Benevent

Infotaula de geografia políticaBenevent

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata
 41° 08′ N, 14° 47′ E / 41.13°N,14.78°E / 41.13; 14.78
EstatItàlia
RegióCampània
ProvínciaProvíncia de Benevent Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Total59.789 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat456,96 hab./km²
Geografia
Superfície130,84 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCalore Irpino Modifica el valor a Wikidata
Altitud135 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniBartomeu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governClemente Mastella (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal82100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0824 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT062008 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA783 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.benevento.it Modifica el valor a Wikidata

Benevent (en italià Benevento, en llatí Beneventum, en grec Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent. És a la confluència dels rius Sabato i Calore Irpino, i tenia 63.026 habitants el 2005.

Història

La llegenda atribueix la seva fundació a Diomedes. Festos diu que la van fundar Ulisses i Circe i que una tradició deia que fou una ciutat dels ausonis abans de ser ocupada pels samnites. La ciutat, que es deia Malaventum o Malebentos (probablement derivat de l'osc Maloeis o Malieis), era poblada pels hírpins (segons Plini el Vell) o pels samnites (Titus Livi i Claudi Ptolemeu). Va ser una de les principals ciutats del Samni i era una posició molt forta que no fou atacada pels romans a les dues primeres guerres samnites, però la van atacar i ocupar a la tercera guerra en una batalla coneguda com la Batalla de Benevent de l'any 275 aC, quan Pirros de l'Epir va haver de fugir davant del cònsol Mani Curi Dentat en una gran batalla, que va decidir la retirada de l'epirota de terres italianes. Després es va establir en aquella ciutat l'any 268 aC una colònia romana amb dret llatí, i llavors va prendre el nom de Beneventum, perquè l'antic nom es considerava de mal auguri.

Va esdevenir aviat una ciutat prospera. A la Segona Guerra Púnica fou ocupada per guarnicions romanes diverses vegades com a fortalesa important prop de Campània. A la seva rodalia es van lliurar dues batalles:

Els cartaginesos van assolar la regió, però tot i així el 209 aC era una de les divuit colònies llatines que va poder pagar el diner establert per Roma, així com el contingent de soldats, destinat tot a la guerra contra Anníbal.

L'arc de Trajà, en un gravat del segle xviii de Piranesi. Alguns dels relleus són avui en dia al Museu Britànic

No va participar en la guerra social, o almenys no en va quedar constància. Segurament fou la pau del segle i la que va produir que al final de la república fou una de les ciutats més riques d'Itàlia. En el segon triumvirat el territori de la colònia fou repartit pels triumvirs entre els seus veterans, i poc després es va establir una nova colònia sota August, que va incorporar a la ciutat el territori de la ciutat de Caudium. Neró hi va fundar una altra colònia que es va dir Colònia Concòrdia Beneventum i durant el regnat de Septimi Sever portava els títols de Colònia Júlia Augusta Concòrdia Fèlix Beneventum. La seva situació a la Via Àpia just a la unió amb la Via Trajana que portava a Apúlia, i a un altre via que portava a Venúsia i Tàrent li va permetre continuar ser una ciutat important i rica durant l'imperi i la principal del sud d'Itàlia. Fou visitada per molts emperadors i són recordades especialment les visites de Neró, Trajà i Septimi Sever. Per Trajà es va erigir un arc triomfal[3] (que fou acabat en temps d'Adrià). Alguns emperadors van restaurar la ciutat o hi van construir edificis.

Administrativament la ciutat fou inclosa al territori dels Hírpins, i dins d'aquest fou incorporada a la segona regió d'August, però més tard fou incorporada a Campània i posada sota control del cònsol de la província. Els habitants de Beneventum foren inclosos dins la tribu Stellatina. El territori de Benevent sota l'imperi romà era bastant gran, i cap a l'oest anava fins a Caudium que en formava part (menys la ciutat mateixa); al nord fins a Tamarus inclos el poble de Pago (abans Pagus Veianus); al nord-est, fins a la mateixa ciutat de Equus Tuticus (avui San Eleuterio prop de Castel Franco) i a l'est i sud fins a la frontera del territori de Aeculanum i Abellinum. Nombrosos llogarets depenien de la ciutat i els noms són coneguts però en general no estan identificats.

Després de l'Imperi, a les guerres gòtiques, fou ocupada per Tòtila que va arrasar les muralles, però després foren restaurades, i va recobrar la prosperitat.

Sota domini llombard des del 571 fou capital d'un ducat el 573, que va mantenir-se com un ducat independent després de la desaparició del regne llombard i va esdevenir més tard principat.

El 1081 la ciutat fou conquerida pel normand Robert Guiscard que la va donar a la Santa Seu, i des de llavors fou un feu del Papa. El 1266 Carles I d'Anjou hi va derrotar a Manfred I de Sicília.

El 1443 el Papa Eugeni IV va nomenar vicari de la ciutat al rei d'Aragó Alfons IV, al que el 1455 va donar la ciutat en feu. La ciutat fou possessió del Papa fins al 1806 quan Napoleó la va entregar a Tayllerand com a principat. El 1815 el Congrés de Viena la va retornar al Papa. Va participar en les revoltes de 1820, 1848 i 1860 i en aquest darrer any va quedar unida al regne d'Itàlia.

A la ciutat queden restes del seu antic esplendor: l'arc triomfal de Trajà ja esmentat, construït el 114, i que és en un dels accessos a la ciutat anomenat abans Porta Aurea; restes de les muralles, de l'amfiteatre, un pont sobre el riu Calore (antic Calor), ceràmiques i pintures, fragments d'escultures, inscripcions llatines; quant a edificis cal esmentar l'anomenat Caesareum, una espècie de Cúria, on es reunia el senat local; la basílica; alguns pòrtics i les termes (del temps de l'emperador Còmode).

Personatges il·lustres

Beneventum fou el lloc de naixement dels gramàtics Orbilius i Rutilius Aelianius, i d'alguns oradors i poetes menys coneguts fora de l'àmbit local.

Vegeu també

Referències

  1. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p.130. ISBN 0313335370. 
  2. Goldsworthy, Adrian. The Fall of Carthage (en anglès). Hachette UK, 2012. ISBN 1780223064. 
  3. Cavendish, Marshall. Ancient Rome: An Illustrated History (en anglès). Marshall Cavendish, 2010, p.108. ISBN 0761479333.