Sieglu XVII

Sieglos Sieglu xviSieglu xviiSieglu xviii
Décades 1600161016201630164016501660167016801690
Tabla añal del sieglu XVII
Principios de la filosofía natural (1687). Obra d'Isaac Newton, marcó un puntu d'inflexón na heitoria de la ciencia.[1]

El Sieglu XVII de la era común) foi'l séptimu sieglu del II mileniu nel calendariu gregorianu. Entamó'l 1 de xineru de 1601 y acabó'l 31 d'avientu de 1700.

Ye llamáu'l «sieglu de la física» por cuenta de que nesti sieglu les aportaciones de René Descartes y Isaac Newton dieron orixe a la física clásica y a un sistema de pensamientu mecanicista.

Acontecimientos

Años 1600

Mapamundi de 1606, obra de Willem Blaeu.

Años 1610

  • 1613: La Dómina de la Inestabilidá en Rusia termina cola creación de la Casa de los Románov que tuvo en vixencia hasta 1917.
  • 1615: El 25 de marzu San Roque González de Santa Cruz funda l'Amenorgamientu de La nuesa Señora de l'Anunciación de Itapua, la que depués en 1621 va treslladar a lo que ye l'actual ciudá d'Encarnación, nel actual departamentu d'Itapúa (Paraguái), del cual ye la capital.
  • 1615: Publicar la segunda parte del Quixote.
  • 1616: Los postreros moriscos son espulsaos d'España. Finen Miguel de Cervantes Saavedra y William Shakespeare.
  • 1618: La Rebelión bohemia bastia la guerra de los Trenta Años, qu'afara Europa ente 1618 y 1648.
  • 1618: Los Manchúes empiecen a invadir Imperiu de China China. La so conquista va terminar baltando a la Dinastía Ming.

Años 1620

Años 1630

Años 1640

Ficheru:Rocroi, el postreru terciu, por Augusto Ferrer-Dalmau.jpg
La batalla de Rocroi.
La ronda de nueche o La compañía militar del capitán Frans Banning Cocq, 1642. Oleu sobro llenzu; espuestu nel Rijksmuseum, d'Ámsterdam.
Mapa d'Europa en 1648 a la fin de la guerra de los Trenta Años.

Años 1650

  • 1659: Sulevación de Cataluña, que concluyiría col Tratáu de los Pirineos.

Años 1660

Colonización europea en 1660.
Sultán Mehmed IV.

Años 1670

Años 1680

Soldáu tártaru de Crimea engarrando con un soldáu de la Mancomunidá de Polonia-Lituania. Esa frontera caltener n'estáu semipermanente de guerra hasta'l sieglu xviii. Oleu de Juliusz Kossak.

Años 1690

  • 1691: Firma del Tratáu de Limerick que pon fin a la guerra guillermita d'Irlanda
  • 1692: Llevar a cabu los xuicios por bruxería en Salem, Massachusetts.
  • 1693: La fame en Francia mata a dos millones de persones.
  • 1694: añu probable de fundación de Guacara en Venezuela
  • 1696: La fame en Finlandia esanicia casi un terciu de la población.
  • 1696: Una compañía de 2500 colonos del Reinu d'Escocia parte escontra'l ismu de Panamá pa establecer la «Nueva Caledonia» na rexón del Darién como parte de la Colonización escocesa d'América.
  • 1700: Muerre'l rei Carlos II escastándose la dinastía Habsburgu o Casa d'Austria n'España.

Demografía y estadística n'Asturies

Cultura del sieglu XVII

1605: Primer publicación del Quixote.

El sieglu XVII ye d'una rellumanza ensin comparanza, por cuenta de que dexa esti tiempu desligarse de les atadures provenientes de la Edá Media.

El Renacimientu del sieglu xvi ye la puerta d'entrada por qu'en los 100 años que corrieron de 1600 a 1700 la sociedá pudiera safase del vieyu molde qu'enllantaba métodos ríxidos de comportamientu y actuación especialmente impuestos pola Ilesia.

Al romper estos vieyos moldes dexó salir de la rixidez de les estructures lliniales ya imprimir nueves formes de movimientu especialmente nel campu de les artes, onde podríen ser la pintura, escultura y arquiteutura. Esti adelantu d'imprimir movimientu, rescatar les formes celestiales per mediu de la ornamentación, y el pasu de lo estático a lo dinámico contémplase como l'estilu barrocu, que ye un estilu modernu que dexa tras al manierismu del sieglu precedente.

El barrocu que se presenta en distintes manifestaciones artístiques incluyida la lliteratura nes sos dos aguaes culteranismu y conceutismu, dexa enraigonar a la sociedá d'entós a un nuevu estilu de vida, nel que s'afai y acepta vivir so situaciones en constante cambéu.

Dalgunes manifectaciones como pontes ente distintos conceyos como por casu la ponte de Roa-Riaza.

Persones relevantes

Política

Lluis XIV de Francia.
Tokugawa Ieyasu.

