Agró roig
Ardea purpurea  | |
|---|---|
 Ardea purpurea purpurea | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 51 g |
| Envergadura | 1,35 m |
| Nombre de cries | 4 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22697031 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Ardea |
| Espècie | Ardea purpurea Linnaeus, 1766 |
| Distribució | |
 | |
L'agró roig,[1] agró ros, agrós d'estiu[2] o adragó[3][4][5][6] (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.[7]
Descripció
L'agró roig és un ocell gros, de 70-90 cm d'alt (amb el coll estirat) i 110-145 d'envergadura amb les ales esteses. És lleugerament més petit que el bernat pescaire, de qui es pot distingir per la coloració més fosca, de tonalitats vermellenques o brunes del seu plomatge.
Distribució
L'agró roig es troba amb freqüència al centre i sud d'Europa i a l'Àsia meridional i oriental. És un migrador que hiverna a l'Àfrica tropical.
Taxonomia
N'hi ha tres o quatre subespècies:
- Ardea purpurea purpurea Linnaeus, 1766. Africa, nord d'Europa fins als Països Baixos, i de l'Àsia de l'est fins al Kazakhstan.
- Ardea purpurea bournei (de Naurois, 1966), Bourne's Heron. Cap Verd (inclòs en purpurea per alguns autors, però tractat com una espècie diferent, Ardea bournei, per d'altres).
- Ardea purpurea madagascariensis Oort, 1910. Madagascar.
- Ardea purpurea manilensis Meyen, 1834. Àsia des del Pakistan fins a les Filipines i pel nord fins a krai de Primórie, Rússia.
Hàbitat i comportament
L'agró roig cria en colònies en canyissars o en arbres propers a grans llacs, o bé en altres aiguamolls extensos.
S'alimenta de peixos, granotes, insectes i petits mamífers que pugui trobar en aigües poc profundes. Sovint, s'espera quiet fins que arriba la presa. Tendeix a estar-se entre els canyissars més que el bernat pescaire, sovint de manera discreta, tot i la seva mida.
Té un vol lent, amb el seu coll encongit. Això és una característica dels ardèids i dels bitons, i els distingeix dels cicònids, de les grues i dels becplaners, els quals tenen el coll estirat.
Referències
- ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Nomenclatura Popular i Científica de la Fauna Ornitològica Valenciana», 31-03-2022.
- ↑ DCVB
- ↑ «Mot gascon héron - bernat-pescaire - Gasconha.com». Arxivat de l'original el 2018-08-16. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 210. ISBN 978-84-16728-37-4.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 86-87. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- Handbook of the Birds of the World 1: 407. Lynx Edicions.
- Ornitaxa: Ardea bournei divisió com una espècie separada Arxivat 2020-08-07 a Wayback Machine..
