Dreta Unida (Polònia)
Dades | |
---|---|
Tipus | aliança política grup parlamentari coalició política ![]() |
Ideologia | conservadorisme nacionalista nacionalisme polonès democràcia cristiana ![]() |
Història | |
Creació | 11 juliol 2014 |
Data de dissolució o abolició | 11 novembre 2015 ![]() |
Governança corporativa | |
Format per | |
Part de | Sejm Senat de Polònia ![]() |
La Dreta Unida (en polonès: Zjednoczona Prawica, inicialment Polònia Justa, Sprawiedliwa Polska) és un grup parlamentari impulsat per Polònia Sobirana i Polònia Unida, i a partir de 2015, després de la seva col·laboració amb Llei i Justícia a les eleccions legislatives, s'ha transformat en la seva marca per a següents eleccions al país. L'aliança va matenir l'hegemonia política al país des de les eleccions de 2015 fins a la seva derrota al 2023.
Història
L'aliança es va formar inicialment al 2014 pels partits Polònia Sobirana i Polònia Unida, que van crear un grup parlamentari conjunt anomenat Polònia Justa.[1] Posteriorment, van acordar la seva col·laboració amb Llei i Justícia, integrant-se al seu grup i a les llistes per a les eleccions locals del mateix any i a les legislatives de 2015.[2] En aquestes, hi participarien altres formacions minoritàries com la Facció Piast o Dreta de la República.
Al llarg de la legislatura, la coalició va ampliar la seva majoria absoluta amb dissidents provinents del PSL, la Plataforma Cívica, Modern o Kukiz'15. Tanmateix, el partit fundador Polònia Unida es va dissoldre al 2017 en benefici de la nova organització Acord, que arreplegava dissidents de diferents partits o coalicions de la dreta polonesa,[3] la qual va integrar-se a Dreta Unida. Al 2018, s'hi va afegir el partit Lliure i Solidària, que era una escissió de Kukiz'15, participant de la coalició fins al 2019.
A les eleccions legislatives de 2019, tot i mantenir resultats al Sejm i aconseguir donar continuïtat al govern conservador, van perdre el control del Senat, afectant al desenvolupament de la legislatura i desgastant al govern. Per altra banda, Llei i Justícia va dependre d'un major pes dins el grup parlamentari dels partits aliats, originant-se diferents desacords que van posar a prova la coalició.[4]
El 20 de juny de 2021 es va produir la reactivació i transformació en partit d'Els Republicans,[5] associació de dretes que va escindir-se de Llei i Justícia al 2013 i va participar durant un temps a Kukiz'15. El nou partit s'incorporaria a la coalició com a membre de ple dret, fusionant-se definitivament a Llei i Justícia al 2023.[6]
A l'agost de 2021, desacords polítics entorn el Pla de Recuperació després del Covid-19 i els canvis en la llei de mitjans van provocar la destitució del Viceprimer Ministre Jarosław Gowin, el qual retiraria a Acord de la coalició.[7][8] Els conservadors van superar temporalment la crisi incorporant a diputats dissidents d'Acord (els quals formarien l'ONRP) i a Kukiz'15 com a suport extern del govern,[9] però van perdre definitivament la majoria al Sejm al 2022.
A les eleccions legislatives de 2023, tot i mantenir-se com a primera força política, la coalició va perdre la majoria a les dues cambres possibilitant la formació del tercer gabinet de Donald Tusk, passant així a l'oposició.[10] A les eleccions locals de 2024, tot i la baixada d'escons van mantenir-se com a guanyadors, i a les eleccions europees de 2024 van ser derrotats per la Coalició Cívica.
El 12 d'octubre de 2024 el partit fundador Polònia Sobirana va fusionar-se amb Llei i Justícia,[11] provocant que la coalició només estigués composada pels conservadors, l'ONRP i membres independents.