Ciencia y filosofía

Isaac Newton.
  • Anton van Leeuwenhoek (1632-1723): científicu neerlandés.
  • Baruch Spinoza (1632-1677): filósofu holandés.
  • Blaise Pascal (1623-1662): científicu francés.
  • Christiaan Huygens (1629-1695): matemáticu, físicu y astrónomu neerlandés.
  • Evangelista Torricelli (1608-1647): científicu italianu.
  • Francesco Redi (1626-1697): médicu italianu.
  • Galileo Galilei (1564-1642): científicu italianu.
  • Gottfried Leibniz (1646-1716): matemáticu y filósofu alemán.
  • Isaac Newton (1643-1727): científicu inglés.
  • Johannes Kepler (1571-1630): astrónomu alemán.
  • John Locke (1632-1704): filósofu inglés.
  • Marin Mersenne (1588-1648): filósofu francés.
  • Pierre de Fermat (1601-1665): matemáticu francés.
  • René Refugues (1596-1650): filósofu y científicu francés.
  • Thomas Hobbes (1588-1679): filósofu inglés.
  • William Harvey (1578-1657): científicu y médicu inglés.
  • Santorio Santorio (1561-1636): fisiólogu italianu.

Lliteratura

Lope de Vega.

Música

Johann Sebastian Bach.
  • Alessandro Scarlatti (1660-1725): Músicu italianu.
  • Antonio Vivaldi (1678-1741): Músicu y compositor italianu.
  • Arcangelo Corelli (1653-1713): Compositor y violinista italianu.
  • Claudio Monteverdi (1567-1643): Músicu italianu.
  • Francesco Cavalli (1602-1676): Compositor y organista venecianu.
  • Gaspar Sanz (1640-1710): Músicu español.
  • Heinrich Schütz (1585-1672): Compositor y organista alemán.
  • Henry Purcell (1659-1695): Músicu inglés.
  • Jean-Baptiste Lully (1632-1687): Músicu francés.
  • Johann Christoph Bach (1642-1703): Compositor y organista alemán.
  • Johann Pachelbel (1653-1706): Músicu alemán.
  • Johann Sebastian Bach (1685-1750): Músicu, organista y compositor alemán.
  • Georg Friedrich Händel (1685-1759): Músicu y compositor alemán nacionalizáu inglés.
  • John Blow (1649-1708): Compositor y organista inglés.
  • Marc-Antoine Charpentier (1643-1704): Compositor francés.

Artes Plástiques y Arquiteutura

Diego Velázquez.
Rembrandt.
  • Anthony van Dyck (1599-1641): Pintor flamencu.
  • Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682): Pintor español.
  • Caravaggio (1571-1610): Pintor italianu.
  • Christopher Wren (1632-1723): Arquiteutu inglés.
  • Claudio de Lorena (1600-1682): Pintor francés.
  • Diego Velázquez (1599-1660): Pintor español.
  • Francesco Borromini (1599-1667): Arquiteutu italianu.
  • Francisco de Zurbarán (1598-1664): Pintor español.
  • Frans Hals (1580-1666): Pintor neerlandés.
  • Georges de La Tour (1593-1652): Pintor francés.
  • Gian Lorenzo Bernini (1598-1680): Escultor, arquiteutu y pintor italianu.
  • Gregorio Fernández (1576-1636): Escultor español.
  • Guido Reni (1575-1642): Pintor italianu.
  • Jacob Jordaens (1593-1678): Pintor flamencu.
  • Jan Steen (1626-1679): Pintor neerlandés.
  • Jiang Tingxi (1669-1732): Pintor chinu.
  • Johannes Vermeer (1632-1675): Pintor neerlandés.
  • José de Ribera (1591-1652): Pintor español.
  • Juan Martínez Montañés (1568-1649): Escultor español.
  • Jules Hardouin Mansart (1646-1708): Arquiteutu francés.
  • Nicolas Poussin (1594-1665): Pintor francés.
  • Peter Paul Rubens (1577-1640): Pintor neerlandés.
  • Rembrandt van Rijn (1606-1669): Pintor neerlandés.
  • Aníbal Carracci: Pintor italianu.
  • Lodovico Carracci: Pintor italianu.
  • Agostino Caracci: Pintor italianu

Otres personalidaes

  • André Le Nôtraseim, xardineru francés
  • Vicente de Paúl, santu francés
  • Antonio Stradivari, luthier italianu
  • Santa Rosa de Lima, santa peruana
  • Mariana de Jesús, santa ecuatoriana
  • Pedro Claver, misioneru y defensor de los derechos humanos
  • Santu Toribio de Mogrovejo, obispu de Lima
  • San Francisco Solano, misioneru y santu español
  • San Juan Macías, relixosu y santu dominicu español, aniciáu nel Perú
  • San Martín de Porras, santu afro-peruanu
  • Pocahontas, princesa indíxena d'Estaos Xuníos
  • Juan Bautista de la Salle, sacerdote y pedagogu francés fundador de los Hermanos de les Escueles Cristianes
  • Juan Manuel del Olmo pintor y escultor

Referencies

Enllaces esternos