Alberto Arbasino
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 gener 1930  Voghera (Itàlia) | ||
| Mort | 22 març 2020 (90 anys) Voghera (Itàlia) | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
 Diputat de la República d'Itàlia | |||
| 12 juliol 1983 – 1r juliol 1987 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Milà Universitat Harvard Universitat de Pavia | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | escriptor, periodista, polític | ||
| Partit | Partit Republicà Italià | ||
| Nom de ploma | Carlo Pepoli | ||
| Premis | |||
 | |||
Alberto Arbasino (Voghera, Pavia, 24 de gener de 1930 - 22 març 2020) fou un escriptor i assagista italià.
Va cultivar la crítica literària i publicà la seva primera novel·la el 1959, titulada L'anònim llombard, on ja apuntava la seva orientació vers un realisme social que impregnarà gran part de la seva obra. Li seguiren Superheliogábalo (1969) i El príncep constant (1972), narrativa que simultaniejà amb treballs d'assaig, com Gràcies per les roses (1965) i Seixanta posicions (1971).
En els anys setanta sumà a la seva visió crítica de la realitat social italiana uns components existencialistes, explicitats sobretot en La bella de Lodi i Mirall dels meus anhels, novel·les en les que no hi manca el retall irònic. Posteriorment realitzà una segona versió del seu Superheliogábalo (1978), on s'enfosqueix el criticisme en favor d'una ironia que frega el sarcasme en llurs referències al poder.
Al marge de la seva obra narrativa, Arbasino va cultivar també els treballs de caràcter periodístic, en els que la seva crítica de la societat italiana cobrà progressivament una radicalització, i que l'autor recollí en diversos volums, amb els títols de Fantasmes italians, En aquest estat i Un país desvirtuat.
En conjunt, la seva obra s'ha mantingut al marge de l'experimentalisme formalista emergit els anys setanta, romanent emparentada amb la d'altres escriptors tals com Giorgio Bassani, Vasco Pratolini i altres autors del realisme social.
El 1983 fou elegit membre de la cambra dels Diputats pel PRI (Partit republicà Italià), i el (1981) publicà Trans-Pacific-Express, el (1985) Il moraviglioso anzi i La caduta dei Tiranni (1990).
Bibliografia
- 'Apèndix, A -Z pàg. 83 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-7591-6)
Guanyadors del Premi Viareggio | |
|---|---|
| 1930s |
|
| 1940s | Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949) |
| 1950s | Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959) |
| 1960s | Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969) |
| 1970s | Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979) |
| 1980s | Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989) |
| 1990s | Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999) |
| 2000s | Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009) |
| 2010s | Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019) |
| 2020s | Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021) |
