Llingües oceániques
Llingües oceániques | ||||
---|---|---|---|---|
Distribución xeográfica | Melanesia, Micronesia y Polinesia | |||
Países |
Estaos Federaos de Micronesia Islles Fixi Ḥawai (EUA) Indonesia Islla de Pascua (CHI) Islles Cook Islles Marianes del Norte Islles Márxal Islles Salomón Kiribati Nauru Niue (NZ) Nueva Caledonia (FRA) Nueva Zelanda Paláu Papúa Nueva Guinea Polinesia Francesa (FRA) Samoa Samoa Americana (EUA) Tokeláu (NZ) Tonga Tuvalu Vanuatu Wallis y Futuna (FRA) | |||
Filiación xenética |
Austronesiu | |||
| ||||
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües oceániques son un subgrupu de les llingües austronesies formáu por 450 llingües. L'área ocupada polos sos falantes son les Islles del Pacíficu d'Oceanía, qu'inclúi Polinesia, Micronesia y Melanesia (ensin incluyir la mayor parte de Nueva Guinea).
A pesar d'esta área, les llingües oceániques son falaes por daqué menos de 2 millones de persones. Les más falaes son el samoanu con unos 300.000 falantes y el fiyiano oriental, con 500.000.
L'ancestru común, que ta reconstruyíu llámase proto-oceánicu (POc).
Distribución xeográfica
Oceánicu occidental. Nes mariñes norte y este de Nueva Guinea y en Nueva Bretaña. Almirantazgo y yap Mesomelanesio, San Matías, Nueva Irlanda y mitad noroeste d'Islla Salomón. Salomonense sudoriental Temotu Oceánicu meridional, en Nueva Caledonia y Vanuatu. Micronesiu Fixiano-polinesiu o Pacíficu-central, na Polinesia y Fixi.
Clasificación
Cladograma
Según Austronesian Basic Vocabulary Database[1] la rellación filial ente los grupos de llingües oceániques ye la siguiente:
Oceánicu (100%) |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Descripción llingüística
Fonoloxía
L'inventariu fonolóxicu recosntruido pal proto-oceánicu vien dau por:[2]
Llabial | Alveol. | Palatal | Velar | Uvular | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
llabial. | simple | ||||||
oclusiva | sorda | *pʷ | *p | *t | *c | *k | *q |
sonora | *bʷ | *b | *d | *j | *g | ||
nasal | *mʷ | *m | *n | *ɲ | *ŋ | ||
fricativa | *ś | ||||||
rótica | *r, *dr | *ʀ | |||||
aproximante | simple | *w | *l | *y |
Comparanza léxica
Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües oceániques son:
GLOSA | Oceánicu occidental | Oceánicu oriental | PROTO- OCEÁNICU[3] | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
PROTO- ALMIRAN- TAZGO |
PROTO-TEMOTU | PROTO-SALOMÓNICU | PROTO-OCEÁNICUMERIDIONAL | PROTO-MICRONESIU | PROTO- POLINESIU- FIYIANO | |||
1 | *tih | *tai | *tai-/ *sa- |
*te- | *ta | *tasa *tai / ~*esa | ||
2 | *ruah | *-lu | *rua | *rua | *rua | *rua | *rua | |
3 | *toluh | *-to | *tolu | *təlu/ *tolu |
*telu | *tolu | *tolu | |
4 | *hahu- | *-va | *ɸati | *ɸati | *faŋi | *vaa~ *vati |
*pati~ *pani | |
5 | *limah | *-li | *llima | *llima | *llima | *llima | *llima | |
6 | *wonoh | *ono | *5+1 | *wono | *ono- | *onom | ||
7 | *10-3 | *-bi- | *ɸitu | *5+2 | *fitu | *vitu | *pitu | |
8 | *10-2 | *walu | *5+3 | *walu | *walu | *walu | ||
9 | *10-1 | *siwa | *5+4 | *śiwa | *śiwa | *śiwa | ||
10 | *sa-ŋa-ul | *-ŋa-ulu | *sa-ŋa-ɸulu | *saŋaɸul / *2x5 |
*-ŋawulu | *[sa]-[ŋa]-pulu- | *sa-[ŋa]-puluq |
L'inventariu vocálicu ta formáu por cinco vocales simples /*i, *y, *a, *o, *o/.
Referencies
- ↑ Austronesian Basic Vocabulary Database
- ↑ Ross, Pawley & Osmond, 2007, p. 12
- ↑ Blust, 1993 (ABVD)
Bibliografía
- (2007) «1. Introduction», Malcolm Ross: The lexicon of Proto Oceanic: The culture and environment of ancestral Oceanic society, 2ª, The Australian National University, páx. 1-16. ISBN 978-1-921313-18-9.