Castàlia (nimfa)
Font de Castàlia a Delfos | |
Tipus | nàiada personatge de la mitologia grega |
---|---|
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Parella | Delfos |
Pare | Aqueloos i Cefís |
Segons la mitologia grega, Castàlia (en grec antic: Κασταλία) fou una nimfa del Parnàs associada a la font Castàlia. Perseguida per Apol·lo vora el seu santuari, per evitar que l'assolís es llançà a la font que perpetuà el seu nom, i a partir d'aleshores aquella font va romandre consagrada a Apol·lo i les muses, i les seues aigües s'empraven per a les purificacions rituals del santuari de Delfos. També es creia que les aigües de la font tenien la virtut d'inspirar la poesia.
Segons una altra tradició, Castàlia era filla d'Aqueloos i esposa del rei de Delfos. D'ell va tenir un fill, Castali, que regnà al país de Delfos en morir el seu pare.[1]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 91-92. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 45. El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1