Çaka Bey (grec antic: Τζαχᾶς)[dn 1] o Emir Txaka d'Esmirna,[1] fou un comandant militar seljúcida del segle xi, que va governar un estat independent situat a Esmirna i rodalia.
La flota de Çaka va conquerir Lesbos (1089) i Quios (1090), abans de derrotar la flota romana d'Orient comandada per Nicetes Castamonites prop de les Illes Koyun de Quios, el 19 de maig del 1090. En 1091, la seva flota conquerí les illes de Samos i Rodes, però també patí una escruixidora derrota a la Mar de Màrmara a mans de l'almirall romà d'Orient Constantí Dalassè, la qual cosa va desfer bona part dels seus èxits anteriors. Dalassè i Joan Ducas derrotaren Çaka altre cop en 1092, destruïren i recuperaren totes les illes que havia conquerit anteriorment.
Çaka fou fet presoner durant una guerra amb l'Imperi Romà d'Orient per l'emperador Nicèfor III Botaniates. L'emperador es va interessar pel jove i se'l va endur a viure amb ell a palau. Li fou atorgat el títol de protonobilíssim.
Després que Aleix I Comnè esdevingués emperador romà d'Orient el 1081, Çaka retornà a Anatòlia i començà una guerra contra els romans d'Orient. En un intent d'expandir el seu poder, va ordenar la construcció d'una flota a les drassanes d'Esmirna i Efes. Aquesta flota, que estava formada per 33 vaixells de vela i 17 vaixells de rem, fou la primera armada turca.
Segons les fonts romanes d'Orient, Çaka fou assassinat el 1092 pel seu gendre Kilidj Arslan I. Tanmateix, el seu nom apareix en dates posteriors, com ara en una campanya contra l'estratègica ciutat portuària d'Adramítium (l'actual Edremit) en 1095, quan, segons aquestes fonts, hauria mort. Alguns historiadors[2] indiquen que fou de fet el seu fill el que fou nomenat per Kilidj Arslan per prendre el seu relleu.
Fos com fos, després de la mort de Çaka, el seu beilicat desapareix de la història. Els romans d'Orient alliberarien ben aviat la regió, sota el comandament d'Aleix I Comnè, i als seljúcides els caldrien més de dos-cents anys per reprendre altre cop el control de la costa egea.
Notes
↑La forma turca de Tzakhas no va aparèixer en cap document històric. El nom «Çaka» («Çaka Bey») va prevaldre especialment a Turquia, després que Akdes Nimet Kurat usés el nom "Çaka" en la seva obra "Çaka: Orta Zamanda İzmir ve Yakınındaki Adaların Türk Hakimi", İstanbul, 1936. (turc), ... yüksek siyasî ve askerî görüş sahibi olarak büyük önem taşıyan bu bey'in adının gerçek söylenişi henüz tamamen kesinliğe kavuşmuş değildir. Bu hususta şimdiye kadar üç ihtimal ileri sürülmüştür: Çaka, Çağa, Çakan. AN Kurat'ın bunu «Çaka» kabûl ederek eserini de «Çaka Bey» diye adlandırması, özellikle memleketimizde Çaka şeklinin yaygınlaşmasına yol açmıştır denebilir. (Tarih Dergisi, Cilt 20, İstanbul Üniversitesi Edebiyat Fakültesi, İbrahim Horoz Basımevi, 1983, p. 56.(turc))
↑Doğuştan Günümüze Türk-İslam Tarihi (Història turc-islàmica, des del principi fins a l'actualitat)
Bibliografia
Norwich, John Julius. Byzantium: The Decline and Fall. (Nova York: Alfred A. Knopf, 1996) p. 26.
Mallett, Alex, “Çaka Bey”, a: Encyclopaedia of Islam, THREE, Editada per: Kate Fleet, Gudrun Krämer, Denis Matringe, John Nawas, Everett Rowson. Consultat en línia el 13 de juny del 2016
Fudador:Mengücek Ahmet ·Capitals:Erzindjan, i després també Divrigi (Divriği)
centres:Erzincan ·Divrigi ·Kemah (Kemakh) · Şarkikarahisar
Dinastia:Mengücekoğulları ·Mengücek Ahmet (1071-1118) · Mengücekli Ishaq Beg (1118-1120) ·1120-1142 Temporalment als Danishmèndides Branca d'Erzindjan i Kemakh: Mengücekli Davud Shah (1142- ?) ·1228 al Soldanat de Rum Branca de Divrigi: Mengücekli Süleyman Shah (1142- ?) ·1277 destruït pel kan Abaqa
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum · Tercan
Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ
Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Sinope · Eflani ·Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç ·Samsun (temporalment)
Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392)
1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461)
1461: a l'Imperi Otomà
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir · Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Melik Danişmend Gazi ·Fundador: Karasi Bey ·Capital:Balıkesir Centres:Aydıncık ·Bergama ·Balıkesir ·Bigadiç · Ezine
Dinastia Karasi-oğlu o Karasioğulları: Karasi Bey (1307 - 1328) · Demir Han (1328-1345) · Yahşı Han (1328-1345) · Karasi Süleyman Bey (1345-1360)
1374: a l' Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan
Fundador: Mentese Bey ·Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: ·Muğla · Finike ·Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314)
Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360)
1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed ·1390: Primera unió a l' Imperi Otomà ·1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey ·1424: a l' Imperi Otomà
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz ·Capital:Adana Centres:Adana · Regió de Tars
Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?)
1516: A l'Imperi Otomà ·1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608.
Fundador: Sahib Ata Fahreddin Ali, visir del soldà de Rüm ·Capital:Afyonkarahisar Centres:Akşehir ·Beyşehir · Sandıklı ·Deñizli ·Kütahya · Ghurghurum · més tard Ladik (Laodicea) i Khonas
Dinastia Sâhipata-oğlu o Sâhipataoğullari: Sahib Ata Fahreddin Ali (1275 - 1288) · Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din Ahmed (1288 - 1341)
1341: a Germiyan
Fundador: Saruhan Bey ·Capital:Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) ·Akhisar ·Gördes ·Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) ·1410: A l'Imperi Otomà
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu ·Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey ·Capitals:Antalya ·Korkuteli centres:Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke
Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) ·1423: A l'Imperi Otomà