Almacelles
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
Comarca | Segrià | ||||
Població humana | |||||
Població | 6.847 (2023) (139,73 hab./km²) | ||||
Llars | 20 (1553) | ||||
Gentilici | Almacellenc, almacellenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 49 km² | ||||
Banyat per | canal d'Aragó i Catalunya | ||||
Altitud | 247 m-253 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Vanessa Olivart (2021–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25100 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25019 | ||||
Codi IDESCAT | 250194 | ||||
Lloc web | almacelles.cat |
Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Geografia
- Llista de topònims d'Almacelles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitat de població | Habitants (2018) |
---|---|
Almacelles | 6.485 |
Mas del Lleó | 211 |
Saira, la | 93 |
Font: Idescat |
Situat al límit amb la Llitera, el terme s'estén a l'extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d'Almacelles (curs d'aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya des del 1305, el qual separa modernament les províncies d'Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià) a ponent i el canal d'Aragó i Catalunya, que travessa el territori a l'extrem de llevant.[1]
El poble i cap de municipi d'Almacelles es troba al sector de ponent del terme. Una de les peculiaritats del poble és que no està situat, com molts d'altres, al voltant d'un nucli central, sinó que, més aviat al contrari, els carrers són disposats de forma rectilínia. El nucli antic, de carrers en quadrícula, fou declarat, el novembre del 2009, per la Generalitat com bé cultural d'interès nacional.[1][2]
Aquesta configuració és donada pel fet que si bé els orígens d'Almacelles i del nucli agregat de la Saira es remunten a temps prehistòrics durant la Guerra dels Segadors, al segle xvii, el municipi quedà arrasat. El terme quedà despoblat i passà a la Corona, però a finals del segle xviii Melcior de Guàrdia i Matas, barceloní, l'adquirí per a fer-hi un poble nou, repoblant-ho amb gent vinguda d'arreu de Catalunya.[2]
Així el nucli històric d'Almacelles va ser dissenyat l'any 1773 per l'arquitecte barceloní Josep Mas i Dordal i estava format per vuit illes rectangulars amb un total de quaranta cases, amb un eix central com a carrer principal d'onze metres d'amplada i altres carrers secundaris perpendiculars a aquest; aquest planejament és la primera retícula ortogonal projectada a Catalunya.[1][2]
Almacelles forma part de l'Associació Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AICEI).[3] El 2012 s'hi va inaugurar el Parc d'Europa, una àmplia zona verda de 25.000 m² destinada a l'esbarjo i la cultura,[4] que inclou el parc d'escultura monumental Alma, inaugurat el 2019.[5]
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Infraestructures
El principal eix de comunicació és la carretera N-240 procedent de Lleida i en direcció a Montsó, que travessa el territori en direcció sud-est - nord-oest i que modernament evita el pas pel nucli urbà convertit en l'autovia A-22 (Lleida-Osca). Una carretera local vers el nord-est va fins a Alfarràs, on enllaça amb la C-26 i l'N-230, i una altra vers el sud mena a Sucs, Gimenells, Vallmanya i Alcarràs, on entronca amb la A-2. Travessa també el terme la línia del ferrocarril de Lleida a Saragossa, tot i que l'Estació d'Almacelles roman tancada des de la dècada del 1990.[6]
Història
