Caretta caretta
Caretta caretta  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 3897 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Testudines |
| Família | Cheloniidae |
| Gènere | Caretta |
| Espècie | Caretta caretta (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Testudo caretta |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 Distribució de Caretta caretta. Vermell: Zones més importants de posta. Groc: Altres zones | |
La tortuga careta o tortuga babaua[2] (Caretta caretta) és una tortuga marina de l'ordre dels quelonis i de la família dels quelònids que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània, on sempre havia estat molt abundant.
Taxonomia
Carl von Linné va ser el primer a donar-li un nom binomial, Testudo caretta, en 1758. [3][4] Durant els dos segles següents, van sorgir trenta-cinc altres noms, entre els quals el nom de Caretta caretta suggerit per Leonhard Stejneger l'any 1902.[5] La classificació subespecífica de C. caretta és objecte de debat, però la majoria dels autors considera que és una sola espècie polimòrfica.[6] Estudis de genètica molecular van confirmar que existeix hibridació entre Caretta Caretta i tortuga bastarda, la tortuga carei y la tortuga verda. Encara que no s'ha determinat el grau d'hibridació natural, hi ha informes d'una segona generació d'híbrids, que suggereixen que alguns híbrids són fèrtils.[7]
Hàbitat
C. caretta passa la major part de la seva vida al mar i en aigües costaneres poc profundes. Poques vegades puja a la costa, a excepció de breus visites de les femelles per excavar nius i dipositar els seus ous. Els nounats viuen en capes flotants d'algues Sargassum,[8] mentre adults i joves viuen al llarg de la plataforma continental, així com als estuaris costaners poc profunds.[9] A l'oceà Atlàntic nord-occidental, l'edat influeix la preferència per al tipus d'hàbitat. Els joves es troben més sovint als estuaris poc profunds i tenen menys accés al mar obert en comparació dels adults que no nien.[10] Fora de la temporada de cria, viuen en aigües marines amb temperatures superficials que oscil·len entre 13,3 °C i 28,0 °C. Per a les femelles imbricadores les temperatures apropiades oscil·len entre 27°C i 28°C.[11]
Les tortugues joves comparteixen el seu hàbitat al Sargassum amb fins a 100 espècies d'animals diferents, algunes de les quals constitueixen la seva dieta. Algunes de les preses, com formigues, mosques, pugons, celífers i coleòpters són transportades pel vent a aquestes zones. Entre les endèmiques es troben els percebes, petites larves de cranc, fresa de peixos i colònies de hidrozous.[8] Mamífers marins i peixos comercials, com la tonyina, la llampuga i les cirvies, també habiten a les capes de Sargassum.[12]
Morfologia
Els adults pesen de 65 a 107 kg i tenen una longitud de 82 a 109 cm.[4] Els colors varien entre el cafè fosc i el groc ataronjat, dorsalment són de color crema. Les cries són de color cafè fosc. Tenen aletes de dues arpes especialitzades per nedar grans distàncies, i tenen el cap gran i arrodonit, semblant al de la tortuga verda. Tenen un bec molt gruixut. La closca sol ser llisa en els adults i una mica més aspre en els joves. Habitualment presenten epibionts adherits a la closca.[13][14]
- Talla: longitud màxima de la closca -distància en línia recta- 125 cm i comuna fins a 110 cm.[15]
- Pes: màxim 159 kg i comú fins a 105 kg.[15]
- Closca en forma de cor, més o menys, aplanat; l'amplada correspon a un 76% de la seva longitud.[13]
- Cap bastant llarg (un 28% de la longitud de la closca).[15] i ample, amb 2 parells de plaques prefrontals i un fort bec corni.
- Cinc parells de plaques laterals; el parell davanter al costat de la placa precentral; tres parells de plaques inframarginals sobre el plastró; dues formacions espinoses (pues) a cada una de les potes nedadores.
- Coloració del dors de la closca marró vermellós amb taques clares.
