Bisbat d'Angra
Dioecesis Angrensis | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Portugal | ||||
Açores | ||||
Parròquies | 165 | |||
Població humana | ||||
Població | 245.237 (2018) (109,33 hab./km²) | |||
Llengua utilitzada | portuguès | |||
Religió | catolicisme | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 2.243 km² | |||
Limita amb | ||||
Creació | 3 de novembre de 1534 | |||
Patrocini | Santíssim Salvador Beat João Baptista Machado | |||
Catedral | Sé Cathedral of Angra do Heroísmo (en) | |||
Organització política | ||||
• Bisbe | Armando Esteves Domingues | |||
Lloc web | diocesedeangra.pt |
El bisbat d'Angra (portuguès: Diocese de Angra); llatí: Dioecesis Angrensis ), sovint referida incorrectament com Diocese de Angra e Ilhas dos Açores és una seu de l'Església catòlica a Portugal. Al 2022 comptava amb 205.360 batejats d'un total de 236.440 habitants. Actualment està regida pel bisbe Armando Esteves Domingues.
Territori
La diòcesi comprèn les illes Açores.
La seu episcopal és la ciutat d'Angra do Heroísmo, on es troba la catedral del Santíssim Salvador
El territori s'estén sobre 2.243 km² i està dividit en 165 parròquies, agrupades en 15 arxiprestats.
Història
Les illes Açores van ser descobertes el 1427 i oficialment van passar a ser possessió de Portugal el 1432. La colonització de les illes, encara deshabitades, va començar de seguida; la jurisdicció temporal i espiritual es va confiar inicialment a l'Orde de Crist, que governava l'arxipèlag des de la seva seu a Tomar. La jurisdicció espiritual va acabar l' any 1514 , quan es va erigir la diòcesi de Funchal, a la qual van ser sotmeses les Açores; la jurisdicció temporal va acabar l'any 1551 , quan van ser incorporats a la Corona portuguesa i sotmesos al padroado regi.
El marcat augment del nombre de pobladors i la fundació de diverses esglésies van provocar l'erecció d'una diòcesi a l'arxipèlag. El primer intent es va fer l'any 1533; el 31 de gener d'aquell any el papa Climent VII va erigir la diòcesi de São Miguel , però el projecte no va arribar a bon port a causa de la mort prematura del pontífex, que va impedir la redacció definitiva i la signatura de la butlla d'erecció.[1]
El 3 de de novembre de de 1534 amb la butlla Aequum reputamus del papa Pau III es va tornar a erigir la diòcesi, amb la seu transferida de l'illa de São Miguel a l'illa de Terceira i obtenint el territori de l'arxidiòcesi de Funchal. Originàriament sufragània de la mateixa arxidiòcesi, el 3 de juliol de 1551 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Lisboa. L'organització i l'administració de la diòcesi va estar sotmesa al mecenatge portuguès, fins a la llei de separació entre l'estat i l'església de 1911.
El bisbe Estêvão de Jesus Maria va ser responsable de l'establiment del seminari diocesà el 1862 ; fins aleshores els sacerdots de la diòcesi s'havien format a les cases dels nombrosos instituts religiosos presents a l'arxipèlag, i en particular als col·legis jesuïtes d'Angra, Ponta Delgada i Horta. El 1872 el bisbe João Pereira Bothelho de Amaral y Pimentel va fundar el Boletim Eclesiástico dos Açores, òrgan oficial de la diòcesi.
