Llingües oceániques
Llingües oceániques![]() | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Melanesia, Micronesia y Polinesia | |
Países |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
Filiación xenética |
Austronesiu | |
Códigu Glottolog | ocea1241 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües oceániques son un subgrupu de les llingües austronesies formáu por 450 llingües. L'área ocupada polos sos falantes son les Islles del Pacíficu d'Oceanía, qu'inclúi Polinesia, Micronesia y Melanesia (ensin incluyir la mayor parte de Nueva Guinea).
A pesar d'esta área, les llingües oceániques son falaes por daqué menos de 2 millones de persones. Les más falaes son el samoanu con unos 300.000 falantes y el fiyiano oriental, con 500.000.
L'ancestru común, que ta reconstruyíu llámase proto-oceánicu (POc).
Distribución xeográfica
Oceánicu occidental. Nes mariñes norte y este de Nueva Guinea y en Nueva Bretaña. Almirantalgu y yap Mesomelanesio, San Matías, Nueva Irlanda y mitad noroeste d'Islla Salomón. Salomonense sudoriental Temotu Oceánicu meridional, en Nueva Caledonia y Vanuatu. Micronesiu Fixiano-polinesiu o Pacíficu-central, na Polinesia y Fixi.
Clasificación
Cladograma
Según Austronesian Basic Vocabulary Database[1] la rellación filial ente los grupos de llingües oceániques ye la siguiente:
Oceánicu (100%) |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Descripción llingüística
Fonoloxía
L'inventariu fonolóxicu recosntruido pal proto-oceánicu vien dau por:[2]
Llabial | Alveol. | Palatal | Velar | Uvular | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
llabial. | simple | ||||||
oclusiva | sorda | *pʷ | *p | *t | *c | *k | *q |
sonora | *bʷ | *b | *d | *j | *g | ||
nasal | *mʷ | *m | *n | *ɲ | *ŋ | ||
fricativa | *ś | ||||||
rótica | *r, *dr | *ʀ | |||||
aproximante | simple | *w | *l | *y |
Comparanza léxica
Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües oceániques son:
GLOSA | Oceánicu occidental | Oceánicu oriental | PROTO- OCEÁNICU[3] | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
PROTO-ALMIRAN-TAZGO | PROTO-TEMOTU | PROTO-SALOMÓNICU | PROTO-OCEÁNICUMERIDIONAL | PROTO-MICRONESIU | PROTO- POLINESIU- FIYIANO | |||
1 | *tih | *tai | *tai-/ *sa- |
*te- | *ta | *tasa *tai / ~*esa | ||
2 | *ruah | *-lu | *rua | *rua | *rua | *rua | *rua | |
3 | *toluh | *-to | *tolu | *təlu/ *tolu |
*telu | *tolu | *tolu | |
4 | *hahu- | *-va | *ɸati | *ɸati | *faŋi | *vaa~ *vati |
*pati~ *pani | |
5 | *limah | *-li | *llima | *llima | *llima | *llima | *llima | |
6 | *wonoh | *ono | *5+1 | *wono | *ono- | *onom | ||
7 | *10-3 | *-bi- | *ɸitu | *5+2 | *fitu | *vitu | *pitu | |
8 | *10-2 | *walu | *5+3 | *walu | *walu | *walu | ||
9 | *10-1 | *siwa | *5+4 | *śiwa | *śiwa | *śiwa | ||
10 | *sa-ŋa-ul | *-ŋa-ulu | *sa-ŋa-ɸulu | *saŋaɸul / *2x5 |
*-ŋawulu | *[sa]-[ŋa]-pulu- | *sa-[ŋa]-puluq |
L'inventariu vocálicu ta formáu por cinco vocales simples /*i, *y, *a, *o, *o/.
Referencies
- ↑ Austronesian Basic Vocabulary Database
- ↑ Ross, Pawley & Osmond, 2007, p. 12
- ↑ Blust, 1993 (ABVD)
Bibliografía
- (2007) «1. Introduction», Malcolm Ross: The lexicon of Proto Oceanic: The culture and environment of ancestral Oceanic society, 2ª, The Australian National University, páx. 1-16. ISBN 978-1-921313-18-9.