Composició
Partit | Anys | Ideologia | Pos. | Líder | MPs | Senadors | MEPs | Sejmiks | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Llei i Justícia | 2014– | Conservadorisme nacionalista | Dreta | Jarosław Kaczyński | 171 / 460 |
29 / 100 |
20 / 53 |
206 / 552 | ||
Renovació de la República de Polònia | 2021– | Conservadorisme | Centredreta | Marcin Ociepa | 5 / 460 |
0 / 100 |
0 / 52 |
3 / 552 | ||
Independents | (MPs) | 2020– | N/A | N/A | N/A | 0 / 460 |
3 / 100 |
0 / 52 |
0 / 552 |
Antics membres
Partit | Anys | Ideologia | Pos. | Líder | Notes | |
---|---|---|---|---|---|---|
Polònia Sobirana | 2014–2024 | Conservadorisme social | Ultradreta | Zbigniew Ziobro | Fusionat a PiS. | |
Facció Piast | 2014-2024 | Agrarisme | Centredreta | Zdzisław Podkański | Dissolt per falta d'activitat. | |
Polònia Unida | 2014–2017 | Conservadorisme liberal | Centredreta | Jarosław Gowin | Fusionat al nou partit Acord. | |
Dreta de la República | 2015–2017 | Conservadorisme cristià | Dreta | Marek Jurek | Desacords polítics. | |
Partit Republicà | 2017–2019 | Republicanisme | Dreta | Marek Wróbel | Partit dissolt. | |
Acord | 2017–2021 | Conservadorisme liberal | Centredreta | Jarosław Gowin | Desacords polítics. | |
Lliure i Solidària | 2018–2019 | Solidarisme | Dreta | Kornel Morawiecki | Desacords polítics i dissolt al 2020. | |
Els Republicans | 2021–2023 | Conservadorisme nacionalista | Dreta | Adam Bielan | Fusionat a PiS. | |
Kukiz'15 | 2021–2023 | Conservadorisme | Centredreta | Paweł Kukiz | Desacords polítics. |
Resultats electorals
La diferència entre l'anomenada Polònia A i B és particularment evident en els patrons de votació de les dues regions. Des de l'any 2005, quan Polònia va aplicar un reajustament en el seu sistema polític, els residents de l'anomenada Polònia A han donat històricament suport a la Plataforma Cívica, mentre que els residents de Polònia B (excepte Varsòvia), en canvi, tendeixen a donar suport a Llei i Justícia i a la seva coalició.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/2023_Polish_Senate_election_by_bloc.svg/300px-2023_Polish_Senate_election_by_bloc.svg.png)
Sejm
Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
---|---|---|---|---|---|---|
2015 | Jarosław Kaczyński | 5,711,687 | 37.6 (#1) | 235 / 460 |
![]() |
Coalició |
2019 | 8,051,935 | 43.6 (#1) | 235 / 460 |
= | Coalició | |
2023 | 7,640,854 | 35.4 (#1) | 194 / 460 |
![]() |
Oposició |
Presidencials
Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | Resultat | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Vots | % | |||
2015 | Andrzej Duda | 5,179,092 | 34,8 / 100 |
8,630,627 | 51,6 / 100 |
Elegit |
2020 | Suport a Andrzej Duda | 8,450,513 | 43,5 / 100 |
10,440,648 | 51 / 100 |
Elegit |
Parlament Europeu
Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Grup |
---|---|---|---|---|---|---|
2019 | Jarosław Kaczyński | 6,192,780 | 45.38 (#1) | 27 / 51 |
Nou | ECR |
2024 | 4,253,169 | 36.16 (#2) | 20 / 53 |
![]() |
Referències
- ↑ «"Sprawiedliwa Polska" - to nowy klub, który powstanie w sejmie» (en polonès). WP Wiadomości. Arxivat de l'original el 2024-12-02.
- ↑ «Jarosław Kaczyński podpisał porozumienie ze Zbigniewem Ziobro i Jarosławem Gowinem» (en polonès). WP Wiadomości. Arxivat de l'original el 2024-12-01.
- ↑ «Polish conservative leader hails new centre-right Alliance party». [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ Koschalka, Ben. «Farmers protest animal rights bill that is dividing Poland's ruling party» (en anglès americà), 16-09-2020. [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ «Powstała Partia Republikańska – nowa siła polityczna Adama Bielana. Na sali Jarosław Kaczyński» (en polonès), 20-06-2021. [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ «Zjednoczenie Prawa i Sprawiedliwości z Partią Republikańską». [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ «Polish ruling coalition collapses amid media law protests» (en anglès britànic), 10-08-2021. [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ «To koniec Zjednoczonej Prawicy. Zarząd Porozumienia podjął decyzję» (en polonès), 11-08-2021. [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ «PiS podpisało z Kukiz'15 umowę o współpracy programowej» (en polonès), 31-05-2021. [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ Picheta, Rob. «Poland’s opposition has path to oust populist ruling party, exit poll shows» (en anglès), 15-10-2023. [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ «PiS wchłonie koalicjanta. "Dogadane"» (en polonès), 05-10-2024. [Consulta: 7 febrer 2025].