Catherine Breillat

Plantilla:Infotaula personaCatherine Breillat
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Bressuire (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, professora d'universitat, novel·lista, actriu, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorEuropean Graduate School Modifica el valor a Wikidata
Participà en
200760è Festival Internacional de Cinema de Canes
200255è Festival Internacional de Cinema de Canes
199649è Festival Internacional de Cinema de Canes
76è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansMarie-Hélène Breillat Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0106924 Allocine: 8495 Allmovie: p82912 TMDB.org: 6295
Musicbrainz: 56f36f0c-1056-4f16-9331-40ff5a2923af Modifica el valor a Wikidata

Catherine Breillat (francès: [bʁɛja]; nascuda el 13 de juliol de 1948) és una cineasta, novel·lista i professora francesa de cinema d'autor a l'European Graduate School. Dedicada al negoci del cinema des de fa més de 40 anys, Breillat opta per normalitzar temes abans tabú al cinema. Aprofitant el mitjà cinematogràfic, Breillat juxtaposa diferents perspectives per posar en relleu la ironia que es troba a la societat.[1]

Vida i carrera

Breillat va néixer a Bressuire, Deux-Sèvres, però va créixer a Niort. Va decidir convertir-se en escriptora i directora als dotze anys després de veure Gycklarnas afton d'Ingmar Bergman, creient que havia trobat el seu "cos de ficció" a Anna, el personatge de Harriet Andersson.[2]

Va començar la seva carrera després d'estudiar interpretació a l'"Studio d'Entrainement de l'Acteur" d'Yves Furet a París juntament amb la seva germana, l'actriu Marie-Hélène Breillat (nascuda el 2 de juny de 1947) el 1967. Als 17 anys, va tenir la seva novel·la publicada, l'Homme facile. El govern francès el va prohibir als lectors menors de 18 anys. Poc després de la publicació del llibre es va er una pel·lícula basada en la novel·la, però el productor va fer fallida i la distribuïdora Artedis va bloquejar qualsevol estrena comercial de la pel·lícula durant vint anys tot i que se li havia donat una qualificació R.[3]

Breillat és conegudaper les pel·lícules enfocades en la sexualitat,[4] la intimitat, el conflicte de gènere i la rivalitat entre germans. Breillat ha estat objecte de controvèrsia per les seves representacions explícites de la sexualitat i la violència. Va contractar l'actor porno Rocco Siffredi a les seves pel·lícules Romance (1999) i Anatomie de l'enfer (2004). Les seves novel·les han estat best-sellers.

El seu treball s'ha associat amb el gènere Nou extremisme francès.[5] En una entrevista a Senses of Cinema, va descriure David Cronenberg com un altre cineasta que considera que té un enfocament similar a la sexualitat al cinema.[6]

Tot i que Breillat passa la major part del seu temps darrere de la càmera, ha actuat en un grapat de pel·lícules. Va debutar al cinema a L'últim tango a París (1972) de Bernardo Bertolucci com a Mouchette, una modista, al costat de la seva germana Marie-Hélène Breillat.

L'any 2004, Breillat va patir una hemorràgia cerebral que li va provocar un ictus que li va paralitzar el costat esquerre.[7] després de cinc mesos d'hospitalització i una lenta rehabilitació, va tornar a treballar a poc a poc, produint Une vieille maîtresse el 2007. Aquesta pel·lícula va ser una de les tres pel·lícules franceses seleccionades oficialment per al Festival de Cinema de Canes d'aquell any.

El 2007, Breillat va conèixer el famós estafador Christophe Rocancourt, i li va oferir un paper protagonista en una pel·lícula que ella tenia previst fer, basada en la seva pròpia novel·la Bad Love, i protagonitzada per Naomi Campbell.[8] Poc després, ella li va donar 25.000 € per escriure un guió titulat La vie amoureuse de Christophe Rocancourt, i durant l'any i mig següent, li va concedir préstecs per un total de 678.000 € addicionals.[9] El 2009 , es va publicar un llibre escrit per Breillat, en el qual al·legava que Rocancourt havia aprofitat la seva capacitat mental disminuïda, ja que encara s'estava recuperant de l'ictus.[10] El llibre es titulava Abus de faiblesse, un terme legal francès.[11] El 2012, Rocancourt va ser condemnat per abus de faiblesse per prendre els diners de Breillat, i condemnat a presó.[9]