Cronologia episcopal
- Agostinho Ribeiro † (5 de novembre de 1534 - 24 de setembre de 1540 nomenat bisbe de Lamego)
- Rodrigo Pinheiro † (24 de setembre de 1540 - 24 d'agost de 1552 nomenat bisbe de Porto)
- Jorge de Santiago, O.P. † (24 d'agost de 1552 - 26 d'octubre de 1561 mort)
- Manuel de Almada † (18 de març de 1562 - 1566 renuncià)
- Nuno Álvares Pereira † (25 d'octubre de 1566 - 20 d'agost de 1570 mort)
- Gaspar de Faria † (15 d'octubre de 1571 - 19 de març de 1576 mort)
- Pedro de Castilho † (4 de juliol de 1578 - 3 de juny de 1583 nomenat bisbe de Leiria)
- Manuel de Gouveia † (14 de març de 1584 - 4 de novembre de 1596 mort)
- Jerónimo Teixeira Cabral † (7 de gener de 1598 - 14 de maig de 1612 nomenat bisbe de Miranda)
- Agostinho Ribeiro † (29 de juliol de 1613 - 12 de juliol de 1621 mort)
- Pedro da Costa † (2 de maig de 1622 - 9 de setembre de 1625 mort)
- João Pimenta de Abreu † (8 de febrer de 1627 - 28 de desembre de 1632 mort)
- António da Ressurreição, O.P. † (4 de desembre de 1634 - 8 d'abril de 1637 mort)
- Sede vacante (1637-1671)
- Lourenço de Castro, O.P. † (18 de març de 1671 - 1 de desembre de 1681 nomenat bisbe de Miranda)
- João dos Prazeres, O.F.M. † (8 de març de 1683 - 1 de febrer de 1685 mort)
- Clemente Vieira, O.S.A. † (24 de novembre de 1687 - 24 de setembre de 1692 mort)[3]
- António Vieira Leitão † (23 de novembre de 1693 - 22 de maig de 1714 mort)
- Sede vacante (1714-1716)
- João de Brito e Vasconcelos † (7 de desembre de 1716 - 30 de desembre de 1719 mort)
- Manuel Álvares da Costa † (20 de gener de 1721 - 10 de gener de 1733 mort)
- Sede vacante (1733-1738)
- Valério do Sacramento, O.F.M.Ref. † (3 de setembre de 1738 - 14 de juliol de 1756 renuncià)
- António Caetano da Rocha † (19 de juliol de 1756 - 21 de juliol de 1772 mort)
- João Marcelino dos Santos Homem Aparício † (20 de desembre de 1773 - 21 de maig de 1782 mort)
- José da Avé-Maria Leite da Costa e Silva † (16 de desembre de 1782 - 30 d'octubre de 1799 mort)
- José Pegado de Azevedo † (20 de juliol de 1801 - 19 de juny de 1812 mort)
- Sede vacante (1812-1815)
- Alexandre da Sagrada Família[4] da Silva Garrett, O.F.M. † (18 de desembre de 1815 - 23 d'abril de 1818 mort)
- Manuel Nicolau de Almeida, O.C.D. † (29 de maig de 1820 - 11 de desembre de 1825 mort)
- Estêvão de Jesus Maria, O.F.M.Ref. † (28 de gener de 1828 - 28 de juliol de 1870 mort)
- João Pereira Bothelho de Amaral y Pimentel † (22 de desembre de 1871 - 27 de gener de 1889 mort)
- Francisco Maria do Prado Lacerda † (27 de gener de 1889 - 23 de desembre de 1891 mort)
- Francisco José Ribeiro Vieira e Brito † (5 de març de 1892 - 8 de gener de 1902 nomenat bisbe de Lamego)
- José Manuel de Carvalho † (9 de juny de 1902 - 24 d'abril de 1904 mort)
- José Correia Cardoso Monteiro † (10 de març de 1905 - 20 de juny de 1910 mort)
- Manuel Damasceno da Costa † (2 d'octubre de 1914 - 27 de gener de 1922 mort)
- António Augusto de Castro Meireles † (20 de desembre de 1923 - 20 de juny de 1928 nomenat bisbe coadjutor de Porto[5])
- Guilherme Augusto Inácio da Cunha Guimarães † (20 de juny de 1928 - 17 de juny de 1957 mort)
- Manuel Alfonso de Carvalho † (17 de juny de 1957 - 13 de desembre de 1978 mort)
- Aurélio Granada Escudeiro † (30 de juny de 1979 - 9 d'abril de 1996 jubilat)
- António de Sousa Braga, S.C.I. † (9 d'abril de 1996 - 15 de març de 2016 jubilat)
- João Evangelista Pimentel Lavrador (15 de març de 2016 - 21 de setembre de 2021 nomenat bisbe de Viana do Castelo)
- Armando Esteves Domingues, des del 4 de novembre de 2022
Estadístiques
A finals del 2022, la diòcesi comptava amb 205.360 batejats sobre una població de 236.440 persones, equivalent al 86,9% del total.
