Matra

Matra
productor d'automóviles y empresa
Llocalización
Sede Romorantin-Lanthenay
Direición Francia
Forma xurídica sociedá por acciones
Historia
Fundación1937
Disolución 2003
Organigrama
Dueñu Grupo Lagardère (es) Traducir
Sector
Industria industria del automóvil
fabricante aeroespacial (es) Traducir
automovilismu
Productos destacaos automóvil
metro
Misil
teléfonu
teléfonu móvil
microordenador
Participación empresarial
Organización matriz Grupo Lagardère (es) Traducir
Formáu por Equipe Matra Sports (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Mécanique Avión Traction o Matra ye una empresa francesa que cubre un ampliu rangu d'actividaes, principalmente rellacionaes cola aeronáutica y l'armamentu, qu'anguaño (a fecha agostu de 2005) opera sol nome de Grupu Lagardère.

Matra yera propiedá de la familia Floirat. El nome Matra fíxose famosu nos años 60, cuando empezaron la so producción d'automóviles adquiriendo la empresa Automobiles René Bonnet. Matra Automobiles fabricaba coches deportivos y de carreres, algamando grandes ésitos deportivos.

Per mediu de socesives fusiones, el presidente executivu de Matra, Jean-Luc Lagardère, construyó alredor de la empresa un grupu diversificáu con presencia en medios de comunicación, alta teunoloxía, aeronáutica y enantes inclusive n'automóviles, y fabricación y distribución de soportes d'audiu, actividaes yá abandonaes. Una reblagada foi l'adquisición de Hachette y la fusión con WEA-Filippachi en 1981. En 1992, Matra y los dos empreses citaes fundir pa dar orixe a Matra Hachette Filippachi. Na actualidá (agostu de 2005) el grupu denominar Grupu Lagardère (fr. Groupe Lagardère) y Matra permanez como una de les sos marques.

Matra Hautes Technologies (Matra d'Altes Teunoloxíes)

Matra Hautes Technologies (MHT) yera la caña de teunoloxía militar de Matra. La compañía dedicar a la teunoloxía aeroespacial, defensa y telecomunicaciones. En febreru de 1999 MHT fundir con Aérospatiale; la compañía resultante llamóse Aérospatiale-Matra. El 10 de xunetu de 2000 Aérospatiale-Matra incorporar al consorciu européu EADS.

Estructura empresarial (previa a la fusión con Aérospatiale)

  • Matra Défense
  • Matra Systèmes & Information
  • Matra BAE Dynamics (50% en propiedá de British Aerospace)
    Creada en 1996, Matra BAe Dynamics apiguraba'l negociu de misiles de BAe (BAE Dynamics) y la metá del de Matra Défense. La otra metá siguió como Aérospatiale Matra Missiles.
  • Matra Marconi Space (49% en propiedá de General Electric)
    Matra Espace yera la división de teunoloxíes del espaciu (cohetes, satélites, tresbordadores ya instrumentación auxiliar) de Matra, qu'en 1989 xunir cola división del mesmu negociu de General Electric (Marconi Space Systems) p'aniciar Matra Marconi Space. En 2000, una nueva fusión con DASA, DaimlerChrysler Aerospace AG, del grupu DaimlerChrysler, anició Astriun.
  • Matra Nortel Communications (50% en propiedá de Nortel)

Coches de Matra

El nome Matra emplegar por primer vegada en coches nel modelu Matra Djet, con motor Renault, una puesta al día del Bonnet Jet.

El Djet foi reemplazáu pol Matra 530, con un motor Ford V4 como'l del Ford Taunus y Saab 96 de la dómina.

Matra desenvolvió una estrecha asociación con Simca na década de 1970, fabricando coches deportivos con motores Simca, como'l Bagheera, el Murena y el Ranchu, un pick-up basáu nel xasis y carrocería del Simca 1100. El Ranchu siguió en producción hasta los años 80, inclusive dempués de la compra de Simca por Peugeot.

En 1984 Matra diseñó la primer versión del Renault Espace, un gran ésitu; toles unidaes d'esti vehículu fueron montaes na fábrica de Romarantin de Matra hasta 2002.

Tres el fracasu del Renault Avantime, tamién construyíu por Matra, la direición del grupu fixo públiques el 27 de febreru de 2003 les sos intenciones de cerrar la so fábrica de coches de Romorantin-Lanthenay. Sicasí, en setiembre del mesmu añu Pininfarina SpA adquirió la caña Matra Automobile, dedicada a la inxeniería, prueba y creación de prototipos de vehículos. La empresa tomó'l nome de Matra Automobile Engineering.

Coches fabricaos por Matra

  • Matra Djet
  • Matra 530
  • Matra Bagheera
  • Matra Murena
  • Matra Ranchu
  • Renault Espace
  • Renault Avantime

Matra nes carreres

Otres actividaes

  • Matra fabricó tamién unos misiles llamaos:
  • R550 Magic
  • R555 Magic 2
  • R530
  • Super 530
  • Matra fabricó un ordenador domésticu, el Matra Alice.
  • Matra intentó producir un sistema rápidu de tresporte personal, denomináu Aramis, anque ensin ésitu.

Referencies

Enllaces esternos