Alice D'Amato

Plantilla:Infotaula personaAlice D'Amato
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 2003 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógimnasta artística Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportgimnàstica artística Modifica el valor a Wikidata
Participà en
27 juliol 2024gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 - exercici complet individual (4a)
juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - exercici complet femení per equips (4a)
juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu - exercici complet individual femení (20a) Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAsia D'Amato Modifica el valor a Wikidata
Facebook: alice.damato.9 Instagram: damatoalice Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Gimnàstica artística
Representa: Itàlia Itàlia
Jocs Olímpics
Or París 2024 Barra d'equilibri
Argent París 2024 Equips
Campionat del Món
Bronze Stuttgart 2019 Equip
Campionat Europeu
Or Munic 2022 Equip
Or Antalya 2023 Barres asimètriques
Or Rímini 2024 Equip
Or Rímini 2024 Barres asimètriques
Argent Munic 2022 Barres asimètriques
Argent Antalya 2023 Equip
Argent Rímini 2024 Exercici complet
Bronze Szczecin 2019 Barres asimètriques
Bronze Antalya 2023 Exercici complet
Jocs Mediterranis
Or Orà 2022 Equip

Alice D'Amato ([aˈliːtʃe]) (Gènova, 7 de febrer de 2003) és una gimnasta artística italiana. Va representar Itàlia als Jocs Olímpics de 2020 i de Jocs Olímpics de 2024, ajudant el seu equip a obtenir la medalla de plata el 2024 i guanyant individualment la medalla d'or a la barra d'equilibri. Va ser membre dels equips que van guanyar el bronze al Campionat del Món del 2019 i l'or al Campionat d'Europa del 2022 i 2024. Individualment és campiona d'Europa de 2023 i 2024 i medalla de plata en 2022 en barres asimètriques i medalla de plata en 2024 i de bronze en l'exercici complet de 2023. És la germana bessona d'Asia D'Amato.

Primers anys

D'Amato i la seva germana bessona, Asia, van néixer a Gènova, Itàlia, el 7 de febrer de 2003. Ella i la seva germana van començar la gimnàstica als 7 anys al club esportiu Andrea Doria de Gènova, Itàlia.[1] Actualment entrenen a l'Acadèmia Internacional de Brixia a Brescia.[2]

El desembre de 2020, Alice i Àsia van rebre el premi a l'atleta de l'any a la regió de Ligúria d'Itàlia.[1]

Carrera a la gimnàstica

Júnior

2015–2017

Alice D'Amato va fer el seu debut internacional al Trofeu Ciutat de Jesolo 2015 com a part de l'equip italià Young Dreams al costat de Giorgia Villa i la seva germana bessona Asia D'Amato.[3] Alice es va lesionar durant la major part del 2016, però va competir al Campionat d'Aparells d'Itàlia on va quedar primera en barres asimètriques.[4]

L'any 2017 D'Amato va competir al Campionat del Mediterrani júnior on va guanyar la plata en el concurs complet darrere d'Elisa Iorio i va guanyar l'or a la final per equips.[5] Més tard va competir als Campionats Nacionals d'Itàlia on va quedar tercera a l'exercici complet i la barra d'equilibri.[6] Més tard va competir al Festival Olímpic de la Joventut Europea de 2017 al costat d'Elisa Iorio i Asia D'Amato. Allà va ajudar Itàlia a guanyar la plata darrere de Rússia. Individualment es va classificar a la final de barres asimètriques però va ser retirada de la final perquè la seva companya d'equip Iorio, que després guanyaria l'or, pogués competir.