El setembre de 2010, la segona pel·lícula basada en contes de fades de Breillat, La belle endormie, es va estrenar a la barra lateral Orizzonti a la 67a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[12]

Pel 2011, tot i que Breillat havia passat a altres projectes, encara esperava filmar Bad Love, però encara no havia pogut trobar finançament per fer-ho.[13] Tanmateix, una adaptació cinematogràfica del seu llibre Abus de faiblesse, dirigida per Breillat i protagonitzada per Isabelle Huppert, va començar la producció el 2012 i es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2013[14][15]

S'ha assenyalat que "Breillat segueix compromesa amb la llarga durada, especialment durant les escenes de negociació sexual, una tècnica que mostra el virtuosisme dels seus intèrprets i posa èmfasi en els elements polítics i filosòfics del sexe. Tant a À ma sœur! com a Romance, per exemple, les escenes clau de sexe tenen plans que duren més de set minuts."[16]

El 2018, Breillat va fer comentaris controvertits sobre Asia Argento, que va protagonitzar Une vieille maîtresse del 2007, qualificant Argento de "traïdora" per acusar Harvey Weinstein d'agressió sexual. [17]

Temes comuns a les pel·lícules de Breillat

A través del cinema, Breillat intenta redefinir la narrativa femenina al cinema mostrant personatges femenins que pateixen experiències similars a les dels seus homòlegs masculins. Moltes de les pel·lícules de Breillat exploren la transició entre la infantesa i l'edat adulta. Les dones de les seves pel·lícules intenten escapar de la seva adolescència buscant la individualitat.[18] Hi ha un silenci no dit a la societat perquè les noies amaguen la seva sexualitat i desitjos tret que s'enfrontin directament sobre ells. Breillat ofereix una plataforma per debatre sobre el plaer femení i la responsabilitat sexual exposant els conflictes socials i sexuals en els temes de les seves pel·lícules.[1]

Obres

Filmografia

Any Títol Notes
1975 Catherine et Compagnie Guionista
1976 Une vraie jeune fille Basada en la novel·la de Breillat Le Soupirail. Prohibit després de l'estrena inicial, fins al 1999..
1979 Tapage nocturne
1987 Milan noir Guionista
1988 36 Fillette Basada en la seva novel·la
1991 Sale comme un ange
1993 Couples et amants Co-Guionista
1996 Parfait amour!
1999 Romance
2001 À ma sœur!
2001 Brève traversée
2002 Sex Is Comedy
2004 Anatomie de l'enfer Basada en la seva novel·la Pornocratie
2007 Une vieille maîtresse Basada en la novel·la de Jules Amédée Barbey d'Aurevilly (1851). Particdipà al 60è Festival Internacional de Cinema de Canes.[19]
2009 Barbe bleue Basat en el conte de Charles Perrault
2010 La belle endormie Basat en La bella dorment de Charles Perrault
2013 Abus de faiblesse Basada en el seu llibre de mateix títol
2023 L'últim estiu Basada en la pel·lícula danesa de 2019 Reina de cors

Teatre

  • 2000 : Pornocratie. Le Pouvoir de la courtisane, text i direcció de Catherine Breillat, lectura per Valérie Lang, Théâtre Gérard Philipe.

