Calderita
Calderita | |
---|---|
Cristalls de hexoctaèdrics de calderita de color marró obscur vermellós en una matriu originària de Litzdalen, Sunndal, Noruega. Amplada aproximada = 2 cm | |
Fórmula química | Mn2+₃Fe3+₂(SiO₄)₃ |
Epònim | James Calder (en) |
Any descobriment | 1952 |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.06b |
Dana | 51.4.3a.6 |
Heys | 14.18.34 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 11,81Å; |
Grup espacial | grup d'espai Ia-3d |
Color | de marró obscur vermellós a groc obscur, groc-marró |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | isotròpica |
Impureses comunes | Al, Ca, Ti, Mg |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1909 |
Símbol | Cdr |
Referències | [1][2][3] |
La calderita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Rep el seu nom del pioner en geologia de l'Índia James Calder.
Característiques
La calderita és un nesosilicat. Segons l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), la seva fórmula química és Mn2+₃Fe3+₂(SiO₄)₃, tot i que nombroses mostres descrites amb el nom de calderita contenen també quantitats importants de calci i alumini en substitució del manganès i el ferro, respectivament, (Mn2+,Ca)₃(Fe3+,Al)₂(SiO₄)₃.[4][5] El seu color varia de marró obscur vermellós a groc obscur o groc-marró. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calderita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Cristal·lografia
La calderita cristal·litza en el sistema isomètric, i el seu grup espacial és Ia3d. El seu paràmetre de cel·la és a = 11,84 Å, amb Z = 8, de manera que el seu volum és de 1660 Å3.[4] La seva densitat d'aproximadament 4,08 g/cm³.
Els cations Mn2+ en coordinació [8] amb els anions O2-, amb una longitud mitjana de l'enllaç Mn-O de 2,42 Å. El Mn del poliedre de coordinació es troba deformat, a mig camí entre el cub i l'antiprisma tetragonal. Els cations Fe3+, que ocupen l'element de rotació impròpia 3 estan en coordinació [6] octaèdrica amb els anions O2-, amb una longitud d'enllaç Fe-O de 2 Å.
Els octaedres FeO₆ estan aïllats els uns dels altres en l'estructura de la calderita, de la mateixa manera que ho estan els tetraedres SiO₄. Aquests dos grups formen una xarxa tridimensional compartint tots els seus vèrtexs. Els grups MnO₈ es troben en els llocs antiprismàtics de la xarxa i comparteixen les seves vores amb els grups FeO₆ i SiO₄.
Formació i jaciments
La calderita ha estat trobada a Grenfell, Nova Gal·les del Sud, Austràlia; Labrador, Terranova i Labrador, Canadà; Layntonville, Comtat de Mendocino, Califòrnia, Estats Units; Balaghat, Madhya Pradesh i Hazaribagh, Jharkhand, Índia; Saint-Marcel i Valtournanche, Vall d'Aosta, Itàlia; Štrpce, Ferizaj, Kosovo; Otjozondjupa, Namíbia, Suceava i Maramureș, Romania; Namakwa, Cap Septentrional, Sud-àfrica; i Ausserferrera i vall Starlera, Grisons, Suïssa.
Referències
- ↑ «Calderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ Fermor, L.L. «The manganese-ore deposits of India. I. Introduction and mineralogy» (en anglès). Geol. Sum. Indio Mem, 87, 1909, pàg. 182-186.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Calderita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ «Calderita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ Novak Gibbs, G.A. G.V. «The crystal chemistry of the silicate garnets». American Mineralogist, 56(5-6), 1971, pàg. 791-825.