Akhtar Mansur
L'article necessita algunes millores de redacció. |
Nom original | (ar) أختر محمد منصور | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||
Naixement | 1968 districte de Maywand (Afganistan) | ||||||||||||||||
Mort | 21 maig 2016 (47/48 anys) Ahmad Wal (Pakistan) | ||||||||||||||||
Causa de mort | Homicidi (Atac amb vehicle aeri no tripulat ) | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Religió | Sunnisme | ||||||||||||||||
Formació | Darul Uloom Haqqania | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||||
Activitat | 1985 – | ||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||
Conflicte | Guerra afgano-soviètica i guerra d'Afganistan |
El mul·là Akhtar Muhàmmad Mansur (districte de Maywand, Afganistan, c. 1968 - Ahmad Wal, Balutxistan Oriental, 21 de maig de 2016) fou el líder del grup talibà, nomenat públicament el 30 de juliol de 2015 com a successor de Mohammad Omar.[1] Akhtar va ser Ministre d'Aviació durant el règim talibà entre 1996 i 2001.
El grup rebel també ha confirmat que el seu número dos serà Sirajuddin Haqqani[2] qui lidera al clan o Xarxa Haqqani al costat del seu pare i fundador de la xarxa Jalaluddin Haqqani.
Igual que del seu antecessor Omar, poc se sap públicament d'ell, encara que els serveis d'intel·ligència internacionals i sobretot l'ISI (servei d'intel·ligència pakistanesa) l'han detingut. Al setembre del 2006 el govern del Pakistan el va lliurar a les autoritats afganeses amb càrrecs de narcotràfic, i tan sols un any després es coneixen dades que administra plantacions de roselles, a més de seguir vinculat a la direcció del grup talibà.
Les seves primeres mostres de poder han estat devastadores, ja que ha dut a terme, en diverses ciutats afganeses i principalment a la capital Kabul, una sèrie d'atemptats amb saldos de més de 70 civils morts i 300 ferits.
Mansur pren el comandament del grup en un moment històric clau, l'inici de les converses de pau entre el govern afganès i el grup que dirigeix. Aquestes converses llargament desitjades pels governs anteriors, principalment per l'antic mandatari Karzai i sempre desestimades o "vetades" pel govern estatunidenc, i la línia més radical del grup, però després de la retirada de les tropes nord-americanes, si propiciades pels EUA entre altres països, i que havien començat a principis de l'any 2015, han estat suspeses per ell i els talibans.
L'assumpció de Mansur ha provocat divisions i fins i tot provoca enfrontaments entre diferents faccions, per a agost de 2015, hi ha hagut diversos morts en enfrontaments. Principalment estan els qui no reconeixen a Mansur com a líder i lluiten per l'assumpció de Muhàmmad Yakub fill del mort mul·là Omar.[3]
Al seu torn, els talibans i Mansur al capdavant li ha plantat cara al grup Estat Islàmic que ja s'ha mostrat interès a Afganistan amb accions concretes. Aquest grup també ha mostrat gran interès en el principal atractiu que té el país i és el negoci de la droga, la qual s'estima que pot aconseguir els 37 mil milions de dòlars, capital suficient per desenvolupar i mantenir una guerra global.
El desembre de 2015 el govern afganès anuncià que fou ferit en un tiroteig a la ciutat de Quetta, al Pakistan, i l'endemà diverses agències de notícies el donaren per mort.[4] El grup Talibà no ha reconegut aquests fets i desmenteix la informació.[5]
Referències
- ↑ «Los talibán eligen a su nuevo líder: Akhtar Mohamed Mansur, el 'número dos' del mulá Omar» (en castellà). ElMundo.es, 30-07-2015. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ «Moviment talibà tria al seu nou líder».
- ↑ Cinc morts en enfrontament entre insurrectes afganesos.
- ↑ Confirmen mort de líder talibà a Afganistan.
- ↑ «Los talibanes niegan que su líder mulá Mansur fuese herido de gravedad» (en castellà). ElMundo.es, 03-12-2015. [Consulta: 30 novembre 2021].