La batalla de Kalbådagrund o Acció del 22 de juliol de 1713 fou una batalla naval entre l'Imperi Suec i el Tsarat Rus que va tenir lloc el 22 de juliol de 1713 prop dels esculls de Kalbådagrund. Fou un enfrontament poc rellevant de la Gran Guerra del Nord on els suecs obtingueren una victòria tàctica.
Vaixells involucrats
Suècia
Verden 54 canons
Osel 50 canons
Estland 48 canons
Rússia
Poltava 54 canons
Pernov 50 canons
Randolf 50 canons
Riga 50 canons
Sv. Antonii 50 canons
Vyborg 50 canons
Esperans 44 canons
Sv. Pavel 32 canons
Sv. Petr 32 canons
Samson 32 canons
Shtandart 28 canons
2 brigs
Antecedents
Una petita esquadra sota les ordres del comandant Carl Raab formada per tres vaixells de línia es trobaren una esquadra russa més nombrosa el dia 21 de juliol de 1713 prop de Gogland, que es va llençar a perseguir els suecs que es retiraren cap a l'oest.[1]
Batalla
El dia 22 de juliol els vaixells russos més ràpid assoliren l'esquadra sueca i obriren foc a llarga distància. La lluita fou intensa i es desenvolupà prop de Kalbådagrund i els baixos d'Yttre Hällkallan. Durant la lluita el vaixell insígnia de Raab, Ösel, encallà però pogué reincorporar-se al combat. Tres vaixells russos encallaren, podent tornar al combat dos d'ells, la tercera tripulació hagué d'abandonar i cremar el vaixell embarrancat.
Conseqüències
Els vaixells suecs només patiren danys superficials i es retiraren a Helsinki. L'esquadra russa perdé el vaixell de línia de 50 canons Viborg.[2]