Els orígens d'Almacelles i del nucli agregat de la Saira es remunten a temps prehistòrics. És l'època ibèrica la més ben documentada i són tres els indrets on es documenten assentaments ilergets (el tossal de lo Vilot, el de la Caperutxa i el del Llopet). L'aparició de dos mil·liaris en el camí d'Esplús confirmen l'existència d'una via romana, datada al segle i, que unia la costa amb l'interior.[2] Un d'aquests, trobat 1 km més enllà de la Clamor i conservat al Museu d'Arqueologia de Lleida, és de forma cilíndrica i amb una inscripció de l'època de l'emperador Claudi (segle i).[1]
L'època medieval està ben documentada per una banda amb la fortalesa militar andalusina de la Saida i per l'altra amb les restes del poble antic del Vilot. Amb el nom actual la població existia en època àrab, ja que figura en els Termini antiqui Ilerde (1172). Aquests altiplans i fondalades foren conquerits per Ermengol VI d'Urgell en nom de Ramon Berenguer IV, el lloc, però, no fou repoblat fins al regnat d'Alfons I.[1]
El lloc es mantingué unit a la corona fins al regnat de Jaume II (1291-1327), que lliurà el poble i el llogaret de la Saida a Ramon de Moles, ciutadà de Lleida, tot mantenint el mer i mixt imperi, jurisdicció que havia de ser executada per la cúria local de Lleida. Ja abans, Jaume I havia reconegut el 1254 al ciutadà de Lleida Ramon Pere (descendent d'un batlle d'Almacelles) la dominicatura d'aquest lloc per 1.900 morabatins i havia rebut en canvi la meitat del castell i la vila de Bell-lloc, però Almacelles havia retornat aviat a la Corona.[1]
Sota el regnat de Pere III Almacelles és incorporat a la paeria de Lleida, el 1347. Quan, després de la guerra dels Segadors, Almacelles es convertí en un despoblat erm, la paeria continuà explotant herbes i emprius i continuà amb el nomenament de batlles. La població abandonada i els plans d'Almacelles foren, els anys de guerra, centre d'operacions dels dos bàndols (els darrers veïns s'havien fortificat a Lleida amb els francesos el 1644) i després de les lluites el poble s'havia convertit en un munt de ruïnes.[1]
Dins l'esperit il·lustrat dels ministres i corregidors de Carles III, ja a la segona meitat del segle xviii, el comerciant i ciutadà honrat de Barcelona Melcior de Guàrdia i Matas (1733-1789), i dins la política repobladora del moment, obtingué un privilegi reial el 1773 per a la colonització agrícola d'Almacelles, cal remarcar que es tractava d'un repoblament fet per iniciativa privada, cas molt rar a l'època. Es comprometia a edificar en 6 anys l'església i 40 cases per als nous pobladors (que no podien ser caps de casa d'altres llocs), i també un pou i molí (els plans havien estat fets el 1755). Després de múltiples dificultats econòmiques i judicials la resurrecció del lloc li costà més de tres milions i mig de rals de billó. Melcior de Guàrdia, que també repoblà la Saida, fou nomenat gentilhome de cambra el 1774 per Carles III.[a]
Política
Eleccions Municipals de 2015
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
CiU | Vanessa Olivart Rosicart | 1.264 | 7 | 43,78 | |
ERC-AM | Ignasi Comella i Clavero | 346 | 2 | 11,98 | |
PSC-CP | Francesc Torres Arnó | 318 | 1 | 11,01 | |
Poblem Almacelles (Podem) | Jose Maria Doblas Mancera | 287 | 1 | 9,94 | |
Almacelles Lliure (ICV-EUiA-EPM - MES) | Laia Marti i Cacho | 245 | 1 | 8,49 | |
PPC | Carlos Nicolás Arfelis | 233 | 1 | 8,07 | |
Altres | 141 | 4,88 | |||
Nuls | 44 | 1,50 | |||
Blancs | 53 | 1,84 | |||
Total | 2.931 | 63,62 |
Llista d'alcaldes de la vila d'Almacelles
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Jose Maria Roset Salla | independent | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Manuel Visa i Purroy | 23/05/1983 | -- | |
