Llingües mbam-nkam
Llingües mbam-nkam![]() | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | África occidental | |
Países |
![]() ![]() | |
Filiación xenética |
Níxer-Congu | |
Subdivisiones |
Bamileké Ngemba Nkambe Nun | |
Códigu Glottolog | mbam1249 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües mbam-nkam o llingües de los pacionales orientales, falar en Bamenda en Camerún y formen una caña de les llingües bantoides meridionales qu'inclúin al bamun, el yamba y les llingües bamileké.
Llingües del grupu
Usualmente estrémase esti grupu en cuatro o cinco rames:
- Llingües nkambe (norte)
- Llingües mbam-nkam (puramente diches)
Nurse (2003) informa que les llingües bamileké taríen formaes por dos cañes en llugar de ser un grupu filoxenéticu únicu.
Comparanza léxica
Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de les llingües mbam-nkam son:
GLOSA | PROTO- NKAMBE |
Nbam-nkam (propiu) | PROTO- MBAM-NKAM | |||
---|---|---|---|---|---|---|
PROTO- NGEMBA |
PROTO- BAM. OC. |
PROTO- BAM. OR. |
PROTO- NUN | |||
'1' | *mɔʔ- | *mɔʔɔ | *-mɔʔ | *nʧoʔ | *mɔʔ(ɔ) | *mɔʔɔ |
'2' | *bɰa | *baɣa | *-pia | *pɰa | *mbaa | *baɣa |
'3' | *tar | *tɑrɨ | *-tat | *tat | *tɛt | *tarɨ |
'4' | *kwe | *-kwa | *-kwa | *kwa | *kʷa | *kʷa |
'5' | *taŋ | *tan(ə) | *-ta(ː) | *tɑn | *tan | tan |
'6' | *ntuːnfu | *ntoɣo | *ntoʁo | *ntoɣo | *ntoɣo | *ntoɣo |
'7' | *sam-bɰa | *sam-baɣa | *saːm-pia | *sam-pɯa | *kʷa-tɛt | *sam-baɣa |
'8' | *fwami | *nə-fam | *-fom | *fom | *fɔm | *fɔm |
'9' | *buɣo | *nə-buʔo | *-pfuʔo | *bwʉʔʉ | *puʔo | *puʔo |
'10' | *ɣum | *nə-ɣum | *-ɣəm | *ɣam | *ɣum | *ɣum |
Referencies