Cassata
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Itàlia |
Detalls | |
Tipus | pastís |
Ingredients principals | pa de pessic |
La cassata (de l'àrab qas'at,[1]) és un pastís de la cuina siciliana a base de ricotta, sucre, pa de pessic, massapà, fruita confitada i sucre de llustre. Tot i ser una recepta simple, existeixen nombroses variants locals, especialment en el seu aspecte exterior a causa de variants d'estil en la decoració d'aquest dolç. Alguns dels ingredients poden ser pistatxos, pinyons, xocolata, canyella, marrasquino o aroma de tarongina. El terme cassata en la llengua italiana també es refereix a un tipus de postres gelats provinent de Nàpols conegut en català com "gelat napolità".
A Argentina el nom de cassata és més freqüentment aplicat a un tipus de gelat que recorda en aspecte a la cassata siciliana, generalment aquest gelat argentí està constituït per diverses capes: una inferior amb fruites picades al natural, altra amb la crema gelada pròpiament dita, sobre aquesta capa una altra de crema (de vegades amb dolç de llet) i a sobre, com a adorn, una fruita confitada.
En l'idioma italià comú (amb assenyalades diferències respecte al calabrès o al sicilià) la paraula cassata variant en aquest cas de cazzata - és un disfemisme (una "grolleria") que es traduiria com "estupidesa" (o alguna cosa molt neci).[2]
A part, a l'Argentina, 'cassata' o 'Cassatero' és un terme utilitzat per assenyalar la vulgaritat o el bast dels gustos o els costums d'una persona o grup social. Així mateix 'cassata friendly' és utilitzat per referenciar l'anterior però sense intencions de menysprear, atacar o ferir la susceptibilitat del receptor de l'adjectiu.
Referències
- ↑ Gregorio, Giacomo De; Seybold, Christian Friedrich. Sugli elementi arabi nel dialetto e nella toponomastica dell'isola di Pantelleria (en italià), p.238.
- ↑ Studi italiani di linguistica teorica ed applicata (en italià). Liviana, 1991, p. vol.20, p.20.
Bibliografia
- R. Scarpinato Marilyn Monroe i la cassata siciliana, in: Il Cibo i l'impegno, I Quaderni di MicroMega, Roma 2004, pàg. 66-73
- G. Basile, A. Musco Dominici, Mangiare di festa, ed. Kalos, Palerm 2004