Cobaltkieserita

Cobaltkieserita
Fórmula química	CoSO₄·H₂O
Epònim	cobalt i kieserita
Localitat tipus	mines de Bastnäs, Riddarhyttan, Skinnskatteberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,98Å; b = 7,588Å; c = 7,639Å; β = 118,65°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	rosa
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	terrosa
Densitat	3,28 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-004
Any d'aprovació	2002
Símbol	Cksr
Referències	[1]

La cobaltkieserita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la kieserita. Rep el seu nom per ser l'anàleg amb cobalt de la kieserita.

La cobaltkieserita és un sulfat de fórmula química CoSO₄·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cobaltkieserita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Va ser descoberta a les mines de Bastnäs, a la localitat de Riddarhyttan, a Skinnskatteberg (Västmanland, Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: escorodita, quars, pirita, granats, eritrita, cobaltita i calcopirita. També ha estat descrita a Jáchymov, a la regió de Karlovy Vary, a la República Txeca. Són els dos únics indrets de tot el planeta a on ha estat trobada aquesta espècie mineral.