Islles Palliser
Islles Palliser | |
---|---|
![]() | |
Situación | |
Coleutividá | ![]() |
Tipu | archipiélagu |
Parte de |
Archipiélago Tuamotu (es) ![]() |
Asitiáu en | Océanu Pacíficu |
Coordenaes | 15°07′30″S 147°38′46″W / 15.125°S 147.646°O |
Datos | |
Superficie | 233 km² |
Fusu horariu | UTC−10:00 |
![]() |
Les isles Palliser o Pallisers (francés: Îles Palliser) son un subgrupu de les islles Tuamotu na Polinesia. Tán allugaes nel noroeste del principal grupu d'atolones.[1]
Atolones
L'archipiélagu cunta con ocho atolones y la islla de Makatea.[2] L'atolón de Rangiroa ye'l más pobláu, con alredor de 3.210 habitantes.
Atolón / islla | Residentes | Llugar principal | Superficie (km²) |
---|---|---|---|
Apataki | 492 | Niutahi | 20 |
Arutua | 725 | Rautini | 15 |
Fakarava | 855 | Rotoava | 16 |
Kaukura | 542 | Raitahiti | 11 |
Mataiva | 237 | Pahua | 16 |
Rangiroa | 3.210 | Tiputa | 79 |
Makatea | 24 | Moumu | 61 |
Tikehau | 407 | Tuherahera | 20 |
Toau | 24 | Maragai | 12 |
Total | 6.516 (en 2007) | 250 |
Alministración
- Alministrativamente, los atolones d'Apataki y Kaukura pertenecen a la comuña d'Arutua, con una población total de 1.624 habitantes (2002).
- Toau, Niau y Fakarava, pertenecen a la comuña de Fakarava. La población total ye de 1.511 habitantes.
- La comuña de Rangiroa consta de 3 atolones: la mesma Rangiroa, Tikehau y Mataiva, y una islla la independiente Makatea. La población total ye de 1.871 habitantes.
Historia
Les islles Palliser fueron nomaes pol capitán James Cook n'honor del almirante Hugh Palliser, que pensaba que fuera'l primer européu en columbrales, el 19 d'abril y 20 d'abril de 1774, anque antes fízolo'l neerlandés Jakob Roggeveen, en mayu de 1722, mientres el viaxe en qu'afayó la islla de Pascua.[3]
Referencies
- ↑ Samuel Augustus Mitchell, An accompaniment to Mitchell's map of the world on Mercator's projection
- ↑ Escalada en Makatea, (castellán)
- ↑ «A New Voyage Round the World in the Years 1823 - 24, For the Palliser Islands discovered by Captain Cook». Archiváu dende l'orixinal, el 4 de marzu de 2016. Consultáu'l 29 de setiembre de 2012.