Aliança dels Progressistes

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióAliança dels Progressistes
Dades
Tipuscoalició electoral Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciófebrer 1994
Data de dissolució o aboliciómarç 1995 Modifica el valor a Wikidata

Aliança de Progressistes (en italià: Alleanza dei Progressisti) fou una coalició electoral d'esquerra italiana constituïda per a les eleccions legislatives italianes de 1994.

Història

Amb aquest nom ja es presentaren a les eleccions administratives i municipals de novembre de 1993, als municipis amb menys de 15.000 habitants, de manera que poguessin presentar un candidat comú. Així donaren suport a Milà a Nando Dalla Chiesa (La Rete), a Torí es fraccionaren, ja que el centre donava suport Valentino Castellani, i tant Rete com Rifondazione Comunista donaren suport Diego Novelli, igual a Catània (Enzo Bianco versus Claudio Fava). Venceren a Gènova (Adriano Sansa), Venècia (Massimo Cacciari), Trieste (Riccardo Illy), Roma (Francesco Rutelli), Nàpols (Antonio Bassolino) i Palerm (Leoluca Orlando). Això els donà la idea de presentar una gran coalició d'esquerres per a les eleccions de 1994 formada pel Partit Democràtic de l'Esquerra, Rifondazione Comunista, la Federació dels Verds, La Rete i d'altres partits minoritaris d'esquerres.

Malgrat els bons resultats (164 diputats i 122 senadors), l'aliança es va trencar després de les eleccions, encara que els seus membres van mantenir lligams fent oposició al govern Berlusconi. En el PDS, Achille Occhetto deixà la secretaria a Massimo D'Alema, qui va mantenir bones relacions amb el PPI de Buttiglione, cosa que facilità l'alcaldia de Brescia al democristià Mino Martinazzoli.

Però a la caiguda de Berlusconi el desembre de 1994, es formà un govern de tècnics sota Lamberto Dini, sostingut per una majoria de centreesquerra formada per Progressistes (llevat Rifondazione Comunista), PPI i Lliga Nord. Intentaren portar candidats comuns a les eleccions regionals italianes de 1995, però Buttiglione provocà una escissió en el PPI i la Lliga presentà els seus propis candidats regionals. La reconstitució es va fer en base local: a Campània i Marques la coalició va incloure Rifondazione Comunista i anaren sense el PPI, i a Calàbria el PDS aplegà tots els membres de la coalició de 1994.

A les eleccions legislatives italianes de 1996 es formà una nova coalició de centreesquerra, que agrupava PPI, Rinnovamento Italiano (Lamberto Dini), AD, La Rete i PSI amb Rinascita Socialista, Verds i PDS, i Rifondazione Comunista en algunes circumscripcions. El cap de llista era Romano Prodi. Aquesta coalició es transformà en L'Ulivo.

Composició

L'aliança estava formada per:[1]

Partit Ideologia Líder
Partit Democràtic de l'Esquerra (PDS) Socialisme democràtic Achille Occhetto
Socialcristians Socialisme cristià Pierre Carniti
Partit de la Refundació Comunista (PRC) Comunisme Fausto Bertinotti
Federació dels Verds (FdV) Ecologisme Carlo Ripa di Meana
Partit Socialista Italià (PSI) Socialdemocràcia Ottaviano Del Turco
Renaixement Socialista (RS) Socialdemocràcia Giorgio Benvenuto
La Xarxa (LR) Anti-corrupció Leoluca Orlando
Aliança Democràtica (AD) Socioliberalisme Willer Bordon

Resultats electorals

Any Líder Cambra dels Diputats Senat de la República
Vots % Diputats -/+ Pos. Votes % Senadors -/+ Pos.
1994 Achille Occhetto 12,632,680 32.81
213 / 630
 Nou 2n 10,881,320 32.90
123 / 315
 Nou 2n
1996 Fausto Bertinotti 982,505 2.62
15 / 630
 Disminució 198 5è 934,974 2.87
10 / 315
 Disminució 113 4t

Referències

  1. ↑ Golder, Sona Nadenichek. The Logic of Pre-electoral Coalition Formation (en anglès). Ohio State University Press, 2006. ISBN 978-0-8142-1029-1.