

Bandera d'Arxentina Arxentina ([11])
Bandera de Bolivia Bolivia ([12])
Bandera de Brasil Brasil ([13])
 Chile ([14])
 Colombia ([15])
 Ecuador ([16])
 Guyana
 Guyana Francesa
Bandera de Paraguái Paraguái
Bandera del Perú Perú ([17])
Bandera de Uruguái Uruguái ([18])
 Venezuela ([19])

Referencies

Enllaces esternos