Antimonselita

Antimonselita
Fórmula química	Sb₂Se₃
Epònim	antimoni i seleni
Localitat tipus	dipòsit d'urani No. 504, Kaiyang Co., Guiyang, Guizhou, República Popular de la Xina
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.DB.05a
Dana	2.11.2.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,59Å; b = 11,74Å; c = 3,39Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	negre
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Hg, Cu, As, S
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1992-003
Any d'aprovació	1993
Símbol	Atm
Referències	[1][2]

L'antimonselita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'estibina. El seu nom fa al·lusió a la seva composició, que conté antimoni i seleni.

L'antimonselita és un sulfur de fórmula química Sb₂Se₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls euèdrics aciculars en agregats radials, o bé agregats de grans molt fins. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'antimonselita pertany a «02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3» juntament amb els següents minerals: bismutinita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, suredaïta, bowieïta, kashinita, montbrayita, edgarita, tarkianita i cameronita.

Es troba en filons de calcita uranífera en dipòsits polimetàl·lics hidrotermals d'urani-mercuri-molibdè. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirita, esfalerita, galena, ferroselita, clausthalita, uraninita, cinabri, hematites, calcita, or natiu, famatinita, gersdorffita, trustedtita, quars o barita. Va ser descoberta l'any 1993 al dipòsit d'urani No. 504, a Guiyang (Guizhou, República Popular de la Xina). També se n'ha trobat en altres indrets de la Xina i a la República Txeca.