Barringtonita
Barringtonita | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Fórmula química | MgCO₃·2H₂O |
Epònim | lloc de descobriment |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CA.15 |
Dana | 15.1.5.1 |
Heys | 11.3.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,15Å; b = 6,2Å; c = 6,09Å; α = 94°; β = 95,5°; γ = 108,7° |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,458 nβ = 1,473 nγ = 1,501 |
Birefringència | δ = 0,043 |
Angle 2V | mesurat: 73°, calculat: 74° |
Dispersió òptica | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | publicat sense aprovació (N) |
Referències | [1] |
La barringtonita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de Barrington Tops (Nova Gal·les del Sud, Austràlia) indret on es va trobar per primera vegada.[1] Aquest mineral no ha estat aprovat per l'IMA a causa que les dades químiques i cristal·logràfics existents són incertes.
Característiques
La barringtonita és un carbonat de fórmula química MgCO₃·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Apareix en forma d'agulles i fibres que irradien, de fins a 0,03 mm, en incrustacions nodulars.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barringtonita pertany a «05.CA - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: lansfordita, nesquehonita i hel·lyerita.
Formació i jaciments
Es creu que la barringtonita es forma per lixiviació de magnesi a partir de basalt d'olivina sota una cascada a causa de l'aigua meteòrica. Va ser descoberta a les cascades Rainbow, al rierol Semphil, a Barrington Tops (Nova Gal·les del Sud, Austràlia) i també ha estat trobada a mina Sounion número 19, a Làurion, (Àtica, Grècia).[1] Sol torbar-se associada amb nesquehonita.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Barringtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ «Barringtonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 maig 2017].