- Regió ventral (plastró) groguenc amb taques ataronjades difuses.[13]
Ecologia
La tortuga careta és cosmopolita, molt comuna a la Mediterrània i a la mar Negra. Present tant a l'Atlàntic Oriental com a l'Occidental, a l'oceà Índic i al Pacífic.[16]
Aquesta espècie és la segona espècie més distribuïda mundialment i és una de les més explotades. Es distribueix per totes les costes del Pacífic d'Amèrica del Sud, de la Baixa Califòrnia i de Califòrnia, també s'han trobat a les illes japoneses d'Okinawa. S'han donat casos en què la tortuga va viatjar de San Diego (Califòrnia) fins al Japó.[13]
Aquestes tortugues poden viure en aigües més fredes que la tortuga verda. També es troben al Brasil i a la reserva de Cap Canaveral.).[1]
L'espècie és carnívora, s'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos, meduses i altres petits i mitjans animals marins, que masteguen amb les seves grans i poderoses mandíbules. Com altres tortugues marines, les femelles retornen a dipositar els seus ous a prop de la mateixa platja on havien desclos. Al contrari d'altres tortugues de mar, la persecució del mascle i l'aparellament usualment no tenen lloc a prop de la platja d'anidament, fent-lo al llarg de les rutes de migració entre camins d'alimentació i d'aparellament.[1]
Per motius de reproducció pot formar concentracions de centenars d'individus. La maduresa sexual arriba cap als 10 anys, quan posseeix una longitud de 60 cm. L'aparellament es produeix usualment a la superfície, els mascles usen les seves dues arpes per aferrar-se al llom de les femelles. El període de reproducció és de maig a setembre.
A la resta del món els nius solen dipositar-se en climes tropicals i subtropicals. Els llocs d'implantació preferits solen ser Brasil i Florida (Estats Units), i rares vegades a Austràlia. Normalment ponen a l'estiu depenent de l'hemisferi. Per niar les femelles migren grans distàncies des de les zones d'alimentació. Pot produir híbrids amb la tortuga carei (Eretmochelys imbricata) i la tortuga bastarda (Lepidochelys kempii).[1]
Aquesta espècie es troba en perill d'extinció; ha estat caçada durant segles per la seva carn i la seva closca i els seus ous han estat sostrets de les platges per ser venuts pel consum humà. Actualment, són molestades pel turisme no organitzat i per les urbanitzacions costaneres. A Florida estan morint per la contaminació d'algunes badies o zones de l'oceà. Al Mediterrani es troba en perill d'extinció per culpa de la destrucció de les platges verges, la pesca accidental i la contaminació de l'aigua del mar, com ara les bosses de plàstic que la tortuga confon amb la seva presa preferida, la medusa, i que li causa la mort per asfíxia.
La tortuga careta també és molt vulnerable als danys causats pel canvi climàtic. L'increment del nivell del mar associat al canvi climàtic pot provocar la degradació del seu hàbitat, destruint els seus llocs de nidificació.[17] A més, com en altres rèptils, la temperatura d'incubació influeix en el sexe de les cries. Un augment de la temperatura per l'escalfament global pot causar que predominantment neixin femelles, provocant un dèficit de mascles.[18]
Com tots els rèptils autòctons de Catalunya, és una espècie protegida per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals (DOGC número 967, del 18 de març del 1988).
Galeria d'imatges
-
-
El mapa de distribució de la tortuga careta cobreix l'Atlàntic, el Pacífic, l'oceà Índic i el Mediterrani -
Cria de tortuga careta -
Tortuga careta -
Esquelet -
Cries -
Posta d'ous -
Petjades -
Crani -
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Catalogue of Life Arxivat 2012-04-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ «Tortuga careta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Dodd 1988, p. 1
- ↑ 4,0 4,1 Conant 2009, p. 7
- ↑ Dodd 1988, p. 2
- ↑ Marquez 1990, p. 14
- ↑ James 2004, p. 581
- ↑ 8,0 8,1 Spotila 2004, p. 172
- ↑ Spotila 2004, p. 174
- ↑ Conant 2009, p. 11
- ↑ Ernst 2009, p. 39
- ↑ Ross, Steve. «Sargassum: A Complex 'Island' Community at Sea», 2009. Arxivat de l'original el 27 de mayo de 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 SeaWorld Parks & Entertainment (2010). "Sea Turtles: Physical Characteristics".