2018

D'Amato va competir al Campionat d'Itàlia on va guanyar la plata a les barres asimètriques. A l'agost, D'Amato va competir al Campionat d'Europa de gimnàstica artística femenina de 2018 al costat d'Asia D'Amato, Alessia Federici, Elisa Iorio i Giorgia Villa, on Itàlia va guanyar l'or per equips.[7][8]

Sènior

2019

A l'abril, D'Amato va ser nomenada oficialment a l'equip per competir als Campionats d'Europa de 2019 al costat de Giorgia Villa, Elisa Iorio i Asia D'Amato.[9] Allà es va classificar per a la final de l'exercici complet i per a la final de barres asimètriques.[10] Durant la final, D'Amato va acabar en quarta posició després de caure de la barra d'equilibri darrere de Mélanie de Jesus dos Santos de França, Ellie Downie de Gran Bretanya i Anguelina Mélnikova de Rússia.[11] L'endemà va guanyar la medalla de bronze a les barres asimètriques darrere de les russes Anastasia Ilyankova i Melnikova. En fer-ho, D'Amato es va convertir en la primera italiana a guanyar una medalla del Campionat d'Europa en aquest aparell.[12]

A l'agost, D'Amato va competir al Heerenveen Friendly on va ajudar a Itàlia a guanyar l'or a la competició per equips per davant dels Països Baixos i Noruega i, individualment, va acabar quarta en l'exercici complet per darrere de Villa, Eythora Thorsdottir i Naomi Visser. A més, va registrar les puntuacions més altes de salt i barres asimètriques.[13] El 4 de setembre D'Amato va ser nomenada a l'equip per competir als Campionats del Món de 2019 a Stuttgart, Alemanya, al costat de Giorgia Villa, Asia D'Amato, Elisa Iorio i Desirée Carofiglio.[14]

Durant les classificacions al Campionat del Món, D'Amato va ajudar Itàlia a classificar-se per a la final per equips en vuitè lloc; com a resultat, Itàlia també es va classificar per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020.[15] A la final per equips, D'Amato va ajudar a Itàlia a guanyar la medalla de bronze, la primera medalla per equip d'Itàlia des del Campionat Mundial de Gimnàstica Artística de 1950. Van acabar per darrere dels Estats Units i Rússia però per davant de la Xina, que inicialment s'havia classificat per a la final en segona posició.[16]

2020

A principis de febrer es va anunciar que D'Amato havia estat seleccionada per representar Itàlia a la Copa del Món de Birmingham que tindria lloc a finals de març,[17] però més tard va ser substituïda per Desiree Carofiglio.[18] No obstant això, la Copa del Món de Birmingham es va cancel·lar més tard a causa de la pandèmia de COVID-19 al Regne Unit.[19]

2021

A l'abril, D'Amato va ser seleccionada per representar Itàlia al Campionat d'Europa de Basilea al costat de Giorgia Villa, Martina Maggio i Vanessa Ferrari.[20] Durant la qualificació, D'Amato va ocupar el 18è lloc en la classificació general, però no es va classificar per a la final perquè Maggio i Ferrari van tenir millors puntuacions. No obstant això, es va classificar per a la final de barres asimètriques.[21] Durant la final d'asimètriques, D'Amato va quedar cinquena.

D'Amato va ser nomenada a l'equip per representar Itàlia als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 a Tòquio, Japó, juntament amb Asia D'Amato, Giorgia Villa (més tard substituïda per Vanessa Ferrari),[22] i Martina Maggio.[23] Es van classificar per a la final per equips i van quedar quartes amb una puntuació total de 163.638.[24] Va ocupar la 20a posició en la prova individual.

A l'octubre, D'Amato va ser seleccionada per competir al Campionat del Món de 2021. Va acabar vuitena en l'exercici complet.

2022

D'Amato al Campionat d'Europa de 2022

Al juny D'Amato va competir als Jocs Mediterranis al costat de Martina Maggio, Angela Andreoli, Asia D'Amato i Giorgia Villa. Juntes van guanyar l'or a la competició per equips, més de cinc punts per davant de França en segon lloc.[25] A l'agost D'Amato va competir al Campionat d'Europa. Va contribuir amb puntuacions en salt, barres asimètriques i exercici de terra cap al primer lloc d'Itàlia.[26] En les finals d'aparells, D'Amato va guanyar la plata a les barres asimètriques darrere de l'Alemanya Elisabeth Seitz.

