Limonium vulgare
Limonium vulgare ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Filu: | Tracheobionta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Caryophyllidae | |
Orde: | Plumbaginales | |
Familia: | Plumbaginaceae | |
Subfamilia: | Staticoideae | |
Tribu: | Staticeae | |
Xéneru: |
Limonium Mill., 1768 | |
Especie: | L. vulgare | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Lavanda de mar, Acelga salada, limonio marítimu, espantazorras (Limonium vulgare), planta yerbácea perenne, d'escasu porte (unos 30-70 cm), de la familia de les Plumbaginacees, orde de les Plumbaginales.
conocer como lavanda pola creencia nes sos propiedaes melecinales.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Illustration_Limonium_vulgare0.jpg/240px-Illustration_Limonium_vulgare0.jpg)
Morfoloxía
Presenta tarmos argutos, llampiños, de base maderiza; fueyes basales anches y llargues, que formen una roseta alredor del tarmu, ondulaes, d'intensu color verde y brillante, de punta afilada. Flores hermafrodites, pequeñes, corola de 5 pétalos, llibres, más llargos que'l Mota, de color ente l'arrosáu y el violáceo o azul, formando inflorescencies en forma d'espigues, bien ramificaes na so parte final. Mota tubuloso de pocu más de 5 mm., piloso na base, y con 5 dientes triangulares nel cantu. La flor tien 5 estames soldaos a la base de los pétalos y un ovariu unilocular con 5 estilos llibres. Frutu formáu por una sola cápsula con numberoses granes.
Vida y reproducción
Floria pel branu hasta principios de la seronda. Rique mugor y abondosa lluz solar.
Hábitat
Puede atopase en terrenes arenosos (planta psammófila), húmedos, salobres como les marismas (planta halófila). Nun tolera los suelos ricos en nitróxenu.
Distribución
Mariña atlántica d'Europa hasta'l sur de Suecia, rexón Mediterránea, Península Ibérica.
Usos
Planta que repele les poliyes. Les raigaños son descongestionantes y depuratives. Sirve pa tratar hemorraxes. El raigañu ye fonte de taníns.[2]
Taxonomía
Limonium vulgare describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition 1768.[3][4]
Limonium: nome xenéricu que procede del griegu leimon, que significa "pradería húmeda", aludiendo al hábitat de munches de les especies del xéneru.[5]
vulgare: epítetu llatín que significa "común".[6]
- Statice limonium L., 1753
- Statice pseudo-limonium Rchb, 1831
- Statice limonium var. pseudo-limonium Rchb, 1903
- Limonium vulgare ssp. pseudo-limonium Rchb, 1927
- Limonium serotinum sensu 1978[7]
Ver tamién
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les plumbaginacees
Referencies
- ↑ British Towns and Villages Network Archiváu 2016-03-04 en Wayback Machine (n'inglés)
- ↑ Medicinal herbs (n'inglés)
- ↑ «Limonium vulgare». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 d'avientu de 2012.
- ↑ Limonium vulgare en PlantList
- ↑ Limonium en Flora de Canaries
- ↑ N'Epítetos Botánicos
- ↑ Flora Ibérica
Enllaces esternos
- Fundación Punta Entinas-Sabinar ya Isla de Alborán Archiváu 2009-12-22 en Wayback Machine
- Waste Ideal Archiváu 2008-10-23 en Wayback Machine