Andrew Gleason

Andrew Gleason

Biografia
Naixement	(en) Andrew Mattei Gleason 4 novembre 1921 Fresno (Califòrnia)
Mort	17 octubre 2008 (86 anys) Cambridge (Massachusetts)
President Societat Americana de Matemàtiques
1981 – 1982 ← Peter Lax – Julia Robinson →
Dades personals
Formació	Universitat Yale (1938–1942) Theodore Roosevelt High School (–1938)
Director de tesi	George Mackey
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, criptògraf
Ocupador	Universitat Harvard (1953–1992) Marina dels Estats Units d'Amèrica (1950–1953) Universitat Harvard (1946–1950) Marina dels Estats Units d'Amèrica (1942–1946)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial Guerra de Corea
Obra
Obres destacables Teorema de Gleason Teorema de Gleason-Kahane-Żelazko Cinquè Problema de Hilbert
Estudiant doctoral	Joseph Zilber, Peter D. Taylor, Joel Spencer, Richard Palais, James Eells, T. Christine Stevens, Miller Puckette, Glen Bredon, Daniel I. A. Cohen, Jessie MacWilliams, Stan Hales, Richard Rochberg, Sandy Grabiner, Eric Kronstadt, Richard Turyn, Stuart Sidney, Walter Rees Stromquist, David Ragozin, Daniel Alan Marcus, Helen Wang, John Kennison, Ralph Krause, Donald Cohn, Ethan Bolker, Curt Monash, Julia Brown, Charles Getchell, Robert Oberg, Mason Phelps, Paul Yale i Carl Offner
Família
Cònjuge	Jean Berko Gleason
Pares	Henry Gleason   i Eleanor Theodalinda Mattei
Germans	Henry Allan Gleason
Parents	Andrew Mattei, oncle
Premis
(1996)  Premi Gung and Hu (1956)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1952)  Premi Newcomb-Cleveland (1940, 1941, 1942)  Putnam Fellow

Andrew Gleason (anglès: Andrew Mattei Gleason) (Fresno, 4 de novembre de 1921 - Cambridge, 17 d'octubre de 2008) va ser un matemàtic estatunidenc.

Tot i haver nascut a Califòrnia, Gleason va créixer al Bronx (Nova York) on va acabar els estudis secundaris el 1938.^[1] Es va graduar en matemàtiques a la universitat Yale el 1942 i, a continuació, va ingressar en la Marina dels Estats Units en la qual va treballar de criptoanalista per a desencriptar els missatges japonesos durant la Segona Guerra Mundial, activitat que va repetir durant la guerra de Corea (1950-1953).^[2] La seva activitat acadèmica va estar sempre lligada a la universitat Harvard: entre 1946 i 1950 com junior fellow i a partir de 1953 com a professor fins a la seva jubilació el 1992.^[3]

Gleason és recordat, sobretot, per haver demostrat el 1952 que tot grup localment euclidià és un grup de Lie,^[4] donant així resposta al cinquè problema de Hilbert.^[5] Però també va fer contribucions notables a les matemàtiques en diferents camps com les àlgebres de Banach i de Dirichlet,^[6] la matemàtica discreta^[7] o la teoria quàntica.^[8]

• Bayer, Pilar; Guàrdia, Jordi; Travesa, Artur. Arrels germàniques de la matemàtica contemporània. Institut d'Estudis Catalans, 2012. ISBN 978-84-996-5119-4. 
• Bolker, Ethan D. «Andrew M. Gleason 1921–2008» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 56, Num. 10, 2009, pàg. 1236-1267. ISSN: 0002-9920.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Mazur, Barry; Gross, Benedict; Mumford, David «Andrew Gleason: 4 November 1921 – 17 October 2008» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 154, Num. 4, 2010, pàg. 471-476. ISSN: 0003-049X.
• Nadis, Steve; Yau, Shing-Tung. A History in Sum: 150 Years of Mathematics at Harvard (en anglès). Harvard University Press, 2013. ISBN 978-0-674-72500-3. 
• Shimoni, Abners. «Probability in Quantum Mechanics». A: Daniel Greenberger, Klaus Hentschel, Friedel Weinert (eds.). Compendium of Quantum Physics (en anglès). Springer, 2022, p. 492-496. ISBN 978-3-540-70622-9. 
• Yandell, Ben. The Honors Class: Hilbert's Problems and Their Solvers (en anglès). Taylor & Francis, 2001. ISBN 978-1-5688-1141-3. 

• NIM i altres jocs de grafs orientats (orig.NIM and Other Oriented Graph Games). Dir: Allan Hinderstein. Gui: Andrew Gleason. Prod: Richard G. Long. Mathematical Association of America- 1966. 63,50 minuts. (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2023]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrew Gleason

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Andrew Gleason» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Gross, Benedict; Mumford, David; Mazur, Barry. «Andrew Mattei Gleason». The Harvard Gazette, 2010. [Consulta: 11 febrer 2023]. (anglès)
• «Andrew Mattei Gleason». Celebratio Mathematica. [Consulta: 11 febrer 2023]. (anglès)
• «46. Andrew Mattei Gleason». American Mathematical Society. [Consulta: 11 febrer 2023]. (anglès)
• «Andrew Mattei Gleason». Prabook. [Consulta: 11 febrer 2023]. (anglès)