A l'octubre D'Amato va competir al Campionat Nacional d'Itàlia. Va quedar segona en l'exercici complet i a terra darrere de Maggio. D'Amato va ser nomenada posteriorment a l'equip per competir al Campionat del Món de Liverpool al costat de Maggio, Villa, Manila Esposito, Veronica Mandriota i la suplent Elisa Iorio.[27] Juntes van acabar cinquenes com a equip. Individualment, D'Amato es va classificar per a les finals d'exercicis complet i de terra i va ser el primer reserva per a la final de barres asimètriques. Va acabar desena a la prova general i es va retirar de la final de l'exercici de terra perquè la seva compatriota Maggio pogués competir en el seu lloc.

2023

D'Amato va competir a la Copa del Món de Cottbus on va acabar primera en barres asimètriques i quarta en l'exercici de terra.[28] Després va competir al Campionat d'Europa on va ajudar a Itàlia a acabar segona com a equip. Individualment, va acabar tercera en l'exercici complet per darrere de Jessica Gadirova i Zsófia Kovács. Durant les finals d'aparells va guanyar l'or a les barres asimètriques, convertint-se en la primera italiana a convertir-se en campiona d'Europa a l'esdeveniment. A més, va quedar cinquena en l'exercici de la barra d'equilibri i el terra. D'Amato va competir després a la Copa del Món del Caire on va guanyar l'or a les barres asimètriques i la plata a l'exercici de terra darrere de Joscelyn Roberson. Els seus resultats a Cottbus i El Caire li van guanyar els títols de la Copa del Món tant a les barres asimètriques com a l'exercici de terra.[29]

D'Amato va competir al Campionat del Món juntament amb Elisa Iorio, Angela Andreoli, Manila Esposito i Arianna Belardelli; van acabar cinquenes com equip. Individualment també va acabar cinquena a l'exercici complet individual.

2024

D'Amato va competir al Campionat d'Europa on va ajudar a Itàlia a acabar primera com a equip. Individualment, va acabar segona en l'exercici complet per darrere de la seva companya d'equip Manila Esposito. A les finals d'aparells va guanyar l'or a les barres asimètriques per segon cop consecutiu.[30]

Al juliol, D'Amato va competir al Campionat d'Itàlia on va guanyar el seu segon títol nacional consecutiu. En acabar la competició, va ser nomenada a l'equip per representar Itàlia als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 juntament amb Esposito, Andreoli, Iorio i Giorgia Villa.[31]

Als Jocs Olímpics D'Amato va ajudar Itàlia a classificar-se per a la final per equips en segona posició. Individualment, es va classificar per a les finals de l'exercici complet, barres asimètriques, barra d'equilibri i exercici de terra; en classificar-se per a quatre finals individuals, D'Amato va empatar amb Simone Biles i Rebeca Andrade com les gimnastes que es classificaven per a més finals individuals als Jocs. En la final per equips, D'Amato va participar en els quatre aparells i va ajudar a Itàlia a conseguir la medalla de plata, empatant amb la millor classificació del país, aconseguida 96 anys abans als Jocs Olímpics de 1928.[32] D'Amato va acabar quarta a la final de l'exercici complet, només 0,132 points derrere la medalla de bronze, Sunisa Lee,[33] que la va superar en la darrera rotació. En acabar quarta, D'Amato es va convertir en la gimnasta italiana amb la millor posició final en un exercici complet individual, superant Vanessa Ferrari que va accabar vuitena el 2012.[34]

El segon dia de la final de la prova individual d'aparells, D'Amato va acabar cinquena en les barres asimètriques.[35] L'últim dia de competició, D'Amato va guanyar un or per sorpresa a la barra d'equilibri després que nombroses competidores caiguessin de l'aparell o cometessin altres errors greus.[36] En guanyar aquesta medalla d'or, D'Amato es va convertir en la primera campiona olímpia italiana en gimnàstica artística.[37] D'Amato va acabar la competició situant-se sisena en l'exercici de terra.

