Antonio Bartolomeo Bruni

Antonio Bartolomeo Bruni

Biografia
Naixement	28 gener 1757 Cuneo (Itàlia)
Mort	6 agost 1821 (64 anys) Cuneo (Itàlia)
Nacionalitat	Itàlia
Activitat
Ocupació	Compositor, violinista
Gènere	Òpera
Estil	Classicisme
Instrument	Violí

Antonio Bartolomeo Bruni (Cuneo, Piemont (Itàlia) 28 de gener de 1757 - París (França), 6 d'agost de 1821) fou un compositor i violinista italià del Classicisme.

Estudià la composició amb Spezziani i el violí amb Gaetano Pugnani; després es traslladà a París (1781), entrant com a violí en l'orquestra de la Comèdia Italiana.

Ocupà la direcció del teatre de "Monsieur" (1789) i després de l'Òpera Còmica, lloc que no va poder conservar degut al seu caràcter irascible i despòtic. Després es retirà a Passy, on va viure fins al 1817, en què retornà a Itàlia, dedicat a compondre per al teatre, adquirint nom per l'elegància de la seva música, que li’n valgué justos èxits.

Escriví nombroses obres, duets, quartets, sonates i concerts per a violí: un Méthode de violon; Méthode pour l'alto viola.

• Coradin (1786)
• Celestine (1787)
• Azelie (1790)
• Spinette et Marini (1791)
• Le Mort imaginaire (1791)
• L'Isola incantata (1792)
• Claudine (1794)
• Le mariage de Jean Jacques Rousseau (1795)
• Taberne ou le Pècheur suédois (1796)
• Le major Palmer (1797)
• Les sabotiers (1798)
• L'auteur dans son ménage (1798)
• La rencontre en voyage (1798)
• Augustine et Benjamin (1801)
• La bonne soeur (1802)
• Le règne de douze heures (1814)
• Le mariage par commission (1816)

• 6 Sonates per a viola op.27 (Dynamic 1997 - S2005)^[1]
• 6 Duo Concertants, Libro 4 (Naxos 2011)^[2]
• 25 Estudios per a viola (World Premiere Recording) - Marco Misciagna, viola (MM12, 2024)^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Bartolomeo Bruni

• Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 9, pàg. 1097 (ISBN 84-239-4509-X)