Allan Ramsay
| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | 13 octubre 1713 ![]() Edimburg (Escòcia) ![]() | ||
Mort | 10 agost 1784 ![]() Dover (Anglaterra) ![]() | ||
Causa de mort | malaltia ![]() | ||
Sepultura | Cementiri East Finchley ![]() | ||
Pintor de cambra | |||
![]() | |||
Dades personals | |||
Nacionalitat | ![]() | ||
Formació professional | Hans Hysing, Francesco Solimena i Francesco Fernandi[1] | ||
Activitat | |||
Camp de treball | Pintura ![]() | ||
Lloc de treball | Itàlia (1782–1784) Itàlia (1775–1777) Roma (1754–1757) Londres (1738–1784) Itàlia (1736–1738) Londres (1732–1733) Ferney-Voltaire Edimburg París Nàpols Ginebra ![]() | ||
Ocupació | pintor, dibuixant ![]() | ||
Activitat | 1729 ![]() ![]() | ||
Membre de | |||
Art | Retratista | ||
Gènere | Retrat ![]() | ||
Moviment | Neoclassicisme | ||
Professors | Hans Hysing ![]() | ||
Alumnes | Alexander Nasmyth ![]() | ||
Influències | |||
Influències en | |||
Mecenes | Jordi III del Regne Unit, Duncan Forbes i Francis Egerton | ||
Obra | |||
Obres destacables La reina Carlota, Jordi III, Sir John Tyrell i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni | |||
Família | |||
Cònjuge | Anne Bayne (1739-1743) i Margaret Lindsay Ramsay (1752-1782) ![]() | ||
Pare | Allan Ramsay ![]() | ||
![]() ![]() |
Allan Ramsay (1713-1784) fou un retratista escocès, el qual treballà principalment a Londres.[3]
Biografia
Fill del poeta Allan Ramsay (1686-1758),[3] va rebre una formació artística rudimentària a Edimburg i després va anar a Londres per a treballar amb el pintor de retrats suec Hans Hysing (1734).[4]
Va estudiar a Londres, Roma i Nàpols (ací amb Francesco Solimena), i quan l'any 1739 es va instal·lar a Londres, va aportar un aire cosmopolita a la pintura del retrat.[5] Fou el retratista més important de Londres des de l'any 1740 aproximadament fins a l'aparició de Joshua Reynolds, a mitjan dècada del 1750.[3][6]
Els seus quadres femenins posseeixen indiscutiblement una mena de gràcia francesa (La muller de l'artista: Margaret Lindsay of Evelick, Edimburg, Galeria Nacional d'Escòcia, 1754-1755) i en aquest camp continuà essent un rival seriós de Joshua Reynolds, que es va sentir molt ofès quan, l'any 1760, Ramsay va ésser nomenat Pintor Oficial de Jordi III del Regne Unit. Però, a la dècada del 1760, Ramsay de mica en mica va anar deixant de pintar per a dedicar-se a altres afers que li interessaven.[3]
L'escriptura de pamflets polítics, l'arqueologia clàssica (va tornar a visitar Roma els anys 1754-1757)[7] i l'art de conversar ocuparen la major part dels seus darrers anys.[5] Va tindre èxit en els cercles literaris (entre els seus models i amics es comptaven els filòsofs Voltaire, Denis Diderot,[2] David Hume i Jean-Jacques Rousseau)[3] i, juntament amb Adam Smith i David Hume, va fundar la Select Society a Edimburg el 1754 per a encoratjar el debat d'idees.[2] El doctor Samuel Johnson (1709-1784) va dir d'ell:
« |
|
» |
Ramsay va ésser un dels dibuixants més bons entre els artistes del segle xviii i la Galeria Nacional d'Escòcia posseeix una bona col·lecció dels seus dibuixos.[3]
Galeria d'imatges
-
Mary Atkins (Mrs. Martin) (1761, Birmingham Museum and Art Gallery)
-
Retrat de Miss Craigie (1741, Denver Art Museum)
-
Robert Wood (National Portrait Gallery)
-
Retrat de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha (vers el 1780, Col·lecció Reial del Regne Unit)
-
Retrat de Flora MacDonald
-
Lady Anne Campbell, Countess of Strafford (1743, Hunterian Museum and Art Gallery, Universitat de Glasgow)
-
John Fitzgerald Villiers, 1st Earl of Grandison (1743)
-
Retrat de Caroline Fox, 1st Baroness Holland (1766)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Scottish Enlightenment Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 669.
- ↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Art UK (anglès)
- ↑ John Ingamells, 1997. A Dictionary of British and Irish Travellers in Italy, 1701-1800 (The Paul Mellon Centre for Studies in British Art). New Haven/Londres: Paul Mellon Centre BA. Pàgs. 796-798. ISBN 9780300071658. [1]
- ↑ John Rae, 1895.Life of Adam Smith. Londres: Macmillan. [2]
Bibliografia
- Brown, Iain Gordon, 1984. Poet and Painter: Allan Ramsay, Father and Son, 1684-1784. National Library of Scotland. ISBN 9780902220638. [3]
- Iveagh Bequest, Kenwood, 1958. Paintings and Drawings By Allan Ramsay (1713-1784). Painter-in-Ordinary to George III. Exhibition at The Iveagh Bequest, Kenwood. London County Council/The Iveagh Bequest Kenwood. [4]
- Smart, Alastair, 1992. Allan Ramsay, 1713-1784. National Galleries of Scotland. ISBN 9780903598194. [5]
- Deborah Clarke i Vanessa Remington, 2015. Scottish Artists 1750-1900: From Caledonia to the Continent. Regne Unit: Royal Collection Trust. ISBN 9781909741201. [6]
- Waterhouse, Ellis, 1978. Painting in Britain, 1530 to 1790. Penguin Books. ISBN 9780140560015. [7]
- Mungo Campbell, 2013. Allan Ramsay: Portraits of the Enlightenment. Prestel. ISBN 9783791348780. [8]
- Smart, Alastair, 1992. Allan Ramsay: Painter, Essayist and Man of the Enlightenment. New Haven: Yale University Press. ISBN 9780300056907. [9]
- Irwin, David & Francina, 1975. Scottish Painters: At Home and Abroad 1700-1900. Londres: Faber. [10]
Enllaços externs
- Universitat de Glasgow (anglès)
- National Galleries of Scotland (anglès)
- Tate Gallery (anglès)
- The Art Renewal Center (anglès)