Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r novembre 1804 Vilagarcía de Arousa (Pontevedra) |
Mort | 29 març 1869 (64 anys) Vilagarcía de Arousa (Pontevedra) |
Ministre d'Ultramar | |
1r març 1864 – 16 setembre 1864 ← Alejandro de Castro Casal – Manuel Seijas Lozano → | |
President del Congrés dels Diputats | |
2 desembre 1862 – 16 setembre 1863 ← Alejandro Mon y Menéndez – Antonio de Ríos Rosas → | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Moderat |
Família | |
Pare | Luis López Ballesteros |
Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría (castellà: Diego López Ballesteros) (Vilagarcía de Arousa, 1 de novembre de 1804 - Vilagarcía de Arousa, 29 de març de 1869) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II.
Biografia
Fill del ministre de Ferran VII, Luis López Ballesteros, estudia dret i fou escollit Diputat per la província de Pontevedra en 1837, 1839, 1840, 1843, 1844, 1846, 1850, 1851, 1857, 1858, 1863 i 1865,[1] i fou nomenat Director General de Renda i Arbitris d'Amortització.
Va ser vicepresident del Congrés dels Diputats d'Espanya entre 1859 i 1862 i president entre desembre de 1862 i agost de 1863, va exercir també el càrrec de ministre d'Ultramar sota la presidència d'Alejandro Mon y Menéndez entre març i setembre de 1864.[2]
Referències
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ López Ballesteros, ministro de ultramar, El Faro de Vigo, 22 de juny de 2014
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Alejandro Mon y Menéndez |
President del Congrés dels Diputats 1862-1863 |
Succeït per: Antonio de Ríos Rosas |
Precedit per: Alejandro de Castro Casal |
Ministre d'Ultramar (març-setembre) 1864 |
Succeït per: Manuel Seijas Lozano |