238 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 238 aC (ccxxxviii aC) |
| Islàmic | 886 aH – 885 aH |
| Xinès | 2459 – 2460 |
| Hebreu | 3523 – 3524 |
| Calendaris hindús | -182 – -181 (Vikram Samvat) 2864 – 2865 (Kali Yuga) |
| Persa | 859 BP – 858 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 13 |
| Ab urbe condita | 516 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 260 aC 250 aC 240 aC - 230 aC - 220 aC 210 aC 200 aC | |
| Anys | |
| 241 aC 240 aC 239 aC - 238 aC - 237 aC 236 aC 235 aC | |
El 238 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Grac i Faltó (o també any 516 ab urbe condita). L'ús del nom «238 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Àfrica
- Final de la Guerra dels Mercenaris. Mató cap dels rebels dominava la ciutat de Tunis. Hamílcar Barca l'assetja però Mató va sorprendre el general Hanníbal i mata una gran part del seu exèrcit. Hanníbal cau presoner i mor crucificat. El senat cartaginès imposa una reconciliació entre Hamílcar Barca i Hannó II el Gran, i junts derroten l'exèrcit rebel en una batalla decisiva. Hamílcar conquereix Útica i Hannó Hipona, i vencen definitivament els rebels.[2]
Hispània
- Hamílcar Barca, vençuts els rebels a l'Àfrica, és enviat, segons Polibi,[3][a] a la península Ibèrica, i inicia la Conquesta cartaginesa d'Hispània.
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Tiberi Semproni Grac i Publi Valeri Faltó.[6]
- Faltó marxa contra els gals bois que han reprès les hostilitats contra els romans, però el derroten a la primera batalla, amb greus pèrdues. El senat romà li envia el pretor Marc Genuci Cipus, però el cònsol ho veu com una intromissió i ataca als bois abans de l'arribada dels reforços i els derrota. Quan torna a Roma el senat li refusa els honors del triomf, no per la seva derrota inicial, sinó per haver lluitat sense esperar al pretor.[7]
- Semproni Grac fa la guerra a Sardenya i Còrsega poc després de la revolta dels mercenaris cartaginesos. Derrota els enemics, però no aconsegueix cap botí i els presoners que fa són illencs sense cap valor.[8]
Necrològiques
- Espendi i Autàrit, caps rebels de la Guerra dels Mercenaris, Crucificats per Hamílcar Barca quan van ser vençuts.[9]
Notes
- ↑ Apià[4] i Joan Zonaràs[5] diuen expressament que va a Hispània sense autorització del govern.
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, I, 85-88
- ↑ Polibi. Història, II, 1
- ↑ Apià. Història de Roma, VI, 4
- ↑ Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 17
- ↑ Polibi. Història, I, 88
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 18
- ↑ Polibi. Història, I, 81
- ↑ Polibi. Història, I, 85-86
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 238 aC |