- ↑ Joseph B. Pfaller, Karen A. Bjorndal, Kimberly J. Reicha, Kristina L. Williams i Michael G. Frick «Distribution patterns of epibionts on the carapace of loggerhead turtles, Caretta caretta» (en anglès). Marine Biodiversity Records, 1, 2008. DOI: 10.1017/S1755267206003812.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Wynne, Kate; Schwartz, Malia (1999). Guide to Marine Mammals and Turtles of the U.S. Atlantic and Gulf of Mexico. illustrated by Garth Mix (2nd ed.). Rhode Island Sea Grant. ISBN 0-938412-43-4
- ↑ Committee on Sea Turtle Conservation, National Research Council (1990). Decline of the Sea Turtles: Causes and Prevention. The National Academies Press. ISBN 0-309-04247-X. Archived from the original on May 30, 2010. https://web.archive.org/web/20150406065835/http://www.nap.edu/openbook.php?record_id=1536
- ↑ Fish MR, Cote IM, Gill JA, Jones AP, Renshoff S, Watkinson AR «Predicting the impact of sea-level rise on Caribbean sea turtle nesting habitat». Society for Conservation Biology, 19, 2, 2005, pàg. 482-491. DOI: 10.1111/j.1523-1739.2005.00146.x.
- ↑ MJ Witt, LA Hawkes, MH Godfrey, BJ Godley, AC Broderick «Predicting the impacts of climate change on a globally distributed species: the case of the loggerhead turtle». J Exp Biol, 213, 6, 2010, pàg. 901–911. DOI: 10.1242/jeb.038133 [Consulta: 27 desembre 2024].
Bibliografia
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Plana 216. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000, ISBN 84-393-5244-1
- Bowen, B.W.; Abreu-Grobois, F.A.; Balazs, G.H.; Kamezaki, N; Limpus, C.J.; Ferl, R.J. (1995). "Trans-Pacific migrations of the loggerhead turtle (Caretta caretta) demonstrated with mitochondrial DNA markers" (PDF). Proc. Natl. Acad. Sci. USA 92 (9). PMC 42035. Archived from the original on May 30, 2010. doi:10.1073/pnas.92.9.3731
- Committee on Sea Turtle Conservation, National Research Council (1990). Decline of the Sea Turtles: Causes and Prevention. The National Academies Press. ISBN 0-309-04247-X. Archived from the original on May 30, 2010. https://web.archive.org/web/20150406065835/http://www.nap.edu/openbook.php?record_id=1536
- Conant, Therese A.; Peter H. Dutton, Tomoharu Eguchi, Sheryan P. Epperly, Christina C. Fahy, Matthew H. Godfrey, Sandra L. MacPherson, Earl E. Possardt, Barbara A. Schroeder, Jeffrey A. Seminoff, Melissa L. Snover, Carrie M. Upite, and Blair E. Witherington (August 2009) (PDF). Loggerhead Sea Turtle (Caretta caretta) 2009 Status Review Under the U.S. Endangered Species Act. Loggerhead Biological Review Team. Archived from the original on May 30, 2010.
- Dodd, Kenneth (May 1988). "Synopsis of the Biological Data on the Loggerhead Sea Turtle Caretta caretta (Linnaeus 1758)" (PDF). Biological Report 88 (14) (FAO Synopsis NMFS-149, United States Fish and Wildlife Service): 1–83. Archived from the original on May 30, 2010.
- James, Michael C.; Kathleen Martin, Peter H. Dutton. «Hybridization Between a Green Turtle, Chelonia mydas, and Loggerhead Turtle, Caretta caretta, and the First Record of a Green Turtle in Atlantic Canada» (PDF). Canadian Field- Naturalist, 2004. Arxivat de l'original el 2 de junio de 2010. [Consulta: 2 juny 2010].
- Márquez, R. «Sea Turtles of the World: an Annotated and Illustrated Catalogue of Sea Turtle Species Known to Date» (PDF). FAO Fisheries Synopsis, 11, 125, 1990 [Consulta: 31 maig 2010].
- Spotila, James R. Sea Turtles: A Complete Guide to their Biology, Behavior, and Conservation. Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press and Oakwood Arts, 2004.
- ; Lovich, J.E. Turtles of the United States and Canada. 2a. JHU Press, 2009.
- Conant, Therese A.; Peter H. Dutton, Tomoharu Eguchi, Sheryan P. Epperly, Christina C. Fahy, Matthew H. Godfrey, Sandra L. MacPherson, Earl E. Possardt, Barbara A. Schroeder, Jeffrey A. Seminoff, Melissa L. Snover, Carrie M. Upite, and Blair E. Witherington. Loggerhead Sea Turtle (Caretta caretta) 2009 Status Review Under the U.S. Endangered Species Act. Loggerhead Biological Review Team.
