Kathleen Quinlan

Kathleen Quinlan
Vida
Nacimientu Pasadena19 de payares de 1954[1] (69 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Familia
Casada con Bruce Abbott (1994 – )
Fíos/es 2
Estudios
Estudios Escuela secundaria Tamalpaís (es) Traducir
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu actriz, actriz de televisiónactriz de cine
Premios
Nominaciones
IMDb nm0000599
Cambiar los datos en Wikidata

Kathleen Denise Quinlan (19 de payares de 1954Pasadena) ye una actriz d'Estaos Xuníos y nomada nuna ocasión al Premiu Óscar.

Biografía

Quinlan nació en Pasadena (California) siendo fía de Robert Quinlan, un direutor de televisión, y Josephine (Zachry), una militar na reserva. Kathleen creció nel pueblu californianu de Mill Valley, onde allegaría al Tamalpais High School y onde empezaría la so carrera d'interpretación. Casóse col tamién actor Bruce Abbott en 1994, rellación de la cual naceríen dos fíos.

Carrera

Quinlan debutó na obra de George Lucas' American Graffiti a la edá de 19 años (anque apaecería nuna obra anterior de 1972 One is a Lonely Number pero ensin figurar nos creitos). A partir d'ende, intervieno en casi 50 películes. Con too y con eso, les sos interpretaciones más notables son les de Deborah, una esquizofrénica en Nunca te prometí un xardín de roses, y la de Marilyn Lovell en Apollo 13, papel pol que consiguiría una nominación a los Óscar en 1995. Tamién ye recordada pola so interpretación de l'amante pagana Patricia Kennealy na obra d'Oliver Stone The Doors. Los sos más recién trabayos inclúin la televisión, en capítulos de House, y nel filme de 2007, Breach. Especial mención merez, dientro de la pequeña pantalla, la so participación na serie Lleis de Familia na qu'interpretó a una abogada especializada en crisis matrimoniales.

Filmografía

  • Una muyer ensin amor (One Is a Lonely Number) (1972), de Mel Stuart.
  • American Graffiti (1973), de George Lucas.
  • Can Ellen Be Saved?(1974), de Harvey Hart.
  • Lucas Tanner (1974), de Richard Donner.
  • ¿ú tol mundu? (Where Have All the People Gone) (1974), de John Llewellyn Moxey.
  • The Missing Are Deadly (1975), de Don McDougall.
  • The Abduction of Saint Anne (1975), de Harry Falk.
  • The Turning Point of Jim Malloy, de Frank D. Gilroy.
  • Lifeguard (1976), de Daniel Petrie.
  • Little Ladies of the Night (1977), de Marvin J. Chomsky.
  • Aeropuertu '77 (Airport '77) (1977), de Jerry Jameson.
  • Nunca te prometí un xardín de roses (I Never Promised You a Rose Garden) (1977), de Joanne Greenber.
  • Nightmare in Blood (1978), de John Stanley.
  • Más allá del amor (The Runner Stumbles) (1979), de Stanley Kramer.
  • The Promise (1979), de Gilbert Cates.
  • Sunday Lovers (1980), de Bryan Forbes y Edouard Molinaro.
  • She's in the Army Now (1981), de Hy Averback.
  • Hanky Panky (1982), de Sidney Poitier.
  • Independence Day (1983), de Robert Mandel.
  • Nes llendes de la realidá: La película (Twilight Zone: The Movie) (1983), de Joe Dante, John Landis, George Miller y Steven Spielberg.
  • The Last Winter (1984), de Riki Shelach Nissimoff.
  • When She Says Non (1984), de Paul Aaron.
  • Vértigu mortal (Blackout) (1985), de Douglas Hickox.
  • Señal d'alarma (Warning Sign) (1985), de Hal Barwood.
  • Children of the Night (1985), de Robert Markowitz.
  • Man Outside (1986), de Mark Stouffer.
  • Xavaz kid (Wild Thing) (1987), de Max Reid.
  • Dreams Lost, Dreams Found (1987), de Willi Patterson.
  • Sunset (Sunset) (1988), de Blake Edwards.
  • El corazón de Clara (Clara's Heart) (1988), de Robert Mulligan.
  • Trapped (1989), de Fred Walton.
  • The Operation (1990), de Thomas J. Wright.
  • The Doors (1991), d'Oliver Stone.
  • Strays (1991), de John McPherson.
  • An American Story (1992), de John Gray.
  • Stolen Babies (1993), d'Eric Laneuville.
  • Last Light (1993), de Kiefer Sutherland.
  • Traición al xuráu (Trial By Jury) (1994), de Heywood Gould.
  • Apollo 13 (Apollo 13), de Ron Howard.
  • Perfect Alibi (1995), de Kevin Meyer.
  • In the Lake of the Woods (1996), de Carl Schenkel.
  • Zeus and Roxanne (1997), de [George Miller].
  • Breakdown (1997), de Jonathan Mostow.
  • Horizonte final (Event Horizon ) (1997), de Paul W. S. Anderson.
  • Inocencia rebalba (Lawn Dogs) (1997), de John Duigan.
  • El mio xigante (My Giant) (1998), de Michael Lehmann.
  • Aición civil (A Civil Action) (1998), de Steven Zaillian.
  • Too Rich: The Secret Life of Doris Duke (1999), de John Erman.
  • The Battle of Shaker Heights (2003), d'Efram Potelle y Kyle Rankin.
  • Blessings (2003), d'Arvin Brown.
  • Romance perfectu (Perfect Romance) (2004), de Douglas Barr.
  • L'asesín de Greenriver (The Riverman) (2004), de Bill Eagles.
  • The Godfather (2004), de Damian Chapa.
  • La pantasma de Nueva Orleans (The Dead Will Tell) (2004), de Stephen T. Kay.
  • The Hills Have Eyes (The Hills Have Eyes) (2006), d'Alexandre Folia.
  • Un enemigu en casa (Breach) (2007), de Billy Ray.
  • Prison Break (Fourth Season) (2008), de Paul Scheuring.
  • Made of Honor (2008)
  • Glee (un episodiu: «Born This Way», 2011)

Premios

Óscar

Añu Categoría Película Resultáu
1995 Óscar a la meyor actriz de repartu Apollo 13 Candidata

Referencies

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 5 marzu 2020.
  3. URL de la referencia: http://www.theatreworldawards.org/past-recipients.html.

Enllaces esternos