Aert de Gelder
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1645  Dordrecht (Països Baixos) | ||
| Mort | 27 agost 1727 (81 anys) Dordrecht (Països Baixos) | ||
| Nacionalitat | Neerlandesa | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Dordrecht (1663–1727) Amsterdam (1661–1663) Dordrecht | ||
| Ocupació | Pintor | ||
| Gènere | Retrat | ||
| Professors | Rembrandt van Rijn | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pares | Berend van Gelder i NN | ||
Aert de Gelder o Arent de Gelder[1] (Dordrecht, 1645 - Dordrecht, 1727) fou un pintor neerlandès, el qual fou principalment actiu a la seua ciutat nadiua (on estudià amb Samuel van Hoogstraten).[2]
Biografia
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.artbible.info/art/biography/arent-de-gelder Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{subst:Avís copyvio web|pg=Aert de Gelder|url=https://www.artbible.info/art/biography/arent-de-gelder}--~~~~ |
De Gelder provenia d'una família benestant i mai va tindre maldecaps financers: això li va permetre aferrar-se al seu propi estil, fins i tot quan l'estil de Rembrandt va esdevindre impopular.[3]
Estil pictòric
|
|
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://archive.org/details/oxforddictionary0000unse_e5v2/page/194/mode/2up?q=Gelder Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{subst:Avís copyvio web|pg=Aert de Gelder|url=https://archive.org/details/oxforddictionary0000unse_e5v2/page/194/mode/2up?q=Gelder}--~~~~ |
Va ésser un dels darrers deixebles de Rembrandt a Amsterdam: no tan sols en va ésser un dels deixebles més brillants, sinó també un dels més fidels seguidors, ja que Gelder fou l'únic artista neerlandès que continuà amb l'estil de Rembrandt fins al segle xviii.[4][2]
|
|
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://archive.org/details/oxforddictionary0000unse_e5v2/page/194/mode/2up?q=Gelder Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{subst:Avís copyvio web|pg=Aert de Gelder|url=https://archive.org/details/oxforddictionary0000unse_e5v2/page/194/mode/2up?q=Gelder}--~~~~ |
Els seus quadres religiosos, d'una gran força imaginativa i que es decanten pels tipus orientals, reflecteixen l'esperit del seu mestre, encara que Gelder sovint emprava colors, com ara el lila o el groc llimona, que Rembrandt no utilitzava. I, en general, la paleta també era més clara que la del seu mestre.[2] A més, el seu estil s'aparta del concepte del mestre pel fet de derivar cap a un art anecdòtic de temàtica bíblica amb utilització de fons paisatgístics (com ara, a Ester i Mardoqueu i Jesús davant el Sanedrí).[5]
Una de les seues obres més conegudes, Somni de Jacob (Londres, Dulwich Picture Gallery), va ésser atribuïda durant molt de temps a Rembrandt.[2]
Galeria
-
Rei David (cap a 1683, 109,5 x 114,5 cm, Rijksmuseum) -
Retrat de Herman Boerhaave (cap a 1722, 79,2 x 63,5 cm, Mauritshuis) -
Retrat d'Ernst van Beveren (1685, 128 x 105 cm, Rijksmuseum) -
-
Autoretrat amb un cavallet pintant una dona gran (1685, 142 x 169 cm, Institut Städel de Frankfurt del Main) -
Retrat de l'escultor Hendrik Noteman (1698, 72 x 62 cm, Museu de Dordrecht) -
Descans en la fugida a Egipte (cap a 1690, 109,9 x 118,8 cm, Museu de Belles Arts de Boston) -
-
Tamar i Judà (1667, 64 x 88 cm) -
La núvia jueva (1684, Alte Pinakothek)
Referències
- ↑ Encyclopædia Britannica[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 315.
- ↑ Art and the Bible (anglès)
- ↑ Art UK (anglès)
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana (català)
Bibliografia
- Diversos autors, 1986. Alte Pinakothek Munich. Múnic: Edition Lipp. ISBN 9783874907019.
Enllaços externs
- The National Gallery (anglès)
- The J. Paul Getty Museum (anglès)
- Artcyclopedia (anglès)