Publicatons

  • L'Homme facile, novel·la, Christian Bourgois, 1968.
  • Le Silence, après..., novel·la, éditions François Wimille, 1970.
  • Les Vêtements de mer, novel·la, éditions François Wimille, 1971.
  • Le Soupirail, novel·la, éditions Guy Authier, 1974.
  • Une vraie jeune fille, Denoël, 1976.
  • Tapage nocturne, Mercure de France, 1979.
  • Police, Albin Michel, 1985.
  • 36 fillette, éditions Carrère, 1987.
  • Je est un film, collectif, Association des cinémas de l'Ouest pour la recherche, 1988.
  • Romance, scénario, éditions Les Cahiers du cinéma, 1999.
  • Le livre du plaisir, anthologie, éditions n.º 1, 1999.
  • À ma sœur, scénario, éditions Les Cahiers du cinéma, 2001.
  • Pornocratie, récit, éditions Denoël, 2001.
  • Sex Is Comedy, scénario, L'Avant-scène, 2005.
  • Préface à Une vieille maîtresse de Barbey d'Aurevilly, Bartillat, 2007.
  • Bad Love, novel·la, Léo Scheer, 2007.
  • Abus de faiblesse, amb Jean-François Kervéan, testimoni, Fayard, 2009 ISBN 9782213651699
  • La Violence au féminin, col·lectiiu, sota la direcció de Claude Benoit, éditions de la Transparence, 2011.
  • Je ne crois qu'en moi, entretien avec Murielle Joudet, éditions Capricci, 2023.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Constable, "Unbecoming Sexual Desires for Women Becoming Sexual Subjects."
  2. ↑ Archived at Ghostarchive and the Wayback Machine: «Catherine Breillat on Intimacy - cine-fils.com». YouTube, 01-02-2010. [Consulta: 15 juliol 2014].
  3. ↑ «Breillat veut racheter son film. Pierre-Richard Muller d'Artédis en possède les droits. Une vraie jeune fille (1976) de Catherine Breillat, avec Charlotte Alexandra, Hiram Keller, Bruno Balp, Rita Meiden, Georges Gueret (musique de Mort Shuman sur des paroles de Catherine Breillat); 1h30. - Libération». Liberation.fr, 28-04-1999. [Consulta: 15 juliol 2014].
  4. ↑ Emma Wilson, "Deforming femininity: Catherine Breillat's Romance" France on Film: Reflections on Popular French Cinema ed. Lucy Mazdon. London: Wallflower (2001): 146. Romance "is part of a larger and sustained project in Breillat's art to consider, challenge and reinvent female sexuality."
  5. ↑ Palmer, Tim, Brutal Intimacy: Analyzing Contemporary French Cinema, Wesleyan University Press, 2011.
  6. ↑ Murphy, Kevin. «Hell's Angels: An Interview with Catherine Breillat on Anatomy of Hell». Senses of Cinema, 01-02-2005. [Consulta: 6 juliol 2018].
  7. ↑ "Quand Christophe Rocancourt et Catherine Breillat se dechirent" Le Parisien; Thursday 9 July 2009, p. 13
  8. ↑ Secher, Benjamin «Catherine Breillat: 'All true artists are hated'». , 05-04-2008.
  9. ↑ 9,0 9,1 de Mallevoüe, Delphine «Christophe Raconcourt sort de prison et prépare un livre» (en francès). , 18-02-2012.
  10. ↑ Groves, Don. «Breillat's new twist on Sleeping Beauty». SBS, 09-08-2010. Arxivat de l'original el 19 April 2013. [Consulta: 15 gener 2013].
  11. ↑ Roxo, Alexandra. «A Conversation with Catherine Breillat (THE SLEEPING BEAUTY)». Hammer to Nail, 07-07-2011. [Consulta: 15 gener 2013].
  12. ↑ Lyman, Eric J., "'La Belle endormie' to premiere at Venice fest", "The Hollywood Reporter", 19 July 2010 [1] Access date: Thursday 19 August 2010.
  13. ↑ Kohn, Eric. «'Sleeping Beauty' Director Catherine Breillat: 'To Be An Artist is To Be Alone.'». Indiewire. SnagFilms, 06-07-2011. [Consulta: 15 gener 2013].
  14. ↑ Keslassy, Elsa «Breillat to helm 'Abus de faiblesse'». , 12-01-2012.
  15. ↑ Kolesnikov-Jessop, Sonia. «Isabelle Huppert Hopes to Work With More Asian Film Directors». ARTINFO. Louise Blouin Media, 12-12-2012. [Consulta: 15 gener 2013].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ Conway, Kelley. Sexually Explicit French Cinema: Genre, Gender, and Sex. John Wiley & Sons, 27 January 2015, p. 461–480. ISBN 9781444338997. 
  17. ↑ Wiseman, Andreas. «Actress Asia Argento, Director Catherine Breillat Trade Barbs In Heated Exchange», 30-03-2018.
  18. ↑ Garcia and Breillat, "Rewriting Fairy Tales, Revisiting Female Identity."
  19. ↑ «Festival de Cannes: The Last Mistress». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 12 October 2012. [Consulta: 20 desembre 2009].

Bibliografia addicional

  • Anne-Élisabeth Blateau, « Une vieille maîtresse sans Breillat » (A Last Mistress without Breillat), in Carré d'Art by Jean-Pierre Thiollet, Anagramme, Paris, 2008 (pp. 143–149).
  • Douglas Keesey, Catherine Breillat, Manchester University Press, coll. « French film directors », 2009.

Enllaços externs