Història competitiva

Any Esdeveniment Equip AA VT UB BB FX
Júnior
2015 Trofeu Ciutat de Jesolo 24
2016 Campionat d'Itàlia 11
2017 1ª etapa sèrie A italiana 11
International Gymnix 22 7 7
Trofeu Ciutat de Jesolo 22 20 6
Campionat Mediterrani 11 22 22 11
German Junior Friendly 11 4
Euro Youth Olympic Festival 22
Campionat d'Itàlia 33 7 33 8
4ª etapa sèrie A italiana 11
2018 1ª etapa sèrie A italiana 11 33
International Gymnix 22 7
Campionat d'Itàlia 22
Pieve di Soligo Friendly 11
Campionat d'Europa 11
Senior
2019 1ª etapa sèrie A italiana 11 5
Trofeu Ciutat de Jesolo 33 5 5
2ª etapa sèrie A italiana 11 22
Campionat d'Europa 4 33
3ª etapa sèrie A italiana 11 33 22
Heerenveen Friendly 11 4
Campionat del Món 33
2020 1ª etapa sèrie A italiana 11 22 33
3ª etapa sèrie A italiana 11 11 22
Campionat d'Itàlia 5 4 8
2021 1ª etapa sèrie A italiana 11
3ª etapa sèrie A italiana 11 4
Campionat d'Europa 5
FIT Challenge 33 7 6
Campionat d'Itàlia 33
Jocs Olímpics 4 20
Campionat del Món 8 R3
Swiss Cup 33
2022 1ª etapa sèrie A italiana 11 11
Trofeu Ciutat de Jesolo 22
Jocs del Mediterrani 11
Campionat d'Europa 11 22
Campionat d'Itàlia 22 4 8 22
Campionat del Món 5 10 R1 WD
Memorial Arthur Gander 11
2023 Cottbus World Cup 11 4
Trofeu Ciutat de Jesolo 11 22 11
Campionat d'Europa 22 33 11 5 5
Cairo World Cup 11 22
Capionat d'Itàlia 11 11 11 33
Campionat del Món 5 5
2024 Trofeu Ciutat de Jesolo 11 11 22
Campionat d'Europa 11 22 11 5
Capionat d'Itàlia 11 11 11 33
Jocs Olímpics 22 4 5 11 6

