Diran Alexanian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 abril 1881  Constantinoble (Turquia) | ||
| Mort | 27 juliol 1954 (73 anys) Chamonix (França) | ||
| Residència | Estats Units d'Amèrica (1938–) | ||
| Grup ètnic | Armenis | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | violoncel·lista, professor de violoncel, compositor, director d'orquestra | ||
| Ocupador | École Normale de Musique de Paris (–1937) Escola de Música de Manhattan (1936–) Peabody Institute | ||
| Alumnes | Ecaterina Fotino-Negru, Bernhard Greenhouse, David Soyer, Raya Gárbuzova i Mischa Schneider (en)  | ||
| Instrument | Violoncel | ||
 
| |||
Diran Alexanian (Constantinoble, 2 d'abril de 1881 - Chamonix, 27 de juliol de 1954) va ser un professor de violoncel armeni.
Va estudiar violoncel amb Friedrich Grützmacher a Leipzig, així com va interpretar música de cambra amb Johannes Brahms i el violinista Joseph Joachim. A una edat primerenca era un violoncel·lista assolit, actuant als disset anys la part solista del Quixot de Richard Strauss.[1]
Als vint anys, Alexanian es va instal·lar a París, on va conèixer Pau Casals. Casals havia vist actuar Alexanian, i es va adonar que la digitació d'Alexanian estava en línia amb la seva nova manera de tocar el violoncel. Es van conèixer i van trobar que tenien punts de vista similars sobre la tècnica general i la interpretació de la música.[1]
El 1921, Alexanian es va convertir en assistent de Casals a "l'École Normale de Musique" (fundada el 1919 per Alfred Cortot i Auguste Mangeot), on Casals era professor, així com Jacques Thibaud. Allà, ell i Casals van posar en pràctica les seves idees revolucionàries. Estudiants de tot el món van venir a estudiar amb ell en aquest moment, incloent Gabriel Cusson, Rafael Figueroa , Maurice Eisenberg, Antonio Janigro, Gregor Piatigorsky, Hidayat Inayat Khan, Pierre Fournier, i Emmanuel Feuermann. Durant el seu mandat a l'escola, Alexanian va publicar el seu llibre de 1922 sobre tècnica de violoncel, Traite Theorique et Pratique du Violoncelle, així com la seva famosa edició de les Suites Bach el 1929.[1][2] En un concert a l'École 1933 va estrenar el Concert de Frederick Jacobi (Tres Salms) per a Violoncel i Orquestra (que Jacobi havia dedicat a Alexanian), sota la direcció d'Alfred Cortot.[3]
Alexanian va abandonar el seu càrrec a l'École el 1937, i es va traslladar als Estats Units. Allà va ensenyar tant a l'Institut Peabody de Baltimore, com a la "Manhattan School of Music" de Nova York. Allà els seus alumnes van ser entre d'altres, Bernard Greenhouse, David Soyer, George Ricci, Raya Garbousova, David Wells, i Mischa Schneider.[1]