Arcs torals

L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sosté la volta. En les voltes de canó, és purament un reforç de la volta. Aquests arcs van encastats a l'estructura, orientats transversalment a l'eix de la volta. D'aquesta manera la volta queda dividida en trams.

També s'anomena arc toral cada un dels quatre arcs sobre els quals descansa una cúpula.

L'arc toral és visible des de l'interior de la volta. Recolza en els pilars laterals que sostenen la coberta, a manera de prolongació estructura, i les seves tensions es transmeten a l'exterior mitjançant contraforts, en l'arquitectura romànica, o amb arcbotants, en l'arquitectura gòtica.

En resum, els arcs torals són els arcs que divideixen transversalment en trams la volta de canó que cobreix una nau i que descarreguen el pes d'aquesta en les pilastres, a les quals a vegades s'adossen petites columnes.

N'hi ha que remarquen les voltes de canó i voltes d'aresta; en l'arquitectura gòtica es denomina arc perpany, que formen part de la volta d'aresta o volta de creueria.

• 
  Arcs torals a l'església de Sant Sadurní de la Salsa d'Ogern (Bassella - Alt Urgell)
• 
  Arcs torals perpendiculars a la nau central, a l'església de Sant'Andrea Della Valle, a Roma.
• 
  Arcs torals sobre els quals descansa la cúpula a l'església del Patriarca, de València.

• G. Fatás y G. M. Borrás. Diccionario de términos de arte. Madrid: Alianza Editorial, 1993, p. 27. ISBN 84-7838-388-3. 
• José Ramón Paniagua. Cátedra. Vocabulario básico de arquitectura, 1990, p. 53. ISBN 84-376-0134-7.