Cafè robust
Coffea canephora | |
---|---|
Baies immadures de Coffea canephora | |
Dades | |
Font de | gra de cafè, cafè robust i fruit del cafè |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 18290186 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Gentianales |
Família | Rubiaceae |
Tribu | Coffeeae |
Gènere | Coffea |
Espècie | Coffea canephora A.Froehner, 1897 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Coffea robusta
|
Exautor | Pierre |
El cafè robust (Coffea canephora; sinònim Coffea robusta) és una varietat de cafè originari en el centre i l'oest de l'Àfrica subsahariana. És una espècie de les plantes amb flors dins la família rubiàcia. Encara que àmpliament coneguda com a Coffea robusta, està classificada científicament com Coffea canephora, la qual té dues varietats principals - Robusta i Nganda.[1] Es cultiva majoritàriament al Vietnam, on els francesos l'introduiren al final del segle xix, també es conrea al Brasil (on sovint s'anomena conillon) i Àfrica. Aproximadament el 20% del cafè que es produeix al món és robusta.
Robusta és fàcil de conrear i té més rendiment de collita que l'altra espècie principal de cafè, Coffea arabica, i per tant és més barat de produir. Com que les llavors d'arabica es consideren superiors robusta es limita a omplir mescles de baix grau. Sovint s'inclou en mescles de cafè instantani i espresso per formar la crema de cafè. Robusta té aproximadament el doble de cafeïna que arabica.
La planta té un sistema radicular superficial i creix com un arbre robust o un arbust d'uns 10 metres d'alt. Floreix irregularment i les baies triguen de 10 a 11 mesos en madurar, produeix llavors ovals. El seu contingut de cafeïna és del 2,7% en canvi arabica en té un 1,5%.[2] Com que és menys susceptible a les plagues i malalties, robusta necessita menys herbicides i plaguicides que no pas arabica.
Es va originar en els boscos de l'Altiplà d'Etiòpia,[3] Coffea canephora també creix espontàniament a Àfrica central i occidental. No es va reconèixer com una espècie dins el gènere Coffea fins al segle xix, uns cent anys després de Coffea arabica.
Una vegada torrades les llavors, robusta tendeix a donar un gust de terra distintiu, normalment més amarganat que no pas arabica. Aquest gust poderós pot ser desitjable en mescles per donar força i acabament, especialment en la cultura del cafè a la italiana. A França les mescles amb al voltant d'un 70% de robusta i el 30% d'arabica es venen sota el nom de "cafè tradicional".
Referències
- ↑ J. Dagoon. Agriculture & Fishery Technology Iv. Rex Bookstore, Inc., 2005, p. 58 [Consulta: 22 juliol 2011].
- ↑ Mark Nesbitt. The Cultural History of Plants. Taylor & Francis, 2005, p. 177 [Consulta: 22 juliol 2011].
- ↑ Mark Nesbitt. The Cultural History of Plants. Taylor & Francis, 2005, p. 176 [Consulta: 22 juliol 2011].