1987–1991 | Josep Antoni Escuer i Zoriguel | 30/06/1987 | -- | |
1991–1995 | Josep Antoni Escuer i Zoriguel | 05/07/1991 | -- | |
1995–1999 | Manuel Visa i Purroy | 07/07/1995 | -- | |
1999–2003 | Manuel Visa i Purroy | 03/07/1999 | -- | |
2003–2007 | Josep Ramon Ibarz i Gilart | 14/06/2003 | -- | |
2007–2011 | Josep Ramon Ibarz i Gilart | 16/06/2007 | -- | |
2011–2015 | Josep Ramon Ibarz i Gilart | 11/06/2011 | -- | |
2015–2019 | Josep Ramon Ibarz i Gilart | 13/06/2015 | -- | |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
JxSí | Josep Maria Forné i Febrer | 1.462 | 45,04 | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Jorge Soler | 497 | 15,31 | ||
Partit dels Socialistes de Catalunya | Òscar Ordeig i Molist | 343 | 10,57 | ||
Partit Popular Català | Marisa Xandri Pujol | 303 | 9,33 | ||
Candidatura d'Unitat Popular | Ramon Usall i Santa | 233 | 7,18 | ||
Catalunya Sí que es Pot | Sara Vilà i Galan | 221 | 6,81 | ||
Unió Democràtica de Catalunya | Josep Maria Pelegrí i Aixut | 143 | 4,41 | ||
Altres | 23 | 0,70 | |||
Vots en blanc | 21 | 0,64 | |||
Vots nuls | 18 | 0,55 | |||
Total | 3.264 | 71,56 |
Resultats de les Eleccions Generals de 2015
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
En Comú Podem | Jaume Moya Matas | 621 | 1 | 20,94 | |
Democràcia i Llibertat | Toni Postius Terrado | 545 | 1 | 18,38 | |
Esquerra Republicana de Catalunya | Xavier Eritja Ciuró | 491 | 1 | 16,56 | |
Partit dels Socialistes de Catalunya | Òscar Ordeig Molist | 443 | 1 | 14,94 | |
Partido Popular | 380 | 0 | 16,56 | ||
Ciutadans | 337 | 0 | 16,56 | ||
Unió Democràtica de Catalunya | 79 | 0 | 16,56 | ||
Partido Animalista Contra el Maltrato Animal | 17 | 0 | 16,56 | ||
Partit Comunista del Poble de Catalunya | 7 | 0 | 16,56 | ||
Unión Progreso y Democracia | 4 | 0 | 16,56 | ||
Els Verds Ecopacifistes | 4 | 0 | 16,56 | ||
Vox | 1 | 0 | 16,56 | ||
Vots en blanc | 36 | 1,21 | |||
Vots nuls | 36 | 1,20 | |||
Total | 3.001 | 65,74 |
Persones il·lustres
- Xavier Baró: cantant (Almacelles, 1954).
- Teresa Rodrigo Anoroː física (Almacelles, 1956)
- Amat Baró: poeta (Almacelles, 1982).[8]
- Josep Capell i Hernàndez: compositor de sardanes.
Galeria
-
Plaça de la Vila
-
Creu de terme d'Almacelles
-
Rambla de Carles III i Obelisc
-
Escultures "Arbres Vermells", al Parc de l'Aigua
-
Vista del llac del Parc d'Europa
Notes
- ↑ Carles III, per Reial Cèdula d'Aranjuez, de 3 de juny de 1773, concedí la possessió del despoblat d'Almacelles al Sr. Melcior de Guàrdia i Matas. Posteriorment el mateix rei Carles III, per Reial Cèdula d'Aranjuez, de data 21 de març de 1774, concedí el títol de noble a en Melcior de Guàrdia i Matas, atorgant-li el Senyoriu d'Almacelles.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Almacelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nucli Històric d'Almacelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 maig 2012].
- ↑ Almacelles al lloc web de l'Associació Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AiCEi) [consulta: 26-06-2012; actualitzat el 6-02-2023].
- ↑ «Almacelles estrena su Parc Europa, una zona verde para conocer el pasado y el presente del continente» (en castellà). La Vanguardia, 28-09-2012. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «Almacelles estrena un parc escultòric a l'aire lliure amb dotze peces». Nació Digital, 25-02-2019. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ Almacelles a Trenscat
- ↑ 7,0 7,1 Ple del 8 de novembre de 2007 de l'Ajuntament d'Almacelles. pàgs. 35-38
- ↑ Fitxa de l'Amat Baró a la pàgina de l'ICUB, Ajuntament de Barcelona.