Melvyn Douglas

Melvyn Douglas
Vida
Nacimientu Macon[1]5 d'abril de 1901[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Nueva York[3]4 d'agostu de 1981[4] (80 años)
Causa de la muerte neumonía
Familia
Padre Edouard Gregory Hesselberg
Madre Lena Priscilla Hesselberg
Casáu con Helen Gahagan Douglas (1931 – 1980)
Fíos/es Gregory Hesselberg (en) Traducir
Estudios
Estudios Upper Canada College (en) Traducir
Llingües falaes inglés[5]
Oficiu actor de televisión, actor de cine, actor de teatruactor
Premios
Nominaciones
Serviciu militar
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
Creencies
Partíu políticu Partíu Demócrata
IMDb nm0002048
Cambiar los datos en Wikidata

Melvyn Douglas (Melvyn Edouard Hesselberg, 5 d'abril de 1901, Macon – 4 d'agostu de 1981Nueva York) foi un actor d'Estaos Xuníos ganador de los premios Óscar, Tony y Emmy.

Biografía

Primeros años

Melvyn yera fíu de Lena Priscilla Shackelford y Edouard Gregory Hesselberg, pianista xudíu lituanu. A pesar de que'l so padre intentó que pudiera estudiar música en distintes universidaes de los Estaos Xuníos y el Canadá, Melvyn nunca llegó a graduase. Poco dempués, Melvyn llucharía na Primer Guerra Mundial. En llicenciándose, empecipiar nel arte interpretativo, y representó ensame d'obres teatrales con diverses compañíes como la Owens Repertory Company.

Carrera

A finales de los años 20, consiguió debutar en Broadway en ciudaes como Siux City (Iowa), Evansville (Indiana), Madison (Wisconsin) y Detroit (Michigan). De primeres de la década de los 30, estrenar en Broadway col primer papel principal y xunto cola que sería la so primer esposa, Helen Gahagan, en Tonight or Never until Just before His Death.

Coles mesmes, encarna al protagonista na so primer película, de terror: El caserón de les solombres (1932). A ésta siguieron películes de bien distintu perfil: dende épiques como Captains Courageous (1937), de Victor Fleming y Harold Vonscruttion, hasta comedies, como son Ninotchka (1939), d'Ernst Lubitsch, xunto a Greta Garbo, Two-Faced Woman (1939), de George Cukor, y That Uncertain Feeling (1941).

Mientres la Segunda Guerra Mundial, Douglas sirvió primero como direutor na Oficina de defensa civil, y dempués nel exércitu. Volvería al cine pa interpretar papeles más maduros como Mar de yerba (1947) d'Elia Kazan, Los Blandings yá tienen casa (1948) de H.C. Potter, El gran pecador (1949) de Robert Siodmak o Un secretu de muyer (1949) de Nicholas Ray.

Na década de los 50, la carrera de Douglas sufriría un revés por cuenta de que la so muyer Helen Gahagan llucharía con Richard Nixon pol estáu de California en 1950. Nixon acusaría a Gahagan de comunista pola so manifiesta oposición al comité d'actividaes antiamericanes. Tou esto tamién afectó a Douglas, quien solamente estrenó dos títulos a empiezos del deceniu pa nun volver apaecer hasta los años 60 na pantalla grande. Mentanto, tornó al teatru y pudo ser vistu en dellos trabayos televisivos. Ello ye qu'en 1959 realizó'l debú del musical de la obra de Marc Blitzstein Juno, basáu na obra de Sean O'Casey Juno and the Paycock.

Yá los meyores tiempos de Douglas reverdeceríen na década de los 60, con películes como The Americanization of Emily, Hud (cola que ganó'l so primer premiu Óscar), El candidatu y I Never Sang for My Father, pol que sería nomáu per segunda vegada a los Óscar, esta vegada na categoría de meyor actor. Amás, Douglas ganaría'l premiu Tony pola so actuación na obra teatral The Best Man de Gore Vidal, y el Emmy pol so papel nel telefilme de 1967 Do Not Go Gentle Into That Good Night.

Na década de 1970 ganó'l so segundu Óscar por Being There y participó en The Tenant de Roman Polanski. La so última apaición sería en The Hot Touch de Roger Vadim, estrenada en 1982. Morrería de neumonía'l 4 d'agostu de 1981. Tien dos estrelles nel Paséu de la Fama de Hollywood, una nel 6423 Hollywood Blvd. y la segunda pol so trabayu na televisión nel 6601 de Hollywood Blvd.