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Artistic Gymnastics D'AMATO Asia» (en anglès americà). Tokyo 2020 Olympics. Arxivat de l'original el 2021-07-26. [Consulta: 28 juliol 2021].
  2. ↑ «La genovese Asia D'Amato campionessa italiana a Civitavecchia» (en italian). Liguria Sport, 01-12-2016.
  3. ↑ «2015 City of Jesolo Trophy Final Results». The Gymterent, 28-03-2015.
  4. ↑ «Ginnastica, Campionati Italiani di Categoria – Finali di Specialità: tripletta di Arianna Rocca, ottime D'Amato e Giorgia Villa» (en italian). OA Sport, 27-11-2016.
  5. ↑ «2017 Mediterranean Junior Championships Results». The Gymternet, 09-04-2017.
  6. ↑ «2017 Italian Championships Results». The Gymternet, 02-09-2017.
  7. ↑ «2018 European Championships Results». The Gymterent, 06-08-2018.
  8. ↑ «European Gymnastics». European Gymnastics. [Consulta: 11 maig 2023].
  9. ↑ «Ginnastica artistica, Europei 2019: le convocate dell'Italia, quattro Fate volano a Stettino. C'è Giorgia Villa» (en italià). OA Sport, 04-04-2019.
  10. ↑ «Ginnastica artistica, Europei 2019: l'Italia sbanca Stettino, 3 Finali di Specialità. Villa prima alla trave, festa per le gemelle d'Amato» (en italià). OA Sport, 11-04-2019.
  11. ↑ «Ginnastica artistica, Europei 2019: De Jesus conquista lo scettro all-around, battute Downie e Melnikova in volata. Alice d'Amato quarta, Giorgia Villa sesta» (en italià). OA Sport, 12-04-2019.
  12. ↑ «Ginnastica artistica, Europei 2019: Alice d'Amato nella storia, prima italiana sul podio agli staggi! 13^ medaglia all-time, rotto un digiuno di 5 anni» (en italià). OA Sport, 13-04-2019.
  13. ↑ «2019 Heerenveen Friendly Results». The Gymternet, 31-08-2019.
  14. ↑ «Mondiali Stoccarda 2019: Tutti i convocati!» (en italià). Ginnasticando, 04-09-2019. Arxivat de l'original el 4 setembre 2019. [Consulta: 4 setembre 2019].
  15. ↑ «Ginnastica, Mondiali 2019: Italia senza finali di specialità, azzurre avanti con la squadra. Villa e Iorio in finale all-around» (en italià). OASport, 06-10-2019.
  16. ↑ «Ginnastica artistica, ITALIA: SEI LEGGENDARIA! Bronzo mitologico nella gara a squadre, impresa della vita. Fate da antologia» (en italià). OASport, 08-10-2019.
  17. ↑ «Birmingham World Cup roster bursts with World stars». FIG, 07-02-2020.
  18. ↑ @BritGymnastics. «There has been a change to the Birmingham World Cup line-up!», 24-02-2020.
  19. ↑ «British Gymnastics national events announcement, including FIG World Cup». British Gymnastics, 16-03-2020. Arxivat de l'original el 28 abril 2022. [Consulta: 16 març 2020].
  20. ↑ «Basilea – Ufficializzati i nomi dei convocati per il 9° Campionato Europeo individuale di Artistica maschile e femminile» (en italià). Federazione Ginnastica d’Italia, 16-04-2021.
  21. ↑ «Basilea – Europeo: Martina Maggio sfiora il pass olimpico per l'Italia. Finali All-around e di specialità conquistate. Emozioni Azzurre» (en italià). Federazione Ginnastica d’Italia, 21-04-2021.
  22. ↑ «Tokyo - Giorgia Villa si infortuna a Napoli e perde i Giochi. Ferrari in squadra, Lara Mori individualista.» (en italià). Italian Gymnastics Federation, 13-07-2021.
  23. ↑ «Ginnastica artistica, Olimpiadi 2021: le convocate dell'Italia. 4 Fate per la squadra, Vanessa Ferrari individualista» (en italià). OA Sport, 05-07-2021.
  24. ↑ «Artistic Gymnastics - Final Results» (en anglès americà). Tokyo 2020 Olympics. Arxivat de l'original el 2021-07-25. [Consulta: 28 juliol 2021].
  25. ↑ «Ginnastica artistica, l'Italia vince i Giochi del Mediterraneo. Le Fate si laureano Regine del Mare Nostrum» (en italià). OA Sport, 26-06-2022.
  26. ↑ «Italy win artistic gymnastics team gold at European Championships». International Olympic Committee, 13-08-2022.
  27. ↑ «Ginnastica artistica, Mondiali 2022: le convocate dell'Italia. Campionesse d'Europa con due assenze, novità Esposito e Mandriota». OA Sport, 25-10-2022.
  28. ↑ «Gymnasts from seven nations snag titles at Cottbus World Cup». International Gymnastics Federation, 27-02-2023.
  29. ↑ «Illia Kovtun, Alice D'Amato crown successful springs with multiple World Cup Series titles». International Gymnastics Federation, 02-05-2023.
  30. ↑ Gunston, Jo. «ITALY WOMEN EXPERIENCE ULTIMATE HIGHS AND LOWS AT HOME CHAMPIONSHIPS» (en anglès). olympics.com, 06-05-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  31. ↑ «Parigi - Il DTN Casella sceglie le fate olimpiche» (en italià). Federazione Ginnastica d'Italia, 07-07-2024.
  32. ↑ «Italy's gymnasts enjoy 'wonderful' first women's team medal in 96 years at Paris Olympics». CNN, 30-07-2024.
  33. ↑ Cohen, Rebecca. «Biles gets gold in all-around final». NBC News, 01-08-2024.
  34. ↑ «Alice D’Amato miglior risultato All Around della storia – lei e Asia “Sognano di ripetersi insieme a Los Angeles”» (en italià). Ginnasticando, 02-08-2024.
  35. ↑ «Alice D'Amato, meno di un decimo dal podio. Quinta alle parallele asimmetriche» (en italià). Rai News 24, 04-08-2024.
  36. ↑ Price, Caroline. «Italy’s Alice D’Amato Wins Gold In ‘Splatfest’ Olympic Balance Beam Final». Forbes, 05-08-2024.
  37. ↑ «Alice D'Amato Wins Shock Balance Beam Gold, Becomes First Italian Woman To Claim Olympic Title In Any Gymnastics Event». International Olympic Committee, 05-08-2024.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alice D'Amato