Afrosorícides

Afrosorícides

Afrosoricida
tenrec comú
Període
Eocè – recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Superordre	Afrotheria
Ordre	Afrosoricida Stanhope et al., 1998
Clades
Chrysochloridae Dilambdogale † Plesiorycteropus † Tenrecidae

Els afrosorícides (Afrosoricida) són un ordre de mamífers afroteris. Inclouen els talps daurats de l'Àfrica Austral, les musaranyes llúdrigues de l'Àfrica subsahariana i els tenrecs de Madagascar. Tradicionalment s'havia considerat que aquestes tres famílies de petits mamífers formaven part de l'ordre dels insectívors, i més tard es van incloure en Lipotyphla després que Insectivora fos abandonat com a tàxon calaix de sastre, abans que Lipotyphla també es considerés polifilètic.^[2][3]

Alguns biòlegs utilitzen els termes tenrecoidea o tenrecomorpha com a nom per al clade tenrec-talp daurat i consideren afrosoricida com un sinònim menor, tot i que les regles de l' ICZN no s'apliquen per sobre del rang de família linneà. Això es basa en els principis de Simpson,^[4] resumits per Asher i Helgen^[5] per significar que "la prioritat i l'estabilitat haurien de comprendre els principis primordials pels quals s'anomenen els nous tàxons d'alt nivell. Els noms establerts per a qualsevol clade donat no s'han d'alterar tret que el nom amb precedents amenaci inequívocament l'estabilitat". Quan "Afrosoricida" es va anomenar d'aquesta manera per primera vegada el 1998, Afrosorex era un subgènere de Crocidura i McDowell^[6] havia utilitzat el nom de tenrecoidea per al mateix clade de talps daurats i tenrecs. Gary Bronner i Paula Jenkins al seu capítol a Wilson & Reeder^[7] es van referir a "Afrosoricida" com un terme "... inadequat, ja que aquest clade no s'inclouen els sorícids, i podria conduir a confusió amb el subgènere sorícid Afrosorex ", però malgrat això el van mantenir a causa de la seva percepció que el nom estava "arrelat en els estudis recents" i a causa de la història certament confusa de termes com Tenrecoidea i Tenrecomorpha.^[8] Asher i Helgen ^[5] van presentar les seves opinions sobre la conveniència d'aquests i altres tàxons d'alt nivell, incloent-hi una resposta ^[9] a Hedges, ^[10] que va donar suport a mantenir "Afrosoricida".

Per regla general, els tenrecs i les musaranyes de llúdriga solen ser animals petits. Han evolucionat per ocupar l'espai dels animals que mengen insectes a Madagascar (tenrecines) i l'Àfrica continental (potamogalines). No obstant això, certes espècies presenten una certa similitud ecològica amb els eriçons, les musaranyes sorícides o les llúdrigues més petites. El seu pelatge pot variar de llis a espinós i la coloració de la pell també pot variar des de marró, gris, fins a altres tonalitats.^[11] La majoria de les espècies també són nocturnes i tenen poca visió. Els seus bigotis són bastant sensibles i poden detectar vibracions molt petites a terra per localitzar les seves preses.

Inusual entre les placentàries, els afrosorícids tenen una cloaca, que és l'orifici posterior que funciona com a obertura per als tractes urinari, digestiu i reproductor.^[12]

Els tenrecs han ocupat diversos nínxols ecològics i, per tant, són un grup divers. Els talps daurats (Chrysochloridae) estan, igual que els talps autèntics, adaptats a una forma de vida subterrània; dins dels tenrécs (Tenrecidae) hi ha representants semblants a musaranyes (els orizorictins i els tenrecs orelluts) i animals semblants a eriçons (els tenrecs espinosos). També hi ha espècies que viuen a l'aigua, les musaranyes llúdrigues (Potamogalidae), que tenen un aspecte extern similar al de les llúdrigues. La longitud cap-tors varia entre els 4 i els 40 cm. La cua varia en longitud, des de la curta i rabassuda als talps daurats i eriçons fins al doble de llarga que la resta del cos en alguns tenrecs musaranyes. El pes oscil·la entre 3 g i 2,4 kg.^{[13][14][15][16]}

Les extremitats són relativament curtes. Les potes davanteres dels talps daurats estan modificades per convertir-se en eines d'excavació molt especialitzades, amb la grapa del tercer dit en particular estesa. Les extremitats dels tenrecs s'han adaptat a la seva particular forma de vida i són adequades per cavar, enfilar-se o córrer per terra. Algunes espècies aquàtiques són palmejades. Els dits de les mans i de les potes sempre tenen urpes. En tots els tenreciformes, la tíbia i el peroné solen fusionar-se a l'extrem inferior.^{[13][14][15][16]}

El cap és cònic o allargat, el musell punxegut. Com passa amb molts mamífers subterranis, els talps daurats no tenen aurícules, mentre que les dels tenrecs són relativament grans. Els ulls dels tenrecs i les musaranyes llúdrigues són petits, els dels talps daurats estan coberts de pèl i no tenen funció. L'arc zigomàtic, que no està tancat en els tenrecs i musaranyes llúdrigues, pot usar-se com un tret característic. El talp daurat té un arc complet, que només es forma a partir de l'accessori de l'arc frontal i, per tant, s'ha de considerar secundari.^[13][14][16]

Igual que les dels insectívors, les dents es caracteritzen per cúspides punxegudes i crestes d'esmalt esmolades. La fórmula dentària és ${\displaystyle {\frac {2-3.1.3.2-3}{2-3.1.3.2-3}$. Tenen un total de 32 a 40 dents. El talp daurat, la musaranya llúdriga i els tenrecs petits, el primer incisiu superior i el segon inferior sempre estan engrandits, el caní sempre és petit. Per contra, els tenrecs eriçons i els potamogalins tenen dents canines engrandides. Els queixals tenen un patró de superfície de mastegar formant una cornisa de fusió amb forma de ve baixa. A més, hi ha tres protuberàncies principals. En els tenrecs i els talps durats el metacon es fusiona amb el paracon, a les musaranyas llúdrigues els dos estan clarament separats. La tercera cúspide, el protocon, es redueix en diferents graus en els dos primers grups, però és gran en els darrers.^{[17][13][14][16]}

En termes de la seva anatomia interna, els tenrecids també són molt similars als insectívors. L'aparell digestiu és simple, el cec està absent als dos grups i l'intestí és curt i tubular. Una peculiaritat del tenrec és que el sistema genitourinari acaba en una única obertura de sortida, la cloaca, com en el cas dels monotremes. Una disposició semblant també es pot trobar en algunes musaranyes i, per tant, no és un criteri morfològic. En els mascles de la majoria de les espècies de tenrecs, els testicles es troben a la cavitat abdominal. Això els distingeix dels insectívors, però pot representar una característica dels mamífers: les femelles tenen un úter de dues banyes (uterus bicornis) com en els insectívors.^{[13][14][15][16]}

El cladograma següent es basa en Seiffert (2010):^[1]

El següent cladograma és refereix a les espècies vives d'Afrosoricides segons Everson, Soarimalala, Goodman i Olson (2016)^[18] i Upham, Esselstyn i Jets (2019)^[19]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afrosorícides