Filmografía

  • Esta nueche o nunca (Tonight or Never) (1931), de Mervyn LeRoy.
  • Prestíu (Prestige) (1932), de Tay Garnett.
  • The Wiser Sex (1932), de Berthold Viertel y Victor Viertel.
  • The Broken Wing (1932), de Lloyd Corrigan.
  • El caserón de les solombres (The Old Dark House), (1932), de James Whale.
  • Como tu deseyar (As You Desire Me) (1932), de George Fitzmaurice.
  • Solombres tráxiques, ¿vampiros? (The Vampire Bat) (1933), de Frank R. Strayer.
  • Nagana (1933), d'Ernst L. Frank.
  • L'abogáu (Counsellor at Law) (1933), de William Wyler.
  • Woman in the Dark (1934), de Phil Rosen.
  • Dangerous Corner (1934), de Phil Rosen.
  • The People's Enemy (1935), de Crane Wilbur.
  • Asocedió una vegada (She Married Her Boss) (1935), de Gregory La Cava.
  • Mary Burns, fuxitiva (Mary Burns, Fugitive) (1935), de William K. Howard.
  • Anne Oakley (Annie Oakley) (1935), de George Stevens.
  • The Lone Wolf Returns (1935), de Roy William Neill.
  • And So They Were Married (1936), d'Elliott Nugent.
  • The Gorgeous Hussy (1936), de Clarence Brown.
  • Los pecaos de Teodora (Theodora Goes Wild) (1936), de Richard Boleslawski.
  • Women of Glamour (1937), de Gordon Wiles.
  • Captains Courageous (Captains Courageous) (1937), de Victor Fleming.
  • Alcuéntrase en París (I Met Him in Paris) (1937), de Wesley Ruggles.
  • Ángel (Angel) (1937), d'Ernst Lubitsch.
  • I'll Take Romance (1937), d'Edward H. Griffith.
  • Arsène Lupin Returns (1938), de George Fitzmaurice.
  • Siempres hai una muyer (There's Always a Woman) (1938), d'Alexander Hall.
  • The Toy Wife (1938), de Richard Thorpe.
  • Fast Company (1938), d'Edward Buzzell.
  • That Certain Age (1938), d'Edward Ludwig.
  • The Shining Hour (The Shining Hour) (1938), de Frank Borzage.
  • There's That Woman Again (1939), de Alexander Hall.
  • Tell Non Tales (1939), de Leslie Fenton.
  • Por un viaxe a Paris (Good Girls Go to Paris) (1939), de Alexander Hall.
  • Ninotchka (1939), de Ernst Lubitsch.
  • The Amazing Mr. Williams (1939), de Alexander Hall.
  • Too Many Husbands (Too Many Husbands) (1940), de Wesley Ruggles.
  • He Stayed for Breakfast (1940), de Alexander Hall.
  • Third Finger, Left Hand (1940), de Robert Z. Leonard.
  • Esa cosa llamada amor (This Thing Called Love) (1941), de Alexander Hall.
  • Una cara de muyer (A Woman’s Face) (1941), de George Cukor.
  • That Uncertain Feeling (That Uncertain Feeling) (1941), de Ernst Lubitsch.
  • Our Wife (1941), de [John M. Stahl].
  • Two-Faced Woman (Two-Faced Woman) (1942), de George Cukor.
  • We Were Dancing (1942), de Robert Z. Leonard.
  • Toos besaron a la novia (They All Kissed the Bride) (1943), de Alexander Hall.
  • Three Hearts for Julia (1943), de Richard Thorpe.
  • Mar de yerba (The Sea of Grass) (1947), d'Elia Kazan.
  • The Guilt of Janet Ames (1947), de Henry Levin.
  • Los Blandings yá tienen casa (Mr. Blandings Builds His Dream House) (1948), de H.C. Potter.
  • My Own True Love (1949), de Compton Bennett.
  • El gran pecador (The Great Sinner) (1949), de Robert Siodmak.
  • Un Secretu de muyer (A Woman’s Secret) (1949), de Nicholas Ray.
  • Odiu y arguyu (My Forbidden Past) (1951), de Robert Stevenson.
  • On the Loose (1951), de Charles Lederer.
  • La fragata infernal (Billy Budd) (1962), de Peter Ustinov.
  • Hud, el más selvaxe ente mil (Hud) (1963), de Martin Ritt.
  • The Americanization of Emily (The Americanization of Emily) (1964), d'Arthur Hiller.
  • La roxura de los cobardes (Advance to the Rear) (1964), de George Marshall.
  • Once Upon a Tractor (1965), de Leopoldo Torre Nilsson.
  • Rapture (1965), de John Guillermin.
  • Intriga nel Gran Hotel (Hotel) (1967), de Richard Quine.
  • I Never Sang for My Father (1970), de Gilbert Cates.
  • The Going Up of David Lev (1971), de James F. Collier.
  • El candidatu (The Candidate) (1972), de Michael Ritchie.
  • Una muyer ensin amor (One Is a Lonely Number) (1972), de Mel Stuart.
  • Hollywood, Hollywood (That’s Entertainment, Part II) (1976), de Gene Kelly.
  • The Tenant (-y locataire) (1976), de Roman Polanski.
  • Alerta: misiles (Twilight’s Last Gleaming) (1977), de Robert Aldrich.
  • Esguilada al poder (The Seduction of Joe Tynan) (1979), de Jerry Schatzberg
  • Being There (Being There) (1979), de Hal Ashby.
  • The Changeling (The Changeling) (1980), de Peter Medak.
  • Tell M'a Riddle (1980), de Lee Grant.
  • Hestoria macabra (Ghost Story) (1981), de John Irvin.
  • The Hot Touch (1982), de Roger Vadim.

Premios

Óscar

Añu Categoría Película Resultáu
1979 Meyor Actor de Repartu Being There Ganador
1970 Meyor Actor I Never Sang for My Father Candidatu
1963 Meyor Actor de Repartu Hud Ganador

Referencies

Referencies

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 13 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 116190760. Data de consulta: 14 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  5. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos