Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó. Segons alguns estudiosos, el nom prové de l'hebreu קָהָל Qahal, «comunitat»; per altres, l'origen es relaciona amb el llatí callis, «pas estret entre dues parets».

Etimologia

Tradicionalment, els diccionaris han vinculat la definició de la paraula «call» al mot hebreu qahal, que significa «assemblea» o «sinagoga», tal com defensaven investigadors com Joan Coromines. No obstant, estudis posteriors com el de Josep-Ramon Magdalena Nom de Déu (revista Calls,[1] 1987) han defensat que la paraula prové realment del llatí callis, indicant «pas estret i enclotat». Segons l'article de Magdalena Nom de Déu, hi ha documents en català aljamiat que proven que els jueus catalans medievals distingien gràficament el mot català call (קאל, amb el sentit de «barri dels jueus») del mot hebreu qahal (קהל, amb el sentit de «congregació» o «sinagoga»), i que els sefardites fins avui dia empren els registres kal, qahal, qal, etc., amb el sentit unívoc de «reunió», «comunitat» o «sinagoga», però mai amb el significat de «barri dels jueus».

Història

El nom correspon al de judería en castellà, al d'"aljama" o aljam'a (الجمعه) en àrab i al ghetto en italià. Aquest darrer mot s'ha ampliat amb un significat general de discriminació de qualsevol comunitat. El primer barri específic per als jueus al món va establir-se de forma oficial el 1555.

En general, els calls s'articulaven institucionalment a l'entorn de l'"aljama", que disposava d'una estructura de govern presidida pels secretaris i el seu consell. Molt sovint una aljama exercia la seva autoritat sobre calls menors i sobre els residents dispersos de la seva àrea d'influència.

Entre els principals calls dels territoris de la corona d'Aragó hi havia els de Barcelona, Girona, Lleida, Montblanc, Balaguer, Tortosa, Alacant, Elx, Oriola i Palma (on persistí un tracte discriminatori durant segles: xueta). També n'hi hagué d'altres de menor importància, com ara el de Cardona, el de Valls, el de Tarragona, el de Besalú i el de l'Aleixar.

Si bé els jueus estaven sota la protecció del rei, la discriminació a nivell popular era molt activa, els jueus eren objecte de moltes traves legals com les d'exercir de pagès, de manera que eren empesos a fer feines considerades impures per als cristians, com de metge i prestador. A partir d'un cert moment històric els jueus del call de Perpinyà estaven obligats a portar cosida a la roba l'estrella de David.[cal citació] A Mallorca foren obligats a cosir un tros de roba en forma de roda, mitja groga i mitja roja, anomenada la "rodella" o la "roda dels jueus".

Els calls de Barcelona i de Mallorca, entre molts d'altres, van ser assaltats el 5 d'agost de 1391 en el marc d'un pogrom antijueu i en el segle següent la inquisició espanyola va forçar la desaparició de tota la comunitat jueva catalana.

Les aljames i calls als territoris de la Corona d'Aragó:[2]

Territori Comunitat Aljama Impost
Aljames (1282-1366)
Regne d'Aragó
Sarraïns
Saragossa 190 s.j.
Albarrasí 120 s.j.
Calatayud 170 s.j.
Tarassona 100 s.j.
Villel 150 s.j.
Sant Esteve de Llitera 300 s.j.
Jueus
Tarassona 145 s.j.
Total 1.175 s.j.
Regne de València
Sarraïns
València 100 s.b.
Jueus
València 100 s.b.
Total 200 s.b.
Principat de Catalunya
Sarraïns
Barcelona 700 s.b.
Lleida 100 s.b.
Tortosa 200 s.b.
Jueus Tarragona
Barcelona 500 s.b.
Vilafranca del Penedés 200 s.b.
Girona 500 s.b.
Tortosa 4.000 s.b.
Besalú 250 s.b.
Total 6.450
Assalt i pogrom als Calls de Catalunya (1391)
Aljames (1438)
Regne d'Aragó
Sarraïns
Saragossa 300 s.j.
Tarassona 70 s.j.
Calatayud 50 s.j.
Daroca 50 s.j.
Teruel 200 s.j.
Albarrassí 150 s.j.
Calanda 260 s.j.
Montsóa 250 s.j.
Osca 200 s.j.
Concastillo 100 s.j.
Suessa 100 s.j.
Tormés 200 s.j.
Lanuza 50 s.j.
Brea 100 s.j.
Arizar 500 s.j.
Jueus
Saragossa 300 s.j.
Alagón 130 s.j.
Tarassona 200 s.j.
Almúnia 140 s.j.
Calatayud 350 s.j.
Daroca 50 s.j.
Teruel 160 s.j.
Albarrassí 150 s.j.
Sarinyena 50 s.j.
Montsó 350 s.j.
Osca 300 s.j.
Serós 100 s.j.
Exéa de los Caballeros 250 s.j.
Tauste 250 s.j.
Jaca 200 s.j.
Barbastre 400 s.j.
Fraga 200 s.j.
Ruesca 160 s.j.
Montclús 33 s.j.
Total 6.353 s.j.
Regne de València
Sarraïns
València 250 s.b.
Xàtiva 300 s.b.
Gallinera 136 s.b.
Beniopa 100 s.b.
Alara 120 s.b.
Vall d'Uixó 640 s.b.
Sogorb 250 s.b.
Jueus
Castelló 100 s.b.
Burriana 30 s.b.
Morvedre 100 s.b.
Total 2.026 s.b.
Principat de Catalunya
Sarraïns
Tortosa 500 s.b.
Cervera 80 s.b.
Lleida 500 s.b.
Jueus
Girona 550 s.b.
Total 1.630 s.b.

Vegeu també

Referències

  1. Magdalena Nom de Déu, Josep Ramon. «Etimologia no semítica de call». Calls, núm. 2, 1987. [Consulta: 8 maig 2017].
  2. Capmany, Antoni: «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona»

Bibliografia

Enllaços externs