Dúnchad mac Conaing
Biografia | |
---|---|
Naixement | mil·lenni I |
Mort | 654 |
Llista de reis de Dál Riata | |
650 – 654 ← Ferchar mac Connaid – Conall Crandomna → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Dúnchad mac Conaing o Dúnchad mac Dubháin[1] va ser co-rei de Dál Riata (Dúnchad I) del 650 al 654.
Origen
Es discuteix l'origen d'aquest personatge que pertany a un llinatge secundari del Cenél Gabráin. Regnà conjuntament amb Conall Crandomna:
- Alguns creuen que era "Dunchad mac Dubhan mac Eugan mac Eoganan", per tant, el besnét d'Eòganán mac Gabráin (mort el 595),[2] el germà gran d'Áedan mac Gabráin.[3]
- Altres com James E. Fraser el consideren, sobre la base de Senchus Fer n-Alban, com el fill de Conaing mac Aedan que va morir ofegat el 622,[4] un fill menor del mateix Áedan mac Gabráin i que "Dubhán" és només un sobrenom diminutiu que significa “negret”, que fa referència al seu pare.[5]
Regnat
El Duan Albanach el nomena simplement “Dúngall” i li concedeix un regnat de 10 anys conjuntament amb Conall.[6] En tot cas el seu regnat està lligat a la desastrosa situació en què es trobava el regne de Dal Riata arran de la derrota i mort de Domnall Brecc.
Els Annals d'Ulster ens informen que Dúnchad mac Conaing va ser assassinat l'any 654[7] a la batalla de Stráith Ethairt a les terres altes prop de Balquhidder pel rei picte Talorgan mac Enfret.[8]
Descendència
Dúnchad sembla ser el pare de Conall Cael mac Dúnchad, assassinat l'any 681,[9] i de Conaing mac Dúnchad, assassinat en una escaramussa a Skye l'any 701[10] pel seu altre fill anomenat Osséne,[11] l'avi de Fiannamail nepos Dúnchado, és a dir Fiannamail ua Dúnchada, rei de Dál Riata assassinat el 700.[12]
Altres "ui Donnchado" són esmentats pels analistes d'aquesta època: Becc ua Dúnchada, assassinat el 707,[13] Tuibride ua Dúnchada assassinat el 719[14] i finalment potser el rei de Kintyre Dúnchad Bec, que va morir el 721.
Referències
- ↑ Skene, 2007, p. 20 (Sincronismes de Flann Mainistreach).
- ↑ Annals d'Ulster, AU 595.1.
- ↑ Ashley, 1998, p. 195.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 622.2.
- ↑ Fraser, 2009, p. 183-184.
- ↑ Skene, 2007, p. 602 (The Duan Albanach).
- ↑ Annals d'Ulster, AU 654.5.
- ↑ Fraser, 2009, p. 183.
- ↑ Annals d'Ulster, 681.3.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 701.7.
- ↑ Fraser, 2009, p. 250.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 700.4.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 707.3.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 719.4.
Bibliografia
- Anderson, M. O.. Kings and Kingship in Early Scotland (llibre). John Donald, 2011. ISBN 9781906566302.
- Ashley, Mike. The Mammoth Book of British Kings & Queens (en anglès). Londres: Robinson Londres, 1998. ISBN 1-84119-096-9.
- Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321.
- Skene, W.F.. Chronicles Of The Picts,Chronicles Of The scots And Other Early Memorials Of Scottich History (en anglès). Kessinger Publishing's, 2007. ISBN 1432551051.