Cymrita
 Cymrita | |
|---|---|
 Cymrita (assenyalada amb la fletxa blanca) de la localitat tipus | |
| Fórmula química | BaAl₂Si₂(O,OH)₈·H₂O |
| Localitat tipus | mina Benallt (Tyddyn Meirion mine; Ty Canol mine), Rhiw, Llanfaelrhys, Península de Lleyn, Gwynedd, Gal·les, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.15 |
| Dana | 78.1.3.1 |
| Heys | 16.12.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,32Å; b = 36,6Å; c = 7,66Å; β = 90° |
| Color | incolor, verd, marró |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,611 nβ = 1,619 nγ = 1,621 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Impureses comunes | Fe, Mn, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1949 |
| Símbol | Cym |
| Referències | [1] |
La cymrita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Cymru el nom en gal·lès de Gal·les, on va ser descoberta.[2]
Característiques
La cymrita és un fil·losilicat de fórmula química BaAl₂Si₂(O,OH)₈·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cymrita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1949 a la mina Benallt, a Rhiw, Llanfaelrhys (Gwynedd, Gal·les). Sol trobar-se associada a altres minerals com: ganofil·lita, calcita, albita, lawsonita, hialotequita, banalsita, hialofana, hedifana i biotita.[2]
Referències
