Helen Gardner (actriz)

Helen Gardner
Vida
Nacimientu Binghamton (es) Traducir2 de setiembre de 1884[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Orlando20 de payares de 1968[1] (84 años)
Fíos/es 1
Estudios
Estudios American Academy of Dramatic Arts
Llingües falaes inglés
Oficiu actriz, actriz de teatru, guionista, diseñadora de vestuariu, actriz de cine, productora de cinemontadora
IMDb nm0306947
helengardner.org
Cambiar los datos en Wikidata

Helen Gardner (2 de setiembre de 1884, Binghamton (es) Traducir – 20 de payares de 1968Orlando) foi una actriz, guionista, editora, diseñadora de vestuariu y productora cinematográfica d'Estaos Xuníos.

Biografía

El so nome completu yera Helen Louise Gardner, y nació en Binghamton, Nueva York. Alumna de l'American Academy of Dramatic Arts, Gardner empecipió la so carrera artística como actriz teatral. En 1911 pasó a formar parte del repartu de Vitagraph Studios, consiguiendo l'aplausu de la crítica pol so papel de Becky Sharp nel filme Vanity Fair.[2] En 1912 foi la primer intérprete cinematográfica que formó una productora propia,[3] Helen Gardner Picture Players, con base en Tappan (Nueva York) y con capital facilitáu pola so madre.[2] Hasta entós nengún otru actor o actriz fundara una compañía de producción.[4] Gardner contrató a la so pareya sentimental, Charles L. Gaskill, como direutor y guionista, produciendo once llargumetraxes enantes de cerrar el so estudiu en 1914.[3] En 1915 volvió a Vitagraph, anque se retiró al poco tiempu, actuando a partir d'entós de manera ocasional y en papeles de curtia duración.

Gardner foi conocida poles sos interpretaciones de personaxes femeninos de fuerte personalidá. La so primer producción foi Cleopatra (1912), unu de los primeros llargumetraxes estauxunidenses.[5] L'actriz foi considerada la primer muyer fatal del cine, precediendo a Theda Bara, Valeska Suratt y Louise Glaum en papeles d'esi tipu.[6] A lo llargo de la so carrera como actriz, ente 1910 y 1924, trabayó nun total de 55 filmes.

A los 8 años d'edá, el 16 d'ochobre de 1902, Gardner casóse col empresariu Duncan Clarkson Pell, Sr. en West Haven (Connecticut).[7] Tuvieron un fíu.[8][9][10]

Delles fontes afirmen que Gardner casóse en segundes nupcies con Charles Gaskill, direutor de munches de les sos películes, pero la nieta y biógrafa de Gardner, Dorin Gardner Schumacher, afirmaba qu'ello yera incorreutu, y que Gardner nunca se llegó a divorcióse de Duncan C. Pell.[3][5]

Helen Gardner finó en 1958 n'Orlando, Florida.

Filmografía completa

Actriz

  • How She Won Him (1910)
  • A Tale of Two Cities, de William Humphrey (1911)
  • The Inherited Taint (1911)
  • The Wooing of Winifred, de Van Dyke Brooke (1911)
  • The Show Girl, de Van Dyke Brooke (1911)
  • For Her Brother's Sake (1911)
  • The Sleep Walker, de Van Dyke Brooke (1911)
  • Barriers Burned Away (1911)
  • A Quaker Mother (1911)
  • The Lure of Vanity (1911)
  • Treasure Trove (1911)
  • She Came, She Saw, She Conquered, de Van Dyke Brooke (1911)
  • The Death of King Edward III, de J. Stuart Blackton (1911)
  • For Love and Glory, de Van Dyke Brooke (1911)
  • By Woman's Wit (1911)
  • Ups and Downs (1911)
  • Regeneration, de Charles Kent (1911)
  • Madge of the Mountains, de Charles Kent (1911)
  • Arbutus, de Charles Kent (1911)
  • An Aeroplane Elopement, de William Humphrey (1911)
  • The Girl and the Sheriff, de Charles Kent (1911)
  • The Freshet, de William Humphrey (1911)
  • Vanity Fair, de Charles Kent (1911)
  • A Reformed Santa Claus (1911)
  • Where the Money Went (1912)
  • A Problem in Reduction (1912)
  • Her Boy (1912)
  • The Love of John Ruskin, de Van Dyke Brooke (1912)
  • The Old Silver Watch (1912)
  • The Illumination, de Charles L. Gaskill (1912)
  • The Serpents, de Charles L. Gaskill y Ralph Ince (1912)
  • An Innocent Theft (1912)
  • Yellow Bird, de William V. Ranous (1912)
  • The Miracle, de Charles L. Gaskill (1912)
  • The Heart of Esmeralda, de William V. Ranous (1912)
  • The Party Dress, de Charles L. Gaskill (1912)
  • Cleopatra, de Charles L. Gaskill (1912)
  • A Sister to Carmen, de Charles L. Gaskill (1913)
  • Becky, Becky (1913)
  • Vampire of the Desert, de Charles L. Gaskill (1913)
  • A Princess of Bagdag, de Charles L. Gaskill (1913)
  • Pieces of Silver: A Story of Hearts and Souls, de Charles L. Gaskill (1914)
  • The Strange Story of Sylvia Gray, de Charles L. Gaskill (1914)
  • The Butterfly (1914)
  • The Moonshine Maid and the Man, de Charles L. Gaskill (1914)
  • Underneath the Paint, de Charles L. Gaskill (1914)
  • The Breath of Araby, de Charles L. Gaskill (1915)
  • The Still, Small Voice, de Charles L. Gaskill (1915)
  • Snatched from a Burning Death, de Charles L. Gaskill (1915)
  • Miss Jekyll and Madame Hyde, de Charles L. Gaskill (1915)
  • The Common Sin, de Charles L. Gaskill (1917)
  • The Sleep of Cyma Roget, de Charles L. Gaskill y Mandaren à Hiller (1920)
  • Sandra, d'Arthur H. Sawyer (1924)

Guionista, diseñadora de vestuariu, montadora, productora

  • Cleopatra, de Charles L. Gaskill - vestuariu, montaxe y producción (1912)
  • Becky, Becky, guión (1913)
  • Pieces of Silver: A Story of Hearts and Souls, producción (1914)

Referencies

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Internet Broadway Database. Identificador de persona d'Internet Broadway Database: 41770. Apaez como: Helen Gardner. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 2,0 2,1 Robert Grau (1914) The Theatre of Science
  3. 3,0 3,1 3,2 Carta de Dorin Schumacher al New York Times (27 de xunu de 1999)
  4. «Allrovi». Archiváu dende l'orixinal, el 2011-11-14.
  5. 5,0 5,1 Helen Gardner website
  6. Información sobre Helen Gardner y Cleopatra en Turner Classic Movies y www.helengardner.org.
  7. "Marriage Announcement: Gardner-Pell", The New York Times, 26 d'ochobre de 1902
  8. "What's Doing in Society?", The New York Times, 26 de xineru de 1904
  9. "Divorce for Mrs. Pell", The New York Times, 5 de febreru de 1905
  10. "Pell's Divorce Upset", The New York Times, 1 d'avientu de 1904

Enllaces esternos