Creixell és un municipi de la comarca del Tarragonès, situat a 18 km de Tarragona i a 75 km de Barcelona. Forma part de l'anomenada Costa Daurada, i amb gairebé 2 km de platja és una població marcadament turística, amb una capacitat hotelera per a 30.000 visitants.
Descripció geogràfica
La seva extensió és de 1.037ha, 10,37 km2. Limita al nord amb Bonastre, a l'est amb Roda de Berà, a l'oest amb Torredembarra i la Pobla de Montornès i al sud amb la mediterrània. El poble està situat a l'extrem oriental de la comarca del Tarragonès, a la subcomarca de Berà, sobre un petit turó, entre la costa i el massís de Bonastre.[1]
Hidrogràficament, es troba integrat dins de la conca del Gaià. Tot i que el municipi no disposa d'aigües superficials, tret de les fonts de Mas Gisbert, té una gran quantitat de pous que abasteixen la població i les urbanitzacions (Mas Gisbert, la Coma, Camí de Roda, les Sínies, La Plana, Les Morisques o La Clota).[2]
De totes les construccions destaca el castell, iniciat al segle xi, encara que la major part de la construcció és posterior al segle xvi; l'església parroquial de Sant Jaume del segle xvi, que va ser construïda sobre una petita església romànica del segle xi; la torre campanar, finalitzada l'any 1773 i coronada el 1917 amb la cúpula modernista de l'arquitecte Josep Maria Jujol; el casal de Ca la Miquelina, del segle xv; i les torres de Cal Jeroni, Cal Xacó i de ca la Miquelina, torres del segle xiv. Recentment, s'han traslladat a la plaça de l'Abat Escarré les restes d'una vila romana dels segles I i II de la nostra era.
Demografia
L'any 2022, Creixell tenia gairebé 4.000 habitants. El primer gran salt demogràfic el trobem al s. XIX quan va començar a cultivar vi i derivats i comerciar directament amb Amèrica. Es va passar dels 261 habitants de l'any 1717 als 808 habitants l'any 1857. La fil·loxera i la fi del comerç amb Amèrica va fer retrocedir l'economia i la població, que durant gairebé tot el s. XX no va superar els 400 habitants. El segon salt demogràfic es produeix a les darreries del s. XX per l'embranzida del turisme, les segones residències i la millora de les comunicacions amb Tarragona i Barcelona.[3]
Llista d'alcaldes
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Al seu terme hi ha onze urbanitzacions residencials, com el barri de les Botigues de Mar (antic barri pescador), i cinc càmpings. El nord del terme municipal és muntanyós i hi ha algunes masies antigues. La més ben conservada és el Mas Mercader, a l'oest, prop de la Pobla de Montornès, i que data del segle xviii. Més al nord hi ha Mas Gibert, sobre un turó de 149 metres. Fou construït al segle xvi i va ser habitat fins a la dècada dels seixanta. Pel seu terme hi passa la carretera N-340 Barcelona-València, i l'Autopista AP-7.
Llorac i Santis, Salvador. Creixell. Visió general d'un poble del Tarragonès. Creixell: Ajuntament de Creixell, 1987. ISBN 84-505-5399-7.
Suñé Morales, Jordi. Creixell fa memòria. Creixell: Ajuntament de Creixell, 2022. ISBN 978840946642-9.
Borràs i Feliu, A. Els llocs de Berà, Roda de Berà i Creixell de Mar i el col·legi de Betlem de la Companyia de Jesús de Barcelona. Problemes de senyoriu i conreu.. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1985, p. 145-153.
Català i Roca, P. Els castells catalans. Volum IV. El Tarragonès. Barcelona: Rafael Dalmau, 1973. ISBN 9788423202898.
