Brontes
| Tipus | ciclop  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Gea |
| Pare | Urà |
| Germans | Arges i Estèropes |
| Altres | |
| Part de | ciclop |
D'acord amb la mitologia grega, Brontes (en grec antic: Βρόντης) ba ser un dels ciclops fills d'Urà i Gea. Era la personificació del tro, ja que el seu nom significa 'el soroll del tro'.[1]
Els tres ciclops
Al principi dels temps hi havia 3 Ciclops (amb majúscula): Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp). Urà els va fer fora del cel i els va encadenar al Tàrtar.[2] Cronos els va alliberar, però més tard el mateix Cronos els va tornar a encadenar. Finalment van ser alliberats per Zeus, ja que un oracle li havia dit que només aconseguiria guanyar a Cronos i als Titans si alliberava a tots els presoners del Tàrtar. Com a senyal de gratitud, els Ciclops van donar el llamp i el tro a Zeus, el trident a Posidó i el casc que feia invisible a Hades.[3]
Com a divinitats, els Ciclops eren immortals. Però una tradició diu que Apol·lo els va matar en venjança perquè Zeus havia mort a Asclepi.[4]
Referències
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (et al.) (dir.). Diccionari Grec-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2015, p. 441. ISBN 9788441224223.
- ↑ Hesíode. Teogonia, 140-155
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, I, 2, 1
- ↑ Hard, Robin. The Routledge handbook of Greek mythology : based on H.J. Rose's "Handbook of Greek mythology". Londres: Rouletge, 2004, p. 66. ISBN 9780415186360.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 38. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1