Llingües semítiques occidentales
Llingües semítiques occidentales![]() | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Norte d'África y Oriente Mediu | |
Países |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
Filiación xenética |
Afroasiáticu | |
Subdivisiones |
Semíticu central Semíticu meridional | |
Códigu Glottolog | west2786 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües semítiques occidentales son un subgrupu importante de les llingües semítiques. Un analís estensamente aceptáu, sofitáu por estudiosos del semíticu como Robert Hetzron y Juan Huehnergard, estrema la familia de les llingües semítiques en dos rames: oriental y occidental.
L'anterior consiste nes llingües estinguíes d'Ebla (eblaíta) y d'Akkad (acadiu), el postreru de del grupu de les llingües semítiques. Consiste nos subgrupos bien definíos: etiópicu, al sur; árabe y semíticu del noroeste (ésti incluyendo hebréu, araméu y ugarítico).
Los dos primeros: l'etiópicu al sur y l'árabe demuestren con detalle carauterístiques comunes y arrexuntar de cutiu col semíticu del sur. La clasificación correuta del árabe col restu de llingües semítiques alderícase. Hetzron y Huehnergard asitiar coles llingües del noroeste del semíticu, pa formar el semíticu central.
Dellos estudiosos del semíticu siguen aldericando pola más vieya clasificación basada na carauterística distintiva de plurales quebraos.
Clasificación interna
Les llingües semítiques occidentales estrémense asina:
Comparanza léxica
Los numberales en distintes llingües semítiques centrales:
GLOSA PROTO-
SEMÍTICU
CENTRALSemíticu meridonal PROTO-
SEMÍTICU
OCCIDENTALPROTO-
SUDARÁBIGOPROTO-
ETIÓPICU'1' *ʔaḥad *tʼād *ḥad- *ḥad- '2' *ṯināyin *ṯəroh *kɨlʔ- *ṯin- '3' *śa elāṯ *ɬāθayt *śnales *śa elāṯ '4' *ʔarbaʕ *ʔarbaʕ *ʔarbaʕ *ʔarbaʕ '5' *ḫamša *ḫəmmoh *ḫams- *ḫamš- '6' *šiṯṯa *šdīt *sidsis- *šidṯ- '7' *šabʕa *šābaʕ *sabʕa *šabʕa '8' *ṯamānya *ṯamānin *samān *ṯamān- '9' *tišʕa *saʕ *tisʕ- *tišʕa '10' *ʕaśr(a) *ʕāɬər *ʕaśdir *ʕaśr
Na tabla anterior usóse la trescripción semitológica /ḥ, ṯ, ś, š, ḫ/ pa les fricatives que usualmente escribir por aciu AFI como /ħ, θ, ɬ, ʃ, x/.
Referencies
Enllaces esternos
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Llingües semítiques occidentales.