Allan Ramsay

Plantilla:Infotaula personaAllan Ramsay
Imatge
Autoretrat d'Allan Ramsay, 1737-1739
Biografia
Naixement13 octubre 1713 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 1784 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Dover (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri East Finchley Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEscòcia Escòcia
Formació professionalHans Hysing, Francesco Solimena i Francesco Fernandi[1]
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Itàlia (1782–1784)
Itàlia (1775–1777)
Roma (1754–1757)
Londres (1738–1784)
Itàlia (1736–1738)
Londres (1732–1733)
Ferney-Voltaire
Edimburg
París
Nàpols
Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1729 Modifica el valor a Wikidata - 1773 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ArtRetratista
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoclassicisme
ProfessorsHans Hysing Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlexander Nasmyth Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Joshua Reynolds, Thomas Gainsborough,[2] Cosmo Alexander i Catherine Read[1]
MecenesJordi III del Regne Unit, Duncan Forbes i Francis Egerton
Obra
Obres destacables
La reina Carlota, Jordi III, Sir John Tyrell i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni
Família
CònjugeAnne Bayne (1739-1743) i Margaret Lindsay Ramsay (1752-1782) Modifica el valor a Wikidata
PareAllan Ramsay Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 12480 Modifica el valor a Wikidata

Allan Ramsay (1713-1784) fou un retratista escocès, el qual treballà principalment a Londres.[3]

Biografia

Fill del poeta Allan Ramsay (1686-1758),[3] va rebre una formació artística rudimentària a Edimburg i després va anar a Londres per a treballar amb el pintor de retrats suec Hans Hysing (1734).[4]

Va estudiar a Londres, Roma i Nàpols (ací amb Francesco Solimena), i quan l'any 1739 es va instal·lar a Londres, va aportar un aire cosmopolita a la pintura del retrat.[5] Fou el retratista més important de Londres des de l'any 1740 aproximadament fins a l'aparició de Joshua Reynolds, a mitjan dècada del 1750.[3][6]

Els seus quadres femenins posseeixen indiscutiblement una mena de gràcia francesa (La muller de l'artista: Margaret Lindsay of Evelick, Edimburg, Galeria Nacional d'Escòcia, 1754-1755) i en aquest camp continuà essent un rival seriós de Joshua Reynolds, que es va sentir molt ofès quan, l'any 1760, Ramsay va ésser nomenat Pintor Oficial de Jordi III del Regne Unit. Però, a la dècada del 1760, Ramsay de mica en mica va anar deixant de pintar per a dedicar-se a altres afers que li interessaven.[3]

L'escriptura de pamflets polítics, l'arqueologia clàssica (va tornar a visitar Roma els anys 1754-1757)[7] i l'art de conversar ocuparen la major part dels seus darrers anys.[5] Va tindre èxit en els cercles literaris (entre els seus models i amics es comptaven els filòsofs Voltaire, Denis Diderot,[2] David Hume i Jean-Jacques Rousseau)[3] i, juntament amb Adam Smith i David Hume, va fundar la Select Society a Edimburg el 1754 per a encoratjar el debat d'idees.[2] El doctor Samuel Johnson (1709-1784) va dir d'ell:

«
(...) "No trobareu cap home la conversa del qual demostri més instrucció, més informació i més elegància."[8]
»

Ramsay va ésser un dels dibuixants més bons entre els artistes del segle xviii i la Galeria Nacional d'Escòcia posseeix una bona col·lecció dels seus dibuixos.[3]

Galeria d'imatges

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Scottish Enlightenment Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 669.
  4. Encyclopædia Britannica (anglès)
  5. 5,0 5,1 Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine. (castellà)
  6. Art UK (anglès)
  7. John Ingamells, 1997. A Dictionary of British and Irish Travellers in Italy, 1701-1800 (The Paul Mellon Centre for Studies in British Art). New Haven/Londres: Paul Mellon Centre BA. Pàgs. 796-798. ISBN 9780300071658. [1]
  8. John Rae, 1895.Life of Adam Smith. Londres: Macmillan. [2]

Bibliografia

Enllaços externs