Cúmul de quàsars

Infotaula objecte astronòmicCúmul de quàsars
Tipustipus d'objecte astronòmic Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Part deunivers observable Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dibuix artístic d'un quàsar alimentat per un forat negre de dues vegades la massa del sol

Un cúmul de quàsars o (LQG, acrònim de l'anglès large quasar group) és un conjunt de quàsars (una forma de nuclis galàctics actius alimentats per forats negres supermassius) que formen el que hom pensa que constituirien les estructures astronòmiques més grans de l'univers conegut. Els cúmuls de quàsars hom pensa que són els precursors dels filaments i barreres de galàxies que s'hi troben en l'univers proper.[1]

Cúmuls de quàsars destacats

L'11 de gener de 2013, s'anuncià el descobriment del Huge-LQG com l'estructura coneguda més gran de l'univers en aquell moment. Està formada per setanta-tres quàsars, amb un diàmetre mínim de 1.400 milions d'anys llum, però amb una amplada de prop de 4.000 milions d'anys llum en el punt més ample.[2] Segons els investigadors, l'existència d'estructures de la magnitud d'un gran cúmul de quàsars es considerava teòricament impossible. Es pensava que les estructures còsmiques tenien un límit de grandària d'aproximadament 1.200 milions d'anys llum, conegut com a fi de la grandesa.[3][4]

Llista de cúmul de quàsars

Large Quasar Groups
Cúmul de quàsars dades Distància mitjana Dimensió Núm. de quàsars Notes
Webster LQG
(LQG 1) 		1982 z=0.37 100 Mpc 5 Primer cúmul de quàsars descobert. Quan es va descobrir, es considerà com l'estructura més gran coneguda.[5][1][6]
Crampton–Cowley–Hartwick LQG
(LQG 2, CCH LQG, Komberg-Kravtsov-Lukash LQG 10) 		1987 z=1.11 60 Mpc 28 Segon cúmul de quàsars descobert [5][7][1]
Clowes–Campusano LQG
(U1.28, CCLQG, LQG 3) 		1991 z=1.28 &0000000000000630.000000
  • longest dimension: 630 Mpc
 34 Tercer cúmul de quàsars descobert [5][8]
1995 z=1.9 120 Mpc/h 10 Descobert per Graham, Clowes, Campusano.[7][1][9]
1995 z=0.19 60 Mpc/h 7 Descobert per Graham, Clowes, Campusano; es tracta d'una agrupació de 7 galàxies de Seyfert.[7][1][9]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 1 1996 z=0.6 &0000000000000096.000000R=96 Mpc/h 12 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 2 1996 z=0.6 &0000000000000111.000000R=111 Mpc/h 12 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 3 1996 z=1.3 &0000000000000123.000000R=123 Mpc/h 14 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 4 1996 z=1.9 &0000000000000104.000000R=104 Mpc/h 14 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 5 1996 z=1.7 &0000000000000146.000000R=146 Mpc/h 13 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 6 1996 z=1.5 &0000000000000094.000000R=94 Mpc/h 10 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 7 1996 z=1.9 &0000000000000092.000000R=92 Mpc/h 10 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 8 1996 z=2.1 &0000000000000104.000000R=104 Mpc/h 12 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 9 1996 z=1.9 &0000000000000066.000000R=66 Mpc/h 18 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 11 1996 z=0.7 &0000000000000157.000000R=157 Mpc/h 11 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 12 1996 z=1.2 &0000000000000155.000000R=155 Mpc/h 14 Descobert per Komberg, Kravtsov, Lukash.[7][1]
Newman LQG
(U1.54) 		1998 z=1.54 150 Mpc/h 21 Descobert per P.R. Newman et al. Aquesta estructura és paral·lela a CCLQG, amb el seu descobriment, se suggereix que l'estructura cel·lular de les làmines i buits ja existia en aquesta era, com es trobà més tard en bombolles de buit i barreres de galàxies,[1][8]
Tesch–Engels LQG 2000 z=0.27 140 Mpc/h 7 El primer cúmul de quàsars de raigs X.[1]
U1.11 2011 z=1.11 &0000000000000780.000000
  • dimensió major: 780 Mpc
 38 [5][8]
Huge-LQG
(U1.27) 		2013 z=1.27 &0000000000001240.000000
  • mida característica: 500 Mpc
  • dimensió major: 1240 Mpc
 73 L'estructura més gran coneguda en l'univers observable[5][10] fins al descobriment de la Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal un any després.[11][12][13]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 R.G.Clowes; "Large Quasar Groups - A Short Review"; 'The New Era of Wide Field Astronomy', ASP Conference Series, Vol. 232.; 2001; Astronomical Society of the Pacific; ISBN 1-58381-065-X; Bibcode: 2001ASPC..232..108C
  2. ↑ Wall, Mike. «Largest structure in universe discovered», 11-01-2013.(anglès)
  3. ↑ Wall, Mike. «Largest Structure In Universe, Large Quasar Group, Challenges Cosmological Principle», 11-01-2013.
  4. ↑ Clowes, Roger; Kathryn A. Harris, Srinivasan Raghunathan, Luis E. Campusano, Ilona K. Söchting, Matthew J. Graham. «A structure in the early Universe at z ∼ 1.3 that exceeds the homogeneity scale of the R-W concordance cosmology». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 11-01-2013. arXiv: 1211.6256. Bibcode: 2013MNRAS.429.2910C. DOI: 10.1093/mnras/sts497.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Clowes, Roger G.; Harris, Kathryn A.; Raghunathan, Srinivasan; Campusano, Luis E.; Soechting, Ilona K.; Graham, Matthew J.; "A structure in the early universe at z ~ 1.3 that exceeds the homogeneity scale of the R-W concordance cosmology"; arΧiv:1211.6256; Bibcode: 2012arXiv1211.6256C; doi:10.1093/mnras/sts497; Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 11 January 2013
  6. ↑ Webster, Adrian «The clustering of quasars from an objective-prism survey». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 199, maig 1982. Bibcode: 1982MNRAS.199..683W.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 Boris V. Komberg, Andrey V. Kravtsov, Vladimir N. Lukash; "The search and investigation of the Large Groups of Quasars"; arΧiv:astro-ph/9602090; Bibcode: 1996astro.ph..2090K ;
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Clowes, Roger «Two close Large Quasar Groups of size ∼ 350 Mpc at z ∼ 1.2». Mon. Not. R. Astron. Soc, 01-09-2001. arXiv: 1108.6221.pdf.
  9. ↑ 9,0 9,1 Graham, M. J.; Clowes, R. G.; Campusano, L. E.; "Finding Quasar Superstructures"; Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 275, NO. 3/AUG1, P. 790, 1995 August; Bibcode: 1995MNRAS.275..790G
  10. ↑ ScienceDaily, "Biggest Structure in Universe: Large Quasar Group Is 4 Billion Light Years Across", Royal Astronomical Society, 11 January 2013 (accessed 13 January 2013)
  11. ↑ Horvath I., Hakkila J., and Bagoly Z.. «Possible structure in the GRB sky distribution at redshift two», 2014.
  12. ↑ Horvath I., Hakkila J., and Bagoly Z.. The largest structure of the Universe, defined by Gamma-Ray Bursts, 2013. 
  13. ↑ «Universe's Largest Structure is a Cosmic Conundrum», 19-11-2013. Arxivat de l'original el 2016-05-16. [Consulta: 26 març 2014].