any | població | sacerdots | diàques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1959 | 319.131 | 320.774 | 99,5 | 295 | 288 | 7 | 1.081 | 22 | 98 | 168 | |
1970 | 300.995 | 302.632 | 99,5 | 266 | 255 | 11 | 1.131 | 29 | 180 | 151 | |
1980 | 251.000 | 255.400 | 98,3 | 210 | 202 | 8 | 1.195 | 22 | 240 | 152 | |
1990 | 266.000 | 269.110 | 98,8 | 175 | 170 | 5 | 1.520 | 17 | 263 | 165 | |
1999 | 257.389 | 260.653 | 98,7 | 165 | 156 | 9 | 1.559 | 1 | 19 | 219 | 172 |
2000 | 257.020 | 260.569 | 98,6 | 158 | 150 | 8 | 1.626 | 1 | 18 | 215 | 172 |
2001 | 256.920 | 259.567 | 99,0 | 179 | 171 | 8 | 1.435 | 2 | 19 | 209 | 172 |
2002 | 245.030 | 249.030 | 98,4 | 170 | 162 | 8 | 1.441 | 2 | 17 | 205 | 172 |
2003 | 234.157 | 241.763 | 96,9 | 176 | 167 | 9 | 1.330 | 2 | 17 | 181 | 174 |
2004 | 238.425 | 257.380 | 92,6 | 172 | 161 | 11 | 1.386 | 2 | 20 | 185 | 172 |
2006 | 231.243 | 241.763 | 95,6 | 153 | 145 | 8 | 1.511 | 1 | 17 | 167 | 172 |
2012 | 236.746 | 246.746 | 95,9 | 152 | 143 | 9 | 1.557 | 5 | 18 | 130 | 164 |
2015 | 228.285 | 247.066 | 92,4 | 147 | 139 | 8 | 1.552 | 5 | 10 | 120 | 165 |
2018 | 213.800 | 245.237 | 87,2 | 137 | 129 | 8 | 1.560 | 7 | 12 | 104 | 165 |
2020 | 232.969 | 254.417 | 91,6 | 129 | 123 | 6 | 1.805 | 7 | 8 | 98 | 165 |
2022 | 205.360 | 236.440 | 86,9 | 132 | 127 | 5 | 1.555 | 6 | 6 | 85 | 165 |
Note
- ↑ Vedi la Cedola concistoriale relativa, in (llatí) Bullarium patronatus Portugalliae regum a cura di Levy Maria Jordão, vol. I, Olisipone, 1868, pp. 144-145.
- ↑ Manuel da Natividade era già mort l'8 de desembre de precedente.
- ↑ (castellà) Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano, Guadarrama (Madrid), Agustiniana, 2014, vol. I, pp. 500-501.
- ↑ Al secolo Alexandre José.
- ↑ Contextualment nomenat bisbe titular de Lamia.
Bibliografia
- (portuguès) Fernanda Enes, v. Angra do Heroísmo, Diocese de, in Dicionário de História Religiosa de Portugal, vol. 1, Lisboa, 2000, pp. 67–79
- (llatí) Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Graz, 1957, pp. 473–474
- (llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 3, p. 110; vol. 4, p. 85; vol. 5, p. 87; vol. 6, p. 85
- (llatí) Butlla Aequum reputamus, in Bullarium patronatus Portugalliae regum, Tomus I, pp. 159–163
Enllaços externs
- Anuari pontifici del 2023 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Angra (anglès)
- Pàgina oficial de l'arxidiòcesi (